El Parlament ha commemorat aquest divendres els 15 anys de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb un acte institucional que ha reunit representants de les principals institucions del país. La celebració ha servit per reivindicar el paper de l’ens en la coordinació de polítiques comunes entre municipis i per posar en valor el consens polític que va permetre la seva creació l’any 2010.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha definit l’AMB com un "exemple de federalisme municipal" i ha defensat que aquest model de cooperació territorial "podria inspirar també la governança europea". Segons ha remarcat, les institucions han d’adaptar-se als reptes actuals amb fórmules més eficients i coordinades.
Illa ha reivindicat el valor dels acords polítics que van fer possible el naixement de l’ens metropolità: "Pactar és ser valent", ha afirmat, destacant que la capacitat de trobar consensos és "imprescindible per afrontar els grans reptes socials, econòmics i territorials del segle XXI".
La Barcelona dels cinc milions d’habitants
L’alcalde de Barcelona i president de l’AMB, Jaume Collboni, ha aprofitat la commemoració per defensar quin és, al seu parer, el principal repte de futur de l’organisme: articular institucionalment la Barcelona "real", una àrea urbana que ja supera àmpliament els límits administratius de la capital. Collboni ha recordat que, si es té en compte la segona corona metropolitana, l’espai urbà funcional arriba als cinc milions d’habitants. Per això, ha defensat la necessitat de reforçar la cooperació entre municipis per abordar qüestions com l’habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat o la cohesió social.
L’alcalde també ha reivindicat la creació de l’AMB com la superació d’una "ferida" institucional oberta des del 1987, quan el Parlament va dissoldre l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona. Segons ha afirmat, quinze anys després, l’ens s’ha consolidat com una eina útil per donar resposta a problemes compartits.
Un exemple de consens polític
La llei de creació de l’AMB es va aprovar per unanimitat el juliol del 2010 i va entrar plenament en funcionament després de les eleccions municipals del 2011. Tant Illa com Collboni han destacat aquest consens com un dels principals valors de la institució. L’acte ha comptat també amb una taula rodona en què han participat l’expresident de la Generalitat José Montilla, el ministre Jordi Hereu, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i l’exconsellera Anna Simó. Tots ells han coincidit a reivindicar la cultura de l’acord que va permetre posar en marxa un organisme que avui presta serveis a més de 3,4 milions de ciutadans de 36 municipis.
"Enfortir l’AMB és enfortir Catalunya"
El president del Parlament, Josep Rull, ha tancat l’acte destacant que el desenvolupament de l’àrea metropolitana "no és incompatible amb l’equilibri territorial del país". Al contrari, ha defensat que "una metròpoli forta ha d’actuar com a motor per al conjunt de Catalunya".
"No volem una Catalunya de dues, tres o quatre velocitats", ha advertit. En aquest sentit, ha reclamat una àrea metropolitana capaç de liderar, acompanyar i projectar la resta del territori, en una relació de complementarietat. Rull ha qualificat la commemoració dels quinze anys de l’AMB com un "homenatge a la bona política" i ha reivindicat la capacitat del país per arribar a grans acords. "La paraula transcendent de l’AMB i d’aquesta nació són les persones", ha conclòs.
