[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Govern aprova aquest matí els pressupostos amb la incertesa de saber amb qui els haurà d'acabar pactant per tirar-los endavant. El que desitgen ERC i Junts -i el més coherent- seria fer-ho amb la CUP, el soci de la investidura i del procés -si és que encara n'hi ha. Però el més barat és fer-ho amb el PSC. Els socialistes no posen, per ara, cap condició per permetre la tramitació dels comptes i sembla que en posaran ben poques per aprovar-los. Es conformen a trencar el bloc republicà i amb posar fàcils les coses a Pedro Sánchez. En condicions normals el Govern hauria de desitjar mantenir intacte el bloc independentista i sumar-hi, a més, el PSC i els comuns per donar més solidesa als comptes i fer-los més representatius, però fa temps que les opcions són excloents a la política catalana.

La lògica indica que si els socialistes -o fins i tot els comuns- voten els pressupostos, els grups catalans hauran de revisar la seva posició a Madrid: ERC tindrà molt menys marge de negociació, i Junts haurà d'abandonar el seu no a tot. Hauran de corregir la seva posició i ja ens podem preparar per mesos i mesos de retrets mutus sobre qui és més culpable del divorci amb la CUP, a la que des dels entorns de Junts ja s'acusa de preferir l'eix social al nacional.

El PSC és qui, en tota aquesta equació, ho té més fàcil. Ni als comuns ni a la CUP els alegra el dia que Jaume Giró, a qui jutgen més per la seva trajectòria a l'empresa privada que pels comptes que presenta avui, pugui sortir triomfant del seu primer match ball. Al PSC tant li fa perquè, de fet, s'ha convertit en el partit de l'establishment a Catalunya i té un programa prou dúctil per casar perfectament amb els comptes de l'actual Govern.

És evident que per a la CUP serà molt més difícil justificar la seva decisió. Saben que l'expectativa de la majoria dels seus votants és que acompanyin i impulsin polítiques transformadores i que sumin amb la resta de formacions independentistes. Per ara, el discurs dels diputats anticapitalistes està creant el clima perquè els seus militants es decantin aquest cap de setmana per la decisió de presentar esmena a la totalitat als pressupostos. Si ho acaben fent no serà definitiu, però enrarirà l'ambient, augmentarà les desconfiances amb el Govern i incrementarà de forma exponencial el protagonisme del PSC en tot plegat. De raons per presentar-la en tenen perquè el que hem sabut fins ara dels pressupostos de 2022 queda lluny del seu programa de màxims.

No és, però, menys cert que els comptes milloraran els anteriors en temes com ara la gratuïtat de P2, la creació de l'elèctrica pública, el fort increment de la inversió en habitatge o la recuperació de la gestió pública del 061. El Govern ho ha anat explicant amb l'esperança de poder estovar la posició dels seus socis. Però per a la CUP, que considera que Aragonès i Giró ja s'han resignat a acceptar els vots del PSC tot i el que diuen en públic, és insuficient. De fet, ells mai en tindran prou amb un Govern on, a més d'ERC, hi ha Junts. Segurament hi ha més marge per tenir-los més consideració i també en assumptes com el decret de renovables, la fiscalitat, els Jocs d'Hivern o el projecte del Hard Rock. Els anticapitalistes estan posant les bases argumentals per presentar l'esmena a la totalitat, però també seguiran negociant. Encara hi ha partit.  
 

---

Avui no et perdis

» Els gestos del Govern no estoven la CUP pels pressupostos; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Primícia | Els pressupostos de la Generalitat preveuen recuperar la gestió pública del 061; per Oriol March.

» Enquesta | Amb qui creus que ha d'aprovar els pressupostos el Govern?

» Fil directe: «Entre Keynes i la CUP»; per Pep Martí.

» Badalona torna a posar en mans del PSC l'intent de superar Albiol; per Sara González.

» L'impost de les plusvàlues no s'haurà de pagar si la venda del pis no genera beneficis; per Pep Martí i Roger Tugas Vilardell.

» Escrivá proposa ara apujar un 0,6% les cotitzacions per assegurar les pensions; per Jordi Velert.

» Un informe de l'Esquerra Unitària Europea veu «injustificable» el silenci de la UE sobre Catalunya; per Bernat Surroca.

» «La UAB deia que les classes s'havien de fer en castellà i que no s'acceptava material en català»; per Anna Mira.

» Ayuso versus Casado: les claus d'una guerra fratricida que amenaça el PP; per Pep Martí.

» Opinió: «L'apocalipsi»; per Jaume Barberà.
 

---

 El passadís

No serà per no explicar-se, no serà per no agitar el debat. És el que pensa la delegació de la Generalitat a Madrid, que ha organitzat durant sis mesos, entre gener i juny, el cicle de debat "Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg i la negociació política", inspirat en el llibre que, coordinat per Pere Almeda, ha editat el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis i que compta amb la visió, en forma d'articles, d'una seixantena d'autors de l'àmbit acadèmic i periodístic. La delegació, al capdavant de la qual hi ha Ester Capella, obre foc el 16 de novembre amb la presentació del llibre a càrrec d'Almeda, Jordi Muñoz -ara director del CEO-, Gemma Ubasart, Ignacio Molina i Mario Zubiaga. Quan acabin tindrà lloc un diàleg, que es preveu d'interès, entre Pablo Iglesias, fundador de Podem i exvicepresident, i José María Lassalle, de l'ala liberal i més heterodoxa del PP. En els pròxims mesos vindran sessions sobre el referèndum, la implicació europea en la resolució del conflicte, la perspectiva feminista, la unilateralitat i la desobediència...

Vist i llegit

L'oceanògraf Xavier Pastor és el fundador de Greenpeace a Espanya i expresident del GOB, l'entitat més important de defensa del territori a les Illes Balears. En una entrevista a El País a càrrec de Carlos Garfella, exposa les contradiccions de l'esquerra amb les energies renovables, bàsicament per la seva implantació tardana i desendreçada. Avala les mesures per limitar els oligopolis, però es mostra crític amb algunes moratòries i amb l'excés de zel per instal·lar parcs eòlics i fotovoltaics en terrenys rústics sense protecció.

 L'efemèride

Tal dia com avui fa 32 anys que va caure el Mur de Berlín. Aquest fet marca l'inici de l'ensorrament del sistema polític i econòmic socialista que, sota l'òrbita de l'URSS, havia governat l'est d'Europa i marcat la política de blocs des del final de la Segona Guerra Mundial. El col·lapse de la RDA i la pressió ciutadana van fer que el mur s'obrís i es comencés a enderrocar. Alemanya es reunificaria uns mesos després. Us deixo el reportatge de Pep Martí pels 30 anys de la caiguda del mur i els deu rostres clau en el canvi d'època.

 L'aniversari

Avui hauria fet 85 anys el jurista, escriptor, economista, polític i divulgador científic Eduard Punset, que va néixer a Barcelona i va morir-hi el maig de 2019. Va ser ministre de la UCD i dirigent del CDS però el seu salt a la fama va arribar com a divulgador en programes de ciència de Televisió Espanyola. Amb el seu particular estil va fer entenedors temes d'astronomia, medicina, benestar emocional o com afrontar la mort. Albert Om va ser el seu Convidat.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l