Quim Torra és l'escollit i aquest mateix dissabte afronta la primera jornada de la sessió d'investidura. Previsiblement, el Parlament no validarà la seva candidatura fins dilluns -en la segona votació a la cambra catalana, quan només farà falta una majoria simple-, això sempre que la CUP es mantingui en l'abstenció. Els anticapitalistes han obert un nou interrogant aquest mateix divendres: tres assemblees territorials han sol·licitat revisar el posicionament dels quatre diputats per passar de l'abstenció al vot en contra. Si es concretés aquest canvi, la investidura de Torra -que es dona per feta des que Carles Puigdemont el va ungir com a relleu- perillaria. Ara mateix sembla una possibilitat remota, per molt que el PP i Ciutadans també gesticulin al Tribunal Constitucional (TC) per complicar les delegacions de vot que asseguren la majoria parlamentària.  

Triat el president efectiu i dissenyat el Govern -la composició de l'executiu està madura, tal com ha avançat NacióDigital-, ara pertoca saber quin és el pla de la legislatura. La manera com Puigdemont ha escollit Torra i el "període de provisionalitat" associat al nou inquilí de Palau ja indiquen que la influència del president a l'exili serà notable, però les responsabilitats del càrrec impliquen fixar un rumb. En el discurs d'aquest dissabte el candidat en desgranarà les claus, però Torra ja n'ha fet un tastet: s'ha definit com un "president republicà", ha detallat que el mandat de l'1-O "obliga a iniciar un procés constituent" i recuperar les lleis suspeses pel TC, ha apuntat la importància de la internacionalització del conflicte i ha subratllat que una de les prioritats serà revertir les decisions aplicades durant el 155.

Torra té molts reptes i, per assumir-ne alguns, s'haurà de desempallegar de l'etiqueta d'interí. Independentista convençut i etiquetat malèvolament pels adversaris, el nou president necessitarà habilitat per eixamplar la base de suports que no ha aconseguit fins ara Puigdemont, generador d'anticossos en les formacions situades a la perifèria del procés. La feina de buscar aliats al Parlament haurà d'anar acompanyada de diàleg i fermesa. Diàleg per obrir portes a l'Estat i Europa, i fermesa per defensar les institucions catalanes i els dirigents empresonats i a l'exili. El primer moviment -la petició per reunir-se amb Rajoy i Juncker- és interessant. Veurem si troba la mà estesa.

El CEO indica que l'independentisme es dispara. De l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió en destaca que el suport a la independència torna a ser majoritari: un 48% dels enquestats és partidari que Catalunya esdevingui un estat independent mentre que tan sols un 43,7% ho rebutja. El suport al projecte sobiranista, doncs, es torna a disparar en un context de repressió. Aquesta és una dada oposada a la de l'estudi del febrer, en el qual el "no" s'imposava amb claredat. També és rellevant un altre missatge que deixa l'enquesta: l'independentisme podria guanyar fins a cinc escons en cas de noves eleccions, que avui ja sembla un escenari descartat. Tot i el desgast acumulat Junts per Catalunya i ERC, l'increment de la CUP (fins a 11 diputats segons el CEO) asseguraria la majoria al Parlament de manera folgada.

Una denúncia per violació cada dia. El cas mediàtic de La Manada i la indefensable sentència de l'Audiència Provincial de Navarra han motivat noves protestes aquestes setmana, que han coincidit amb la publicació de dades actualitzades sobre l'increment del nombre d'agressions sexuals. Segons la documentació facilitada pel ministeri de l'Interior, en el primer trimestre de l'any han augmentat un 36% les denúncies per aquest tipus d'abusos a Catalunya. De gener a març, 110 víctimies han denunciat intents de violació. Són xifres esfereïdores. 
 

Vist i llegit

Que Iñaki Urdangarin va ser un alumne tractat a cos de rei a Esade ho intuïen els alumnes que van passar per l'escola de negocis i era assumit també pel gran públic, encara més des que es van descobrir els negocis il·lícits del cunyat del rei Felip VI amb Diego Torres, amb passat a la institució acadèmica. Però aquesta setmana hem conegut detalls de fins a quin punt el marit de la infanta Cristina va ser un estudiant privilegiat. El periodista Albert Martín relatava al suplement Emprenem del diari Ara que Urdangarin va poder fer en dos cursos un programa formatiu que els millors alumnes conclouen en un mínim de cinc anys. El reportatge, farcit de testimonis, va merèixer una segona entrega, que subratllava com Esade va col·locar com a professor el marit de Cristina de Borbó just després de rebre el títol. Les informacions van trobar més ressò a les xarxes que a les portades. 


     La frase de la setmana

"Tindré dificultats per començar la meva nova vida: sense sou, sense feina i sense reputació". La confessió, feta per Cristina Cifuentes al seu cercle d'amistats i difosa pel diari El Español, il·lustra l'etapa de foscor en què viu l'expresidenta madrilenya després que la polèmica del màster i el vídeo del robatori en un supermercat acabessin amb la seva carretera política. Tanmateix, aquesta setmana ha transcendit que, a banda de deixar l'acta de diputada a l'Assemblea de Madrid, Cifuentes es reincorporarà a la Universitat Complutense de Madrid, on ostentava una plaça de funcionària. El centre li ha assignat, de forma provisional, un lloc de treballa a la gerència del rectorat. Cifuentes, doncs, torna a la universitat. Ara sí.  

 
El nom propi

María Victoria Modolell Trias era una ciutadana anònima i acabalada de Barcelona, amb vincles amb la comarca d'Osona. Va morir l'octubre de l'any passat, mig any després que el seu marit. Tenia 80 anys i una fortuna per deixar en herència. El destí dels recursos li ha concedit protagonisme ara que només queden les paraules per recordar-la. Modolell, amb un patrimoni valorat en 8,3 milions d'euros -en immobles, diners en efectiu i participacions en empreses-, va deixar escrit en el testament que ho entregava tot a la Universitat de Vic i la delegació de Càritas de la capital d'Osona per finançar beques d'estudiants i atendre gent gran amb pocs recursos. És la donació més gran que ha rebut la universitat en la seva història, així com l'aportació més rellevant a l'entitat diocesana. En un article a El País, Cristian Segura estira el fil del vincle de Modolell amb l'alta burgesia catalana.     


Els imperdibles

Si compartiu el punt de vista d'aquesta tribuna i no teniu pensat dedicar el cap de setmana a seguir i comentar el festival d'Eurovisió -encara que a Twitter no es parli de res més-, però us ve de gust degustar algun producte audiovisual, us recomano una sèrie i una pel·lícula per endreçar l'oci de dissabte i diumenge. Ja fa uns dies que està disponible la segona temporada de The Handmaid's Tale, originàriament basada en la novel·la de Margaret Atwood. També ja acumula alguna setmana a la cartellera el film La muerte de Stalin, d'Armando Iannucci, una mirada satírica (i agraïda) de la mort del dictador. Bon cap de setmana!

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?