En el pis superior de l'autobús s'hi han instal·lat mapes sobre els efectes del turisme a partir de creuar dades de diverses fonts. S'hi troben revelacions com ara que algú que s'allotja en un hotel de quatre estrelles gasta un 311% més d'aigua que un resident de la ciutat, que a Flickr hi ha com a mínim 16.015 fotos de la Sagrada Família –el 8% de totes les geolocalitzades a la capital catalana- i quines són les preferències pel que fa als museus: el 65% dels visitants del Museu de Ciències Naturals del Fòrum són locals, mentre que els barcelonins que acudeixen a la Fundació Miró només són el 3% del total de visites que rep aquest espai.
Però és en l'anàlisi sobre si hi ha relació entre l'activitat turística i el desplaçament de residents on apareixen les dades més reveladores per a la vida quotidiana dels barcelonins. La conclusió és que entre les zones amb més presència de pisos turístics que es promocionen a través d'Airbnb hi figuren algunes de les que ha augmentat més el preu del lloguer. L'exemple més evident d'aquest fenomen és el Poble Sec: s'hi ofereixen molts apartaments turístics, hi ha pocs habitatges de lloguer per a residents i a bona part del barri el preu dels arrendaments ha augmentat per sobre del 50% entre el 2013 i el 2016.
[blockquote]"Posar activitat econòmica allà on hi ha activitat residencial és la clau de l'expulsió", segons l'arquitecte Pablo Martínez[/blockquote]
L'equip de 300.000 Km/s, que ja acostuma a fer diagnosi urbana pel seu compte, ha creuat les dades dels preus del lloguer dels pisos que s'oferien durant sis mesos del 2013 al portal Idealista i dels darrers cinc mesos a Fotocasa, i les del web insideairbnb del 8 d'abril. Malgrat que la mostra dels arrendaments agafa períodes molt amplis, els portals no tenen tota l'oferta existent al mercat, però marquen la tendència. I el resultat són uns mapes on, segons Martínez, es constata que "posar activitat econòmica allà on hi ha activitat residencial és la clau de l'expulsió". L'efecte s'evidencia encara més en barris on hi ha un alt percentatge de barcelonins que viuen de lloguer.
Â

El Poble Sec: el lloguer puja més del 50% (taques grogues) i té molt d'Airbnb (vermelles). Font: 300.000 Km/s
Tornant al Poble Sec, hi ha una part important de veïns que estan arrendats, especialment en les parts del barri més pròximes al Paral·lel, cosa que els fa més vulnerables als canvis del mercat immobiliari. La forta presència d'Airbnb no sempre té el mateix efecte que al Poble Sec. A més d'estar en aquest barri, els pisos que s'ofereixen a través d'aquesta plataforma es concentren sobretot a Ciutat Vella, l'Eixample, al barri de la Vila de Gràcia i al voltant del recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona. En zones de Sants, sota el Camp Nou i de Sant Martí també se'n concentren molts, mentre que a la resta de la ciutat la presència és molt inferior.
A Ciutat Vella, l'efecte d'Airbnb queda una mica mitigat per l'encara elevat nombre d'habitatges de lloguer –arriba al 57%-, mentre que Gràcia no està entre els llocs on augmenten més el preus, probablement perquè, malgrat la crisi, no havien baixat tant com en altres punts de la ciutat. Un altre lloc on proliferen els pisos turístics i els arrendaments s'han incrementat per sobre del 50% és l'espai entre la Sagrada Família i el recinte modernista de Sant Pau. I, justament al voltant de la basílica, és l'únic lloc de Barcelona on han detectat clarament que només hi ha comerços per a turistes. De tots aquests processos en són aliens gairebé per complet a l'eix del Besòs.
Â

Cada punt roig és una hectàrea on hi ha més d'un pis d'Airbnb. Font: 300.000 Km/s
Passar una nit a un pis d'Airbnb pot costar entre 100 i 200 euros la nit. Traduït en ingressos, poden ser entre 3.000 i 6.000 euros mensuals per al propietari. Això vol dir multiplicar per tres o fins i tot per sis el que s'obtindria amb un lloguer corrent, relata Martínez, tot i que també hi ha llocs on no s'observa un major benefici optant per tenir un pis turístic, afegeix. L'altra constatació és que l'oferta Airbnb "ve a reforçar l'estructura hotelera", remarca l'arquitecte.
Els hotels més històrics s'estructuren sobretot al voltant de l'eix Ciutat Vella, el Passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal. Des dels Jocs Olímpics del 1992, aquests establiments es van instal·lar en noves zones, com al voltant de la Fira, el litoral –amb l'icònic hotel Arts- i a tot el districte de Sant Martí, en espais com el 22@ i el Fòrum. L'espai de la ciutat on els hotels tenen més impacte és la plaça Reial. Això vol dir que és on un barceloní té més turistes pernoctant al seu voltant.
Â
Els empresaris esclaten pel discurs de Colau sobre el turisme |
---|
L'esquerda entre el govern d'Ada Colau i el sector empresarial de la ciutat cada vegada creix més. Un dels fronts on Colau és més activa és en la lluita contra els efectes negatius del turisme: manté una guerra oberta amb Airbnb i considera que la massificació també contribueix a l'expulsió veïnal. El seu discurs i mesures com el pla d'allotjaments turístics (PEUAT) han fet augmentar encara més el malestar dels empresaris, i aquesta setmana se n'ha pogut veure una bona mostra en el Consell de Turisme i Ciutat que s'ha celebrat a l'Ajuntament. El president de Barcelona Oberta, el comerciant Gabriel Jené, hi va llegir un manifest que rubriquen una desena d'entitats amb el qual es queixen que s'ignorin els aspectes positius del turisme, i noten "un sentiment de criminalització i culpa" cap al sector econòmic i empresarial. Entre els firmants també figuren la Cambra de Comerç, Pimec Comerç, els gremis de restauració i d'hotelers, la patronal dels pisos turístics Apartur i l'associació ACAVE d'agències de viatges. |