[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Elisenda Paluzie ha estat reelegida aquest cap de setmana presidenta de l'ANC. Té davant seu un repte gegantí. L'entitat està obligada a mantenir la mobilització -i també la lluita antirepressiva-, i a implicar-se per garantir que l'independentisme creixi i guanyi incidència, com ha fet a través de l'eficaç campanya Eines de País, que explica l'èxit de la Cambra o els canvis que s'estan produint en el mapa sindical.

Té aquestes dues missions i una altra més complicada que fa feixuc el seu camí: incidir en la política institucional. La setmana passada algunes veus de l'unionisme criticaven que Paluzie i l'ANC alcessin el dit i volguessin marcar el camí després d'haver estat votada per poc més de 6.000 dels socis de l'entitat. Benvinguts a la democràcia! Qualsevol sistema té contrapesos als partits i a les institucions, i els segons han de decidir fins a on fan cas als primers. I, més enllà de la seva representativitat, que tothom és lliure de qüestionar i atendre o no, ningú impedeix crear altres entitats que vulguin fer el mateix en un sentit contrari o complementari.

Ho fa l'ANC, però també Societat Civil Catalana, Òmnium Cultural, els sindicats i les patronals, el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Cercle d'Economia i centenars d'entitats del nostre país. En els seus àmbits d'interès tots volen incidir i marcar als partits i al Govern com ho han de fer. I, d'entre ells, l'ANC és de les que té més força. A diferència del que fan altres "poders", sobretot els econòmics, se li ha d'agrair que actuï de forma transparent a l'hora de plantejar les seves demandes.

Elisenda Paluzie ens va concedir ahir la primera entrevista com a nova presidenta i reiterava que la voluntat de l'entitat no és convertir-se en un partit malgrat que tampoc descartava buscar noves vies d'incidència tot i el fracàs a les municipals de Primàries, que és l'altra cara de la moneda d'Eines de País. Deia també que "una DUI no és només un procés de desobediència civil. Ha de tenir una legitimitat democràtica al darrere, ha de tenir una majoria parlamentària i en vots, i un Govern que esdevingui l'autoritat al territori. La desobediència civil i institucional ho ha d'acompanyar". Aquest és el marc i aquesta és la feina que ha de fer l'entitat.

Paluzie va ser reescollida amb ampli suport però en els darrers dies els afins a Joan Canadell, president de la Cambra, han intentat moure-li la cadira. Els discursos d'un i altre no són tan diferents en el fons, però ell considera que Paluzie podria haver estat més eficaç i atrevida per fer-lo realitat. L'entorn de la presidenta sospita que Canadell, que no se n'ha sortit, volia posar l'ANC al servei de les seves indissimulades (i legítimes) aspiracions polítiques, que impliquen arrossegar de nou a Carles Puigdemont i JxCat a l'escenari rupturista de la tardor del 2017.

Les tensions a l'Assemblea, que ara capeja Paluzie i que no són noves, són lògiques si tenim en compte el refredament del procés, que ha derivat en desorientació. La pressió intel·ligent als partits i a les institucions, fixar-se objectius útils i assolibles, i aïllar-se de la brega partidista actuant amb esperit unitari i transversal poden convertir de nou l'ANC en un dels motors del procés. Concretament el més determinat i de base.
 

---

Avui no et perdis

» Entrevista a Elisenda Paluzie: «Joan Canadell ha comès un error»; per Bernat Surroca.

» El factor Canadell impacta en la reordenació de JxCat; per Oriol March.

» Fil directe: «Diàleg i ambició»; per Germà Capdevila.

» Opinió: «Rebaixes a Madrid?»; per Jordi Muñoz.

» Dades: com 91 cops el Camp Nou i amb un manteniment milionari: així són els jardins de la Casa Reial; per Roger Tugas Vilardell.

» #els50noms: Joan Gaspart, de lloctinent de Núñez a «expert en el fracàs»; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Diàleg i mediació per refer la convivència a Premià de Mar; per Andreu Merino.

» Reconstruir el contracte social després del coronavirus: entre la regressió i la por de les elits; per Pep Martí.

» Entrevista a Josep Ramoneda: «Amazon, Google i Facebook han estat els grans guanyadors de la pandèmia»; per Pep Martí.

» Les cicatrius de la pandèmia; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Opinió: «El retorn»; per Montserrat Tura.

» Opinió: «Encara fem olor de petroli»; per Oriol de Balanzó.

» Futbolítica | Cançó trista de Justin Fashanu, el primer futbolista a sortir de l'armari; per Ramon Usall.

I també bones notícies...

» AVENÇOS Israel prova amb èxit una vacuna contra el coronavirus en hàmsters.

» INNOVACIÓ Sis clústers catalans capten més de mig milió d'euros europeus per a projectes d'innovació.

» SOLIDARITAT Pluja de solidaritat: la campanya per salvar els ulls de la Marta supera els 200.000 euros.
 

---

 El passadís

El secretari d'Organització del PDECat i diputat a Madrid Ferran Bel va declarar divendres que el Govern "ha tocat fons" i que Quim Torra ha de convocar eleccions com més aviat millor. En una línia similar s'expressava ahir Jordi Sànchez a l'Ara malgrat que a Palau esperen poder resistir fins al 2021. Les declaracions de Bel no van agradar a Antoni Arenas, militant del partit a Granollers i que a les passades eleccions municipals va ser cap de llista per la Llagosta. Arenas va carregar contra Bel a Twitter i aquest es va regirar retraient-li el mal resultat al seu municipi. La tensió és més que evident.

Vist i llegit

La síndrome de la cabana o la mandra que ens fa sortir de casa després de quedar-nos-hi setmanes confinats. Està estudiat i algunes persones ho estan patint aquests dies. Ahir, aprofitant que acabava l'estat d'alarma i, per tant, les restriccions de mobilitat a causa del coronavirus, n'escrivia aquest article Ignacio Orovio a La Vanguardia.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1986, avui fa 34 anys, a l'estadi Azteca de Mèxic, es jugava un partit de quarts de final de la Copa del Món entre Argentina i Anglaterra. I al minut 6 de la segona part, amb empat a zero, va aparèixer Déu! Diego Armando Maradona, el futbolista que va enlluernar tota una generació, va marcar un dels gols més polèmics de la història del futbol. Va agafar la pilota fora de l'àrea i amb la seva magistral cama esquerra va voler passar-la entre diversos defenses anglesos; l'esfèric va rebotar diverses vegades fins que va ser empès cap enrere i cap amunt pel defensor anglès Steve Hodge. Per la inèrcia de la jugada, Maradona havia quedat en fora de joc, però per venir la pilota d'un contrari no es va assenyalar.

El Pelusa va anar a buscar-la al mateix temps que el porter Peter Shilton, 15 centímetres més alt que ell. Ja dins de l'àrea, Shilton va saltar amb el puny al mateix temps que Maradona ho feia amb la mà esquerra estesa. La mà del jugador argentí va colpejar abans l'esfèric, que va rodar cap a la porteria. Maradona va començar a festejar el gol, mirant de reüll l'àrbitre i el jutge de línia, i es va relaxar quan va ser validat. Els atònits anglesos van caure finalment 2-1 després de l'anomenat "gol de la mà de Déu", un altre de Maradona i d'un gol de Gary Lineker, que com ell va jugar al Barça, per part anglesa. Argentina es va classificar i va acabar sent campiona. Maradona va ser declarat el millor jugador del torneig. Aquí podeu veure "la mà de Déu".

 L'aniversari

El 22 de juny de 1949 naixia a Basking Ridge, als Estats Units, l'actriu Meryl Streep. En els seus inicis va treballar amb cineastes de la talla de Woody Allen o Dustin Hoffman. Ha guanyat tres premis Oscar: un a la millor secundària pel seu paper a Kramer contra Kramer i els de millor actiu per La decisió de Sophie i La dama de ferro, en què interpreta l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher. Streep és, però, d'idees progressistes i va ser de les personalitats que es va mostrar més dura contra el president americà, el populista Donald Trump, que va titllar-la d'actriu "totalment sobrevalorada". Aquí podeu recordar algunes de les seves actuacions.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l