
El canal Segarra-Garrigues Foto: ACN
El president del canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha recordat al conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, que fins ara ha estat la Generalitat qui ha posat les principals traves per canviar els usos de canal i afavorir el reg a les zones zepa (zones d'especial protecció de de les aus). Jové ho ha dit en referència a l'entrevista a l'ACN en què Ciuraneta reclama un "front comú" de la societat civil lleidatana per ampliar els usos de canal i fer possible que "cohabitin" pagesos i aus. Jové demana que, si es vol fer un front comú, primer es convenci els ecologistes, ja que és aquest col·lectiu el que sempre ha tingut més pes a Brussel·les a l'hora de plantejar aquesta qüestió.
El president del Segarra-Garrigues ha assegurat que el plantejament de Ciuraneta té tot el seu suport però ha insistit que si realment es vol tenir força davant les autoritats comunitàries és imprescindible que s'arribi a un consens amb les entitats ecologistes. "El primer que s'hauria de fer aquí a Catalunya és parlar amb els ecologistes i convèncer-los, explicar-los bé què és aquest canal perquè molts encara no ho saben i parlen sense conèixer la realitat del sector; a partir d'aquí ficar-nos tots d'acord en una posició conjunta, perquè si anem a Brussel·les per separat per descomptat que el sector agrari no en traurà res", afirma.
Jové recorda que "sempre que entra un conseller d'Agricultura vol canviar-ho i arreglar-ho tot però a l'hora de la veritat li és impossible perquè topa, en primer lloc, amb els responsables de Medi Ambient del mateix Govern". "M'agradaria molt que el senyor Ciuraneta tingués força dins del Govern i pogués canviar les directrius que hi ha hagut fins ara; és Catalunya la que ja no deixa passar les coses, les traves les tenim aquí, Brussel·les és sovint una excusa".
En aquest sentit, el president del canal ha insistit que sempre que han intentat fer algun canvi per afavorir el reg dins d'una zepa o canviar-ne mínimament el perímetre perquè coincidís amb els límits d'una finca no ho han aconseguit per la negativa de la Generalitat, que no vol "canviar ni una coma" del que diu la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA).
Jové ha posat alguns exemples. El més recent és el que està passant a la zona d'Alfés (Segrià) on ara s'està promovent el res. A les zepas està previst un reg de suport amb una dotació de 1.500 metres cúbics per hectàrea per a l'arbrat i 3.500 per al cereal d'hivern. Hi ha pagesos que tenen finques amb una part d'arbrat i una part de cereal i han demanat poder unificar el cultiu per facilitar la instal·lació del sistema de reg. En tots els casos, segons Jové, han obtingut un "no" per resposta.
El president del Segarra-Garrigues ha recordat també el cas de l'Aranyó (Segarra), on a última hora el consell de Govern va aturar l'autorització per poder regar amb una dotació de 5.500 metres cúbics, o la prova pilot que s'havia de fer a la zepa de Plans de Sió, també a la Segarra, pendent dels del 2010, i que havia de constatar si és possible la supervivència de les aus en camps de cereal d'hivern amb regadiu de 3.500 metres cúbics.