[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

Amb la inflació instal·lada en els dos dígits -especialment disparada en el cistell de la compra- i el paisatge d'una tardor complicada pels interrogants en el subministrament i el preu de l'energia, amb afectació a la indústria i les llars, es requereixen solucions que s'escapin de l'ortodòxia. Com la que va plantejar dimecres Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, en el debat sobre l'estat de la UE: impost als guanys extraordinaris de les grans companyies que comercialitzen energia per obtenir 140.000 milions d'euros que reverteixin en les economies domèstiques. Von der Leyen prové de la democristiana CDU -integrada dins el Partit Popular Europeu-, però entén que el moment requereix mesures excepcionals. La guerra iniciada per Rússia a Ucraïna i el pòsit sobre l'economia continental l'obliga a sortir del guió.    

A la Moncloa s'han afanyat a subratllar que Brussel·les aplica la plantilla desplegada per Espanya, per bé que l'impost a les energètiques que va plantejar Pedro Sánchez grava la facturació de les companyies del sector -i no els beneficis- i que Europa no ha obert el meló de la banca, com sí que ha fet el govern espanyol. Però tenen raó el líder del PSOE i els seus ministres quan diuen que estan en sintonia amb el solfeig de Brussel·les per mitigar la crisi, en contraposició amb el posicionament del PP d'Alberto Núñez Feijóo, amb un discurs de confrontació a les iniciatives de la Moncloa que grinyola quan es compara amb els plans europeus dels seus socis comunitaris.

L'últim baròmetre del CIS, que torna a situar Sánchez per davant de Feijóo -amb uns resultats que més que una victòria per la mínima tenen regust d'empat tècnic- podrien fer creure a la Moncloa que l'accent social assajat en els darrers mesos ja ha començat a donar resultats. Però és rellevant destacar que les mesures desplegades encara no han tingut un impacte real -a excepció de la gratuïtat dels abonaments gratuïts per utilitzar la xarxa ferroviària, que no necessàriament millora l'experiència a Rodalies- i que el gran públic viu a distància el duel de capitans de PSOE i PP, com es va comprovar amb el seguiment limitat que va tenir el cara a cara al Senat.

Certament, el president espanyol ha orientat el rumb pensant en queixalar l'electorat que es pot sentir afectat per la inflació -ho demostren les constants referències a la "classe mitjana treballadora"-, però el relat de Sánchez no serà del tot creïble si el viratge social que pretén es queda a mig camí. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, li posava deures aquest dijous. Deia Colau que és d'extrema "emergència" congelar el preu dels lloguers per atendre les famílies que no podran assumir l'increment del cost de la vida. La pressió de l'alcaldessa anava acompanyada d'una referència propera: Escòcia ha anunciat recentment un topall temporal als arrendaments com a via d'aplicació immediata. 

Els comuns, amb veu a l'executiu espanyol però sense la força necessària per dictar prioritats, reclamen una limitació dels preus dels lloguers que eviti "pujades indiscriminades" -com advertia Colau- mentre no arriba la regulació definitiva que s'està plantejant en la llei d'habitatge estatal, encara sense data ni fórmula concretades. A Catalunya, mentre la normativa que regulava els arrendaments no va patir l'escomesa del Tribunal Constitucional, es va constatar que els preus es contenien i no es firmaven menys contractes. En un context inflacionari, les mesures urgents són tan necessàries en l'energia com en els lloguers. 
 

---

Avui no et perdis

» Com acabarà la crisi ERC-Junts? Cinc vies per a una negociació enverinada; per Oriol March.

» Aragonès situa el «debat intern» a Junts com la clau per resoldre la crisi al Govern; per Oriol March.

» Giró engega la negociació amb el PSC pels pressupostos de la Generalitat; per Carme Rocamora.

» ERC i Junts negocien recol·locar els assessors de Borràs al servei de la mesa del Parlament; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Una generació»; per Oriol March.

» Opinió: «Empat infinit»; per Jonathan Martínez.

» Secció Jo competeixo: Per què l'ANC és més independentista que Junts; per Modernet.

» Pujol «millora» i ja pot menjar però pateix una lesió cerebral; per Victor Rodrigo.

» El Congrés aprova la creació d'una comissió d'investigació sobre el PP per l'operació Catalunya.

» El TC rebutja retornar l'acta de diputat a Juvillà de manera cautelar; per Bernat Surroca.

» Detingut l'exgerent de la Clínica Diagonal per desviar més de 400.000 euros a través d'empreses falses; per Victor Rodrigo.

» El BOE canvia el nom de les comarques: «Pajares de Yuso» i «Bajo Campo»; per Pere Pratdesaba.

» Úrsula Corberó serà Rosa Peral a la sèrie de Netflix sobre el crim de la Guàrdia Urbana; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El futur del Govern es va discutir dimecres al vespre en una cimera al Palau de Pedralbes en què els dirigents d'ERC i Junts -noms propis d'executiu i de partit- van parlar sense eufemismes sobre divergències i deslleialtats, en una trobada que les fonts consultades van definir com a "dura". La reunió, programada des d'abans de la Diada però que va prendre rellevància en el context de discrepància escenificat amb més cruesa des de diumenge, va arrencar al migdia i es va allargar fins al vespre. Els dirigents -cinc d'ERC i cinc més de Junts, amb Pere Aragonès i Laura Borràs al capdavant de cada part- van arrencar la discussió a l'hora de dinar mentre degustaven aquest menú: amanida de quinoa o raviolis, de primer plat, i filet o bacallà, de segon. El més pesat no va ser la digestió del dinar sinó el recorregut feixuc fins al debat de política general que es va intuir en la cimera.   

Vist i llegit

Amb el permís del llarg homenatge pòstum a Elisabet II -que finalitzarà amb el funeral de dilluns-, el protagonista de la setmana és el rei Carles III, que ha estrenat tron amb tasts sobre la seva personalitat. La irritabilitat del nou monarca contrasta amb l'esforç que sempre havia fet la seva mare per evitar transmetre sentiments en públic. Qui retrata a la perfecció la figura de Carles d'Anglaterra és el periodista Eduardo Suárez en un article al diari Infolibre amb la idea d'"un rei antiquat per a un país en decadència". Suárez, que va ser corresponsal a Londres i coautor del llibre Little Britain, presenta un personatge excèntric, amb nombroses obsessions i plantejaments categòrics sobre qüestions d'actualitat. En destaquen detalls com el rebuig als arquitectes moderns, que ha fet que el rei adquirís al llarg de la seva trajectòria propietats en indrets recòndits del Regne Unit per conservar-ne l'arquitectura tradicional. En síntesi, un monarca que mira enrere per a un potència que no troba la manera de mirar endavant, castigat per la sortida del Brexit, la inflació i l'erosió dels serveis públics.   

 El nom propi

Roger Federer va anunciar aquest dijous la seva retirada. Se'n va una llegenda. Per als ortodoxos del joc, el tennista més elegant de tots els temps, amb un palmarès que només han superat Rafa Nadal i Novak Djokovic: 20 títols de Grand Slam, entre els quals vuit campionats de Wimbledon. El suís, de 41 anys i que feia un any i mig que no competia per culpa de les lesions, s'acomiadarà la setmana que ve en un torneig d'exhibició que ha promogut, la Laver Cup, en la qual s'enfronten els millors tennistes d'Europa i de la resta del món. Per retre tribut al mite de Federer, us recomano que rellegiu el retrat que n'han fet Oriol March i el recull de moments memorables que ha seleccionat Victor Rodrigo.

 Els imperdibles

El concert de Núria Graham -que presentava el seu quart àlbum que sortirà a la venda al gener- va estrenar dimecres l'ampli cartell de la 34a edició del Mercat de Música Viva de Vic. El certamen, punt de trobada de creadors, programadors i públic, ha previst 57 concerts en vuit escenaris de la capital d'Osona. Un terç de les propostes musicals seran estrenes. S'hi esperen més de 120.000 assistents, en una cita que serveix per encetar la temporada de tardor i descobrir talent. No us ho perdeu. Bon cap de setmana!  

  ​