944 milions d'euros. Aquesta és la xifra amb què el Síndic de Greuges estima l'infrafinançament del cost de les places escolars per cada curs i, per tant, la xifra que caldria invertir en cada plaça per garantir-ne la gratuïtat. Així ho apunta en el seu darrer informe, presentat aquest dimecres, el qual actualitza el seu darrer anàlisi de 2020 amb les dades més recents del Departament d'Educació i Formació Professional i les administracions locals. Del total, 514,2 milions són del sector concertat i 429,9 del públic, amb dades del 2023. Si es pren com a referència el cost teòric de la plaça per alumne i curs, l'infrafinançament al sector públic és de 572,8 euros a primària i de 782,1 a secundària; i al sector concertat, de 1.597,9 euros a primària i de 1.769,7 a secundària.
L'informe afirma que malgrat que els darrers anys ha augmentat de manera significativa el finançament públic de l'educació -un 35% a preus corrents entre 2019 i 2023-, persisteixen els problemes d'infrafinançament de la plaça, l'elevada despesa de les famílies, la manca d'equivalència dels projectes i dèficits en la distribució equitativa de recursos en funció de necessitats i complexitat. Malgrat l'increment en la inversió educativa per garantir la gratuïtat -o, com a mínim, acostar-se al màxim-, l'infrafinançament persisteix per quatre factors: la forta inflació després de la pandèmia, la resposta donada a la davallada demogràfica amb reduccions de ràtio, l'increment de la detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques i les decisions relacionades amb la despesa adoptades en aquest període per part dels responsables de la cartera d'ensenyament.
El sector concertat és el que presenta un major infrafinançament per part de les administracions públiques, en part, també, perquè els projectes educatius que duen a terme són més costosos. Per això, i tenint en compte que el pes de les aportacions familiars no estan limitades, s'afavoreix que el cost real dels projectes educatius d'alguns centres estigui per sobre del cost teòric. Davant d'això, l'informe defensa la necessitat els projectes educatius d'aquests centres als estàndards marcats i al cost teòric en la garantia de la gratuïtat.
L'impacte de l'atenció a la diversitat
Tal com es desprèn del nou informe, del total de l'augment del finançament en educació, la meitat s'ha destinat a la dotació bàsica de plantilles, mentre que l'àmbit on més creix l'infrafinançament és en l'atenció a la diversitat. En concret, l'increment del finançament públic de la dotació bàsica de plantilles s'ha incrementat més del doble del que ho ha fet la dotació d'atenció a la diversitat. Això va acompanyar d'un increment de la detecció d'alumnes amb necessitats educatives específiques, que ha passat del 6% el 2019 al 30% el 2023.
Aquesta pujada no ha anat acompanyada d'una inversió equivalent per atendre aquests alumnes. Així, l'infrafinançament en concepte d'atenció a la diversitat augmenta en prop de 100 euros per alumne al sector públic i en prop de 300 al concertat, molt per sobre del que ho fan la resta de conceptes. L'informe conclou que sense l'increment d'alumnat amb necessitats educatives específiques, l'infrafinançament en concepte d'atenció a la diversitat s'hauria reduït de manera significativa en el sector públic -en 147,1 a primària i 311,6 euros a secundària-.
