"Tenim una escola amb recursos del segle XX i una complexitat del segle XXI". Aquesta és una de les frases amb què els sindicats educatius van construir el marc de lluita col·lectiva contra el Departament d'Educació, que ha deixat un cicle de mobilitzacions sense precedents i ha posat la llavor per un nou focus de conflicte el curs vinent. Una frase sindical que queda reflectida en les pròpies xifres de la conselleria, ara recollides en un extensíssim anuari de més de cinc-centes pàgines d'Equitat.org -la rebatejada Fundació Bofill. D'acord amb les dades, des de la pandèmia, l'augment d'alumnat amb necessitats educatives especials ha estat d'un 130%, mentre que el pressupost executat d'Educació només ha crescut un 33%. Més recursos, sí; però encara insuficients.
El creixement dispar entre els recursos invertits i la complexitat a l'aula cronifica la crisi al sistema educatiu català, amb uns resultats cada vegada més baixos -malgrat algunes lleugeres pujades en algunes edicions de les competències bàsiques. Així i tot, des de la pandèmia, la Generalitat -a través dels diferents consellers que s'han fet càrrec de la cartera- han establert un rumb per capgirar la tendència: afiançar els docents i les plantilles. En els darrers cinc anys s'han incrementat prop de 6.700 places al conjunt del sistema educatiu. Cal tenir en compte, a més, que durant el curs 2024/25 es va dur a terme un macroprocés d'estabilització a través d'oposicions per convertir 18.300 docents interins en funcionaris. Això, doncs, permetia pal·liar mínimament un dels grans maldecaps de la conselleria: l'adjudicació de places de l'estiu.
És cert que Catalunya compta amb la xifra més gran de professorat al sistema educatiu, 83.949 docents; i que la davallada de la natalitat ha repercutit en menys alumnes a les diferents etapes educatives, amb especial èmfasi a segon cicle d'infantil i primària, però notant-se ja a secundària. Això, doncs, ha permès reduir progressivament les ràtios -menys del desitjat, tal com han constatat les negociacions sindicals amb el Govern-, però no redirigir la situació. El motiu, tal com alerten des de la fundació de pedagogs, rau en la complexitat derivada de les desigualtats socioeconòmiques -categoritzat com a NESE B- a què ha de fer front bona part de l'alumnat, passant de 155.726 a 304.736 a infantil, primària i ESO, fins a arribar al 32,1% del total d'aquest alumnat. Injectar recursos i incrementar el professorat, doncs, no és una solució per si sola, sinó que cal emmarcar-la dins el context i les necessitats actuals de les aules.
Consolidar places i projectes educatius
Els investigadors de la rebatejada Fundació Bofill plantegen un dilema en el seu estudi: és preferible consolidar places -és a dir, passar d'interinatge a funcionariat- o consolidar els projectes educatius? La tendència que ha seguit la conselleria d'Educació en els darrers anys és estabilitzar els claustres a través de les places, no dels projectes: "D'acord amb un estudi recent, de mitjana, els centres de primària i secundària havien canviat prop de la meitat del seu claustre entre 2019 i 2024", recorden Miquel Àngel Alegre, Belén Agüero i Christian Griot, investigadors signants d'aquest apartat de l'anuari. De moment, a través d'estabilitzar les plantilles per la via de la funcionarització, però donant prou llibertat a les direccions per perfilar places -menys de la que voldrien uns i altres-, Educació aposta per enfortir els projectes educatius de cada centre.
Ara bé, l'acord signat per la conselleria amb CCOO, UGT i Professors de Secundària -el qual no compta amb l'aval majoritari de la comunitat educativa- podria truncar una mica aquesta línia mestra amb els projectes educatius. Una de les clàusules del polèmic pacte redueix fins al 3% el nombre de places amb perfil que es poden tenir al centre. Una mesura sindical molt criticada per bona part de les direccions, i també alguns experts, que es començarà a implementar a mesura que es desplegui l'acord, i que podria condicionar el funcionament d'alguns projectes educatius, com a mínim a curt termini. A més, la reducció d'interinatge també influeix en aquesta línia, tal com alerten des de la fundació de pedagogs: "Aquestes vies [menys perfils i interins] poden col·lidir amb la priorització de les posicions dels docents funcionaris a l'hora d'optar per consolidar una plaça o demanar un trasllat", argumenten. De moment, però, l'impacte no es notarà el curs vinent.
L'esforç pressupostari del Govern en educació
Davant la complexitat creixent a les aules, l'esforç pressupostari del Govern també ha anat en augment. Per exemple, els comptes educatius de 2021, prorrogats del 2020 a causa de la pandèmia, eren de 6.451 milions d'euros, els quals representaven un 13,4% del gruix total. En els tres anys posteriors la xifra d'inversió va augmentar progressivament, però mantenint-se en el mateix percentatge respecte al pressupost general de la Generalitat. Ara bé, el 2024 la situació va canviar, enfilant-se fins als 7.698 milions d'euros i un 14,4% del conjunt. Més recursos per abordar la complexitat creixent de les aules -i l'increment d'alumnes al sistema, entre d'altres-, com també evidencien els nous comptes de Salvador Illa, els primers de la legislatura -que contemplen una partida de 8.356 milions.
Que el Govern s'ha esforçat a destinar més recursos en ensenyament és clar, però aquest esforç no ha estat suficient. Els investigadors que han elaborat l'anuari de la rebatejada Fundació Bofill constaten que el percentatge en relació amb el PIB continua lluny del 6% que marca la llei d'educació de Catalunya, ja que, tot i la partida destinada en els nous comptes, encara seguim pels volts del 4%. Davant d'aquesta situació, doncs, des de l'entitat consideren que cal continuar injectant recursos en educació, però avisen que, per notar un impacte real en el sistema, cal fer-ho condicionant-los a les necessitats de l'alumnat. Això no vol dir invertir només en els centres més complexos, sinó que vol dir invertir, com a mínim, el mateix que ara i anar apujant la xifra en les zones on els alumnes més ho requereixen. A parer seu, fins que no s'abordin les desigualtats socials, serà molt difícil superar una crisi educativa que ja ha quedat "cronificada".
