07
d'abril
de
2021, 20:35
Actualitzat:
08
d'abril,
10:43h
Eleccions anticipades a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Estaven previstes per a finals d'any, però en una maniobra sorprenent, l'actual rector, Francesc Torres, ha trastocat tots els plans i les ha convocades per als dies del 14 al 19 de maig, en urna electrònica. La campanya tindrà lloc del 29 d'abril al 12 de maig. La comunitat universitària s'ha trobat amb les eleccions convocades només tornar de vacances de Setmana Santa. L'argument per avançar el procés és per fer coincidir la presa de possessió del nou equip rectoral amb l'inici de mandat del nou Govern i celebrar les eleccions just a les acaballes de curs. Pels crítics amb Torres, la decisió obeeix a la voluntat de dificultar la confecció d'una candidatura alternativa.
Fos o no fos aquesta la voluntat a l'hora d'anticipar les eleccions, el cert és que la UPC viurà unes eleccions molt obertes. Francesc Torres es presentarà a la reelecció i tindrà al davant una alternativa encapçalada pel catedràtic de Física Daniel Crespo. President de la Junta de Personal Docent i Investigador de la Politècnica, Crespo és una persona de perfil sobiranista que ha aglutinat un equip plural amb un fort component acadèmic. Dins de la candidatura, però, hi ha persones que no són sobiranistes i el projecte de Crespo inclou de manera expressa perfils no-independentistes. La voluntat és representar un ventall molt ampli de sensibilitats.
A diferència del que succeeix en l'àmbit polític, però, a la UPC les diverses sensibilitats sobiranistes i d'altres de purament acadèmiques han estat capaces de teixir un projecte i un equip. Cal destacar de la llista de Crespo noms de pes dins del campus, com Miquel Soriano, exvicerector de Personal amb Torres; investigadors de prestigi com Jordi Cortadella, exdirector del departament de Ciències de la Computació, o Jordi Ros, exdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. En alguns casos, el fort perfil acadèmic conviu amb un posicionament sobiranista, com en el cas de Núria Pla, de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial.
El sobiranisme civil és present en molts àmbits de l'entramat associatiu i professional, també en la xarxa d'universitats. La comunitat universitària de la UPC ha estat de les més actives en la defensa dels drets nacionals i la denúncia de la repressió de l'Estat. La Politècnica va ser de les primeres universitats catalanes a organitzar actes en suport als presos independentistes, com els que es van celebrar molts dijous a l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial.
L'abril del 2018, la UPC va ser la primera a reclamar la llibertat dels presos, en un acte en què van participar els cinc exrectors: Gabriel Ferraté, Antoni Giró, Josep Ferrer, Jaume Pagès i Enric Fossas. A l'acte es va adherir la junta rectoral de Francesc Torres. Dins del campus es va crear l'entitat Politècnica pels Drets Civils, que ha estat molt activa, amb impulsors com Muriel Botey i Núria Pla, membre de la candidatura de Crespo.
La candidatura de Daniel Crespo reclama recuperar el pes de la UPC en la societat catalana, fer-la un referent tecnològic i alhora cultural, amb una defensa aferrissada de la llengua catalana en el nou marc digital. També afrontar, com en la resta del sistema universitari català, la renovació generacional del personal docent i del PAS, així com ampliar els recursos per renovar un material que ha anat quedant obsolet, just quan es compleixen els primers 50 anys de la UPC.
Un procés electoral que comença amb polèmica
La campanya promet. Dimarts, el rector Torres va explicar en un vídeo perquè es convocaven les eleccions i anunciava que era candidat a la reelecció. Un fet que ha indignat els seus detractors. Aquest dimecres, l'equip de Daniel Crespo ha demanat a la junta electoral que obligui Torres a retirar el vídeo, ja que el consideren un ús inadequat dels recursos del rectorat.
Catedràtic i enginyer de telecomunicacions, Torres va guanyar les eleccions del 2017 de manera inesperada enfront l'anterior rector, Enric Fossas, persona de perfil progressista. Una victòria que es va basar, en bona part, en una campanya molt activa a les xarxes. El rector ha imprès un estil molt personal a la seva gestió, amb accions curioses, com quan va voler acomiadar el curs 2017-18 disfressant-se amb una túnica jedi de La guerra de les galàxies. Una manera de fer que li ha donat popularitat. Les eleccions del maig diran qui toca més de peus a terra.
Fos o no fos aquesta la voluntat a l'hora d'anticipar les eleccions, el cert és que la UPC viurà unes eleccions molt obertes. Francesc Torres es presentarà a la reelecció i tindrà al davant una alternativa encapçalada pel catedràtic de Física Daniel Crespo. President de la Junta de Personal Docent i Investigador de la Politècnica, Crespo és una persona de perfil sobiranista que ha aglutinat un equip plural amb un fort component acadèmic. Dins de la candidatura, però, hi ha persones que no són sobiranistes i el projecte de Crespo inclou de manera expressa perfils no-independentistes. La voluntat és representar un ventall molt ampli de sensibilitats.
A diferència del que succeeix en l'àmbit polític, però, a la UPC les diverses sensibilitats sobiranistes i d'altres de purament acadèmiques han estat capaces de teixir un projecte i un equip. Cal destacar de la llista de Crespo noms de pes dins del campus, com Miquel Soriano, exvicerector de Personal amb Torres; investigadors de prestigi com Jordi Cortadella, exdirector del departament de Ciències de la Computació, o Jordi Ros, exdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. En alguns casos, el fort perfil acadèmic conviu amb un posicionament sobiranista, com en el cas de Núria Pla, de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial.
El sobiranisme civil és present en molts àmbits de l'entramat associatiu i professional, també en la xarxa d'universitats. La comunitat universitària de la UPC ha estat de les més actives en la defensa dels drets nacionals i la denúncia de la repressió de l'Estat. La Politècnica va ser de les primeres universitats catalanes a organitzar actes en suport als presos independentistes, com els que es van celebrar molts dijous a l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial.
L'abril del 2018, la UPC va ser la primera a reclamar la llibertat dels presos, en un acte en què van participar els cinc exrectors: Gabriel Ferraté, Antoni Giró, Josep Ferrer, Jaume Pagès i Enric Fossas. A l'acte es va adherir la junta rectoral de Francesc Torres. Dins del campus es va crear l'entitat Politècnica pels Drets Civils, que ha estat molt activa, amb impulsors com Muriel Botey i Núria Pla, membre de la candidatura de Crespo.
La candidatura de Daniel Crespo reclama recuperar el pes de la UPC en la societat catalana, fer-la un referent tecnològic i alhora cultural, amb una defensa aferrissada de la llengua catalana en el nou marc digital. També afrontar, com en la resta del sistema universitari català, la renovació generacional del personal docent i del PAS, així com ampliar els recursos per renovar un material que ha anat quedant obsolet, just quan es compleixen els primers 50 anys de la UPC.
Un procés electoral que comença amb polèmica
La campanya promet. Dimarts, el rector Torres va explicar en un vídeo perquè es convocaven les eleccions i anunciava que era candidat a la reelecció. Un fet que ha indignat els seus detractors. Aquest dimecres, l'equip de Daniel Crespo ha demanat a la junta electoral que obligui Torres a retirar el vídeo, ja que el consideren un ús inadequat dels recursos del rectorat.
Catedràtic i enginyer de telecomunicacions, Torres va guanyar les eleccions del 2017 de manera inesperada enfront l'anterior rector, Enric Fossas, persona de perfil progressista. Una victòria que es va basar, en bona part, en una campanya molt activa a les xarxes. El rector ha imprès un estil molt personal a la seva gestió, amb accions curioses, com quan va voler acomiadar el curs 2017-18 disfressant-se amb una túnica jedi de La guerra de les galàxies. Una manera de fer que li ha donat popularitat. Les eleccions del maig diran qui toca més de peus a terra.