Nou atac de la justícia contra el català. La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha considerat que no s'ajusta a dret excloure l'ús del castellà en la retolació dels centres escolars sostinguts amb fons públics, és a dir, públics i concertats. En concret, el tribunal anul·la l'apartat d'un document sobre l'organització dels centres del curs 2022-2023, que establia que la retolació dels espais dels centres s'havia de fer en català, occità i aranès, i en llengua de signes catalana si corresponia. El Suprem estima així el recurs que l'entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe va presentar contra una sentència del TSJC, que els va donar la raó en part sobre altres aspectes del document, però va deixar fora la retolació en considerar que no formava part de l'activitat educativa.
El TS, en canvi, afirma que l'ensenyament no pot circumscriure's al que es transmet a les aules, ni als llibres de text i altres materials docents, i defensa que l'espai físic en què es desenvolupa aquesta activitat educativa no pot considerar-se com una cosa aliena a aquesta. En aquest sentit, considera "molt convincent" la posició de la Fiscalia en apuntar que la configuració de les instal·lacions dels centres docents són efectivament l'escenari de l'activitat educativa i, en conseqüència, formen part d'aquesta, segons ha destacat el TS en un comunicat.
"No és el mateix, a efectes de la visió de les coses que es transmeten als alumnes, un espai físic on els senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent comunitat autònoma. En suma, la llengua feta servir en la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l'ensenyament", defensen els magistrats. Per al tribunal, l'exclusió de l'ús del castellà en la retolació incideix negativament sobre la llengua vehicular d'ensenyament o restringeix la seva normal potencialitat.
La sentència destaca també que el castellà és llengua oficial a tot Espanya, el que significa que "no pot ser exclosa en les comunicacions entre els poders públics i els ciutadans". Per al tribunal, els cartells i senyalitzacions que permeten orientar-se en edificis que pertanyen a l'administració, com sosté que són els centres escolars, constitueixen una forma de comunicar-se amb qui hi accedeix. Per això, defensa que no es pot dir que siguin aliens al règim de cooficialitat lingüística. Per tot plegat, defensa que excloure l'ús del castellà en aquest sentit no resulta respectuós amb l'article 3 de la Constitució, i pot introduir una diferència de tracte injustificat en matèria lingüística a efectes de l'article 14 de la mateixa constitució, que estableix que tots els ciutadans espanyols són iguals davant la llei.
La sentència precisa que en el passat s'ha pronunciat sobre controvèrsies per la llengua d'ús en la retolació, però apunta que és el primer cop que es refereix a aquesta qüestió als centres escolars. En aquest sentit, creu que la precisió és important perquè el que resulta jurídicament rellevant per a la retolació en altres àmbits, com poden ser els establiments comercials, no és necessàriament predicable pel que fa a la retolació als centres educatius, on ha apuntat que entra en joc el dret a l'educació reconegut a la Constitució.
