El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) manté la guerra contra el català a l'escola i ja ho fa amb l'aval europeu. Plataforma per la Llengua ha denunciat que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) comença a marcar jurisprudència i que el tribunal català ha donat aquest dilluns parcialment la raó a un pare de l'Institut Escola El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), que volia un 25 % de castellà per a la seva filla. La sentència no modifica el projecte lingüístic del centre, però atorga a l'alumna el dret de fer, a més de l'assignatura de castellà, "una altra àrea, matèria o assignatura curricular no lingüística" en castellà.
A més, el text també dona per bona la sentència del Tribunal Suprem d'aquest juliol que obria la porta incloure el castellà en la retolació de les escoles públiques. Tot i que la sentència ho desestima en aquesta ocasió per una qüestió processal, es fa seus els arguments del Suprem. Plataforma per la Llengua presentarà un recurs de cassació per evitar la imposició del 25 % en aquest centre, i reclama a la Generalitat que impulsi totes les accions processals al seu abast per demanar la nul·litat de la sentència del Suprem.
Per l'entitat, la sentència no només és un atac més contra l'escola en català, sinó que és la primera sentència que evidencia que a través de les sentències del TEDH i el Suprem, els contraris a la normalització del català tenen una nova via per imposar més castellà als centres educatius. "Sentències com aquesta busquen rebaixar el coneixement de català entre la població, fer encara més prescindible la llengua i avançar cap a una societat en què es pugui viure amb tota normalitat en castellà", apunten des de l'entitat, que emmarca la decisió del TSJC en l'"operació d'estat" per residualitzar el català i desgastar el model lingüístic del sistema educatiu.
En la sentència, el TSJC sosté que el model lingüístic del centre no assegura una presència suficient del castellà en l'activitat docent i considera que restringir-lo a la seva assignatura específica vulnera el principi d'equilibri entre les dues llengües oficials. El tribunal interpreta que el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà continua vigent malgrat la normativa catalana del 2022 i conclou que s'ha de materialitzar amb alguna matèria més en castellà. Tot i rebutjar l'anul·lació del projecte lingüístic del centre, la resolució reforça la doctrina que permet intervencions judicials individualitzades per augmentar la presència del castellà.
L'escola catalana, pendent del Constitucional
El TEDH va avalar fa un mes que hi hagi més castellà a les escoles de Catalunya. La decisió d'Estrasburg, fruit d'una demanda d'Òmnium i d'un grup de famílies, se centra en l'escola Turó del Drac, de Canet de Mar, però aporta arguments que són extrapolables a la resta d'escoles del país. És cert que no té efectes reals sobre el conjunt del sistema educatiu, però com s'ha vist en aquest cas, ja comença a aplicar-se individualment. En tot cas, l'escola catalana continuarà com fins ara a l'espera que es pronunciï el Constitucional sobre la sentència del 25% i tota la resposta legal que hi ha donat la Generalitat per intentar preservar el model d'escola catalana. El que digui el TC -que s'havia de pronunciar l'any passat i encara no ho ha fet- sí que tindrà conseqüències.
Quina és la situació, ara? Mentre no es pronuncia el TC, el TSJC intenta aplicar centre a centre la seva sentència que fixa un 25% de castellà i ja n'hi ha més d'una vintena d'escoles afectades. La resolució del TEDH no hi tenia un impacte directe, però sí que comença a marcar jurisprudència amb la contundència del posicionament d'Estrasburg. La posició del Govern continua sent la mateixa: una escola amb el català com a "centre de gravetat" en què l'objectiu sigui que tot l'alumnat assoleixi la competència plena en les llengües oficials.
