El volcà de la Palma, un any després: què s'ha fet i què queda per resoldre

El Cumbre Vieja va canviar radicalment la vida dels habitants de l'illa canària, que continuen patint-ne les conseqüències: només 139 de les 500 famílies que van haver d'abandonar casa seva han rebut un nou sostre

Publicat el 19 de setembre de 2022 a les 20:50
El volcà Cumbre Vieja -o de Tajogaite, segons la denominació de les autoritats geològiques canàries- va entrar en erupció ara fa tot just un any. El 19 de setembre del 2021, pocs minuts després de les tres del migdia, va canviar la història de l'illa de la Palma i de tots els seus habitants. Concretament, 7.000 persones van haver de ser evacuades de forma preventiva un cop els rius de lava van començar a descendir muntanya avall en direcció al mar. 

L'erupció, que es va allargar durant 96 dies, va constituir un dels focus d'atenció del 2021: feia més de cinquanta anys que un volcà no entrava en activitat a l'Estat. El govern de Pedro Sánchez, conjuntament amb l'executiu autonòmic canari i els ajuntaments de l'illa, van haver d'actuar de manera gairebé immediata per pal·liar des del primer moment els efectes d'un volcà que va sorprendre tothom, tot i que els científics feia una setmana que registraven moviments sísmics a la zona.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LpkV5lAtVww[/youtube]
L'illa, un any després, respira amb un aspecte totalment diferent, sobretot a la zona oest. Els habitants encara no descansen tranquils, perquè n'hi ha molts que no han recuperat les llars que van haver d'abandonar durant els gairebé tres mesos d'erupció, i les ajudes anunciades per les autoritats polítiques no acaben d'arribar. Tot i que l'illa ha rebut ajudes directes i indemnitzacions -a banda de gestos simbòlics, com ara una reunió de tots els presidents autonòmics al març-, encara hi ha centenars de persones que segueixen sense poder accedir a les seves cases, bé perquè la lava del volcà les va sepultar o perquè els nivells de gas a l'entorn són letals. Quina és la situació de l'illa un any després de l'erupció? Quines són les qüestions que queden per resoldre?

[h3]1. Recuperació de les llars, un factor pendent[/h3]
Els damnificats per l'erupció estan atrapats enmig de piles de burocràcia que els dificulta poder recomençar. En total, hi ha 2.300 palmeros que van perdre la casa. De fet, de les 500 famílies que es van quedar sense llar, només 139 han rebut un nou sostre durant aquest primer any de recuperació. La resta, la majoria, continuen a l'espera de noves línies d'ajudes i sobrevivint com poden. Alguns, reubicats en cases de familiars o amics, d'altres pagant un lloguer i altres allotjats en hotels amb la sensació d'estar estancats des de fa molts mesos.
 
El reallotjament, a més, no s'ha fet a les zones més afectades i alguns veïns estan ubicats en zones llunyanes de l'illa. "El volcà ens va deixar la vida, és cert, però es va emportar tota la resta", ha lamentat en diversos mitjans un veí de Todoque que ho va perdre tot sota els rius de lava. Mentre uns van perdre l'habitatge, altres no poden tornar a les seves cases perquè ho tenen prohibit. Són, concretament, els habitants de Puerto Naos i La Bombilla, dos municipis que no es van veure tan afectats pel material magmàtic, però on la quantitat de gasos tòxics que encara es concentra a l'ambient no permet que els habitants puguin retornar a les seves llars.

"Avui en dia estem més exposats als perills volcànics a causa de l'increment de la població i de les infraestructures", assegurava el sismòleg Itahita Domínguez al portal Science Media Centre dies enrere, on també va detallar que l'erupció es pot considerar la més "catastròfica" de la història d'Espanya. Per fer front al desastre provocat pel volcà, l'illa de La Palma ja ha rebut 511,5 milions d'euros. D'aquests, un 66% ha estat proporcionat pel govern espanyol i ha anat a parar directament a 11.700 famílies, empreses i agricultors de la zona. Tenint en compte que els desperfectes causats per un volcà estan compresos al llistat de fenòmens meteorològics extrems que cobreix el Consorci de Compensació d'Assegurances, fins a 1.173 habitatges de La Palma han estat compensats amb un total de 60.000 euros per propietat, sempre que aquesta fos l'habitatge principal del titular.

[h3]2. Refer infraestructures amb actuacions d'urgència[/h3]
La lava va baixar muntanya avall engolint cases, empreses, polígons industrials i també infraestructures com ara carreteres. Alguns municipis van quedar totalment incomunicats i el govern espanyol ha hagut d'actuar d'urgència. Les administracions s'han afanyat i han realitzat un gran esforç per restablir les infraestructures perdudes o danyades per poder fer camí cap a la normalitat, en una illa en què no hi ha altres xarxes de transport disponibles. És el cas de la carretera que circula per l'oest de l'illa i comunica el municipi de Los Llanos de Aridane amb els pobles veïns.

Només quatre dies després que el Cumbre Vieja deixés d'estar en fase eruptiva el 25 de desembre passat, el govern canari va decidir recuperar la via exactament pel mateix lloc per on estava abans, però l'alta temperatura dels blocs de lava ho va impedir. No ha estat fins a principis d'agost quan els veïns han pogut tornar a circular per una nova carretera, ara amb un recorregut una mica diferent, i evitar així haver de donar la volta a tota l'illa -el que suposava un trajecte de més de dues hores en alguns casos- per anar al poble del costat, tot i que amb moltes normes per evitar incidents.

[h3]3. Reiniciar el motor de l'illa: el cultiu del plàtan[/h3]
El cultiu del plàtan és un dels motors de La Palma, font d'ingressos econòmics i activitat que dona estabilitat a molts dels palmeros. Els rius de lava van sepultar llargues extensions agrícoles de plataners a l'illa -fins a 220 hectàrees- i van deixar centenars de veïns sense feina. La producció de plàtans a La Palma habitual era, abans de l'erupció, de 140 milions de quilos anuals, el 32% del plàtan produït a les illes Canàries. Ara, després dels efectes del volcà, les exportacions s'han vist disminuïdes en 53 milions de quilos.

Per agilitzar la recuperació i reiniciar el motor principal de l'illa, que dona feina a 11.000 persones i aporta 135 milions d'euros anuals en ingressos de l'exterior, la conselleria d'Agricultura de les Canàries va comunicar el maig passat a les organitzacions de productors de plàtans de Canàries que els productors afectats per l'erupció podrien acollir-se a l'ajuda per la reconstrucció del potencial de producció agrícola danyat. El termini per presentar les sol·licituds es tancava el 31 de maig passat. La resolució, però, no es farà fins sis mesos després.

[slideflaix]1384[/slideflaix]