14
de novembre
de
2023, 16:23
Actualitzat:
17:11h
El gran acord de l'eix Besòs, que aplega cinc municipis i que l'any passat va arribar a mobilitzar les cinc alcaldies per signar un document de compromisos conjunt, no arrenca. Aquell text, impulsat pels moviments veïnals, tenia un total de 28 grans mesures que exigien acció als governs municipals. Els temes tocaven carpetes que van des del barraquisme a la sentència sobre la cimentera Lafarge. Allò es va rubricar el desembre de l'any passat. Gairebé un any més tard, la decepció del moviment veïnal és esfèrica. "Els 28 punts són 28 incompliments, que quedi clar", ha resumit Camilo Ramos, president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB). "No s'ha fet res", insistia Pepe Sánchez com a president de la Coordinadora del Baix Besòs, la plataforma ciutadana creada per coordinar les necessitats estructurals de tota la zona.
En una roda de premsa, els portaveus veïnals han remarcat que fins ara no han vist cap avenç i que la urgència continua enquistada a l'espai delimitat pels districtes barcelonins de Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu, juntament amb tots els termes municipals de Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. "Plantejo sempre el mateix, però és així: dels 26 barris que amb una situació rellevant de pobresa a Catalunya, 16 estan dins del nostre territori. Encara volem que empitjori més?", s'ha preguntat Sánchez.
La crida a les administracions, que també inclouen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o la Generalitat, ha estat titllada de "crida d'auxili" per Ramos. De moment, volen intentar repetir una trobada amb tots els alcaldes implicats, tal com va passar l'any passat. Ara per activar de veritat els objectius promesos. "Només una alcaldia de les cinc ens ha contestat que veu necessària la reunió aquesta", ha concretat Pepe Sánchez. Es refereix a la de Montcada i Reixac, en mans de Bartolomé Egea, del PSC. És l'única màxima autoritat local que els ha confirmat la predisposició a reunir-se de manera presencial.
A l'Ajuntament de Badalona s'ha argumentat que pot ser complicat comptar amb l'alcalde Xavier Garcia Albiol (PP) per motius d'agenda, però s'ha ofert la figura del primer tinent d'alcaldia. "La resta no ens han dit ni hola ni si han rebut el tema", ha insistit el representant de la Coordinadora del Baix Besòs. Els queden per respondre tres alcaldies en mans dels socialistes. La de Jaume Collboni, de Barcelona, la de Núria Parlón, de Sant Coloma de Gramenet, i la de Joan Callau, de Sant Adrià del Besòs. Si no hi ha reacció per part d'aquests consistoris, els moviments veïnals d'aquesta zona té previst mobilitzar-se i denunciar-ho.
Entre els greuges que s'han trobat aquests mesos hi ha el fet que les hagin apartat de les trobades entre administracions. "Tenim la sensació que tothom assumeix els encàrrecs, però ningú vol treballar-ho conjuntament. O dit d'una altra manera, que ningú bol treballar-ho amb els moviments veïnals", ha lamentat Camilo Ramos.
El mateix representant de la FAVB ha fet una lectura de diversos dels punts acordats l'any passat. Com la promesa municipal d'instar a la Generalitat a complir la sentència per tancar la cimentera de Lafarge,que segueix funcionant. "Només ho ha fet l'Ajuntament de Montcada i Reixac", ha esmentat. També ha mencionat el compromís d'elaborar un pla urbanístic de la serralada de la Marina, o avançar per ubicar ponts que connectin Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, o elaborar una diagnosi del teixit productiu a la zona per solucionar la bretxa salarial que colpeja les dones, o crear un pla d'habitatge del Besòs. L'actualització de com han avançat aquests plantejaments els últims mesos ha estat gairebé idèntica en tots els casos. "Ni una sola reunió, ni s'ha fet res", ha exposat Ramos.
També ha lamentat la poca implicació simbòlica del Govern. "El president de la Generalitat es va comprometre el 2 de febrer de 2022 a fer una visita al Baix Besòs i encara estem pendents de la seva visita, tot acabant el 2023", ha apuntat el president de l'entitat barcelonina. Amb tot plegat, els veïns, indignats reclamen un moviment polític que compensi el "menyspreu" a un territori metropolità amb dèficits reconeguts. Si això no passa, hi haurà protestes. "Aquí ja no ens atura ningú", ha expressat Pepe Sánchez, en referència a la Coordinadora del Baix Besòs.
En una roda de premsa, els portaveus veïnals han remarcat que fins ara no han vist cap avenç i que la urgència continua enquistada a l'espai delimitat pels districtes barcelonins de Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu, juntament amb tots els termes municipals de Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. "Plantejo sempre el mateix, però és així: dels 26 barris que amb una situació rellevant de pobresa a Catalunya, 16 estan dins del nostre territori. Encara volem que empitjori més?", s'ha preguntat Sánchez.
La crida a les administracions, que també inclouen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o la Generalitat, ha estat titllada de "crida d'auxili" per Ramos. De moment, volen intentar repetir una trobada amb tots els alcaldes implicats, tal com va passar l'any passat. Ara per activar de veritat els objectius promesos. "Només una alcaldia de les cinc ens ha contestat que veu necessària la reunió aquesta", ha concretat Pepe Sánchez. Es refereix a la de Montcada i Reixac, en mans de Bartolomé Egea, del PSC. És l'única màxima autoritat local que els ha confirmat la predisposició a reunir-se de manera presencial.
A l'Ajuntament de Badalona s'ha argumentat que pot ser complicat comptar amb l'alcalde Xavier Garcia Albiol (PP) per motius d'agenda, però s'ha ofert la figura del primer tinent d'alcaldia. "La resta no ens han dit ni hola ni si han rebut el tema", ha insistit el representant de la Coordinadora del Baix Besòs. Els queden per respondre tres alcaldies en mans dels socialistes. La de Jaume Collboni, de Barcelona, la de Núria Parlón, de Sant Coloma de Gramenet, i la de Joan Callau, de Sant Adrià del Besòs. Si no hi ha reacció per part d'aquests consistoris, els moviments veïnals d'aquesta zona té previst mobilitzar-se i denunciar-ho.
La llista dels greuges: sense reunions ni avenços
Entre els greuges que s'han trobat aquests mesos hi ha el fet que les hagin apartat de les trobades entre administracions. "Tenim la sensació que tothom assumeix els encàrrecs, però ningú vol treballar-ho conjuntament. O dit d'una altra manera, que ningú bol treballar-ho amb els moviments veïnals", ha lamentat Camilo Ramos.El mateix representant de la FAVB ha fet una lectura de diversos dels punts acordats l'any passat. Com la promesa municipal d'instar a la Generalitat a complir la sentència per tancar la cimentera de Lafarge,que segueix funcionant. "Només ho ha fet l'Ajuntament de Montcada i Reixac", ha esmentat. També ha mencionat el compromís d'elaborar un pla urbanístic de la serralada de la Marina, o avançar per ubicar ponts que connectin Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, o elaborar una diagnosi del teixit productiu a la zona per solucionar la bretxa salarial que colpeja les dones, o crear un pla d'habitatge del Besòs. L'actualització de com han avançat aquests plantejaments els últims mesos ha estat gairebé idèntica en tots els casos. "Ni una sola reunió, ni s'ha fet res", ha exposat Ramos.
També ha lamentat la poca implicació simbòlica del Govern. "El president de la Generalitat es va comprometre el 2 de febrer de 2022 a fer una visita al Baix Besòs i encara estem pendents de la seva visita, tot acabant el 2023", ha apuntat el president de l'entitat barcelonina. Amb tot plegat, els veïns, indignats reclamen un moviment polític que compensi el "menyspreu" a un territori metropolità amb dèficits reconeguts. Si això no passa, hi haurà protestes. "Aquí ja no ens atura ningú", ha expressat Pepe Sánchez, en referència a la Coordinadora del Baix Besòs.