Societat

Els abusos i la tebior de l'Església

L'episcopat ha tardat a assimilar la responsabilitat de l'Església perquè es negava a creure que la pederàstia l'hagués corcada com cap altra institució

ARA A PORTADA

Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
Òmnium crida a sortir aquesta Diada per un independentisme i catalanisme «forts» Redacció
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
El BBVA ajusta l'oferta pel Banc Sabadell Redacció

Redacció

Publicat el 03 de febrer de 2022 a les 06:00

Actualitzat el 03 de febrer de 2022 a les 06:43

[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Congrés dels Diputats afronta avui el debat de convalidació del decret de la reforma laboral i, ara mateix, el govern espanyol sap que no podrà refiar-se de la majoria progressista. Malgrat la pressió exercida per la Moncloa, sindicats i patronal, ERC -com Bildu- continua ancorada en el vot en contra, fet que ha motivat que el PSOE i Unides Podem hagin explorat aliances alternatives, que inclou el PDECat, per assegurar-se un resultat satisfactori aquest dijous.

Hem examinat àmpliament en les últimes setmanes les posicions polítiques en relació reforma laboral, i estarem molt pendents del debat parlamentari i el seu resultat, però també ens ocupa una altra carpeta que ha estat objecte de discussió a la cambra baixa espanyola aquests dies. La mesa del Congrés ha fet el primer pas per investigar els abusos sexuals a l'Església, a partir d'una iniciativa d'Unides Podem, ERC i Bildu, avalada pel PSOE i amb el vistiplau dels lletrats. El que encara no està clar és si es constituirà una comissió d'investigació parlamentària -format que no acaba d'entusiasmar els socialistes- o s'optarà per una comissió d'experts, preferida per formacions com el PNB. La decisió es prendrà, probablement, després de les eleccions a Castella i Lleó.

Espanya va tard en l'estudi i depuració de responsabilitats a l'Església en matèria d'abusos. La Conferència Episcopal, que ahir encara s'aferrava a l'argument que el de la pederàstia és un "problema que afecta tota la societat espanyola" i no només la institució eclesiàstica, ha practicat l'encobriment sistemàtic dels casos ocorreguts en les últimes dècades. El diari El País va remetre al papa Francesc el desembre passat un informe amb 251 casos inèdits d'abusos comesos per sacerdots i religiosos en els darrers 80 anys a l'Estat que ha obligat els bisbes espanyols a moure's. És en aquest context que la iniciativa de forces d'esquerres ha trobat el sender de la tramitació parlamentària.

A França, per exemple, l'octubre passat es va presentar l'informe d'una comissió independent que va revelar que 330.000 menors van ser víctimes d'abusos sexuals per part de capellans o laics en funcions religioses des de 1950. El treball, en la presentació del qual hi van participar alts representants de l'episcopat francès, va causar estupor. Amb una major identificació entre Estat i Església que els veïns del nord, Espanya no ha escarbat en el seu passat amb la mateixa determinació.

Tot i que el president de la Conferència Episcopal i cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha defensat repetidament la iniciativa de l'estament eclesiàstic i ha insistit en la idoneïtat de la via penal en els casos que siguin provats, el model de comissió independent no ha fet fortuna. En el fons, supura la negativa a acceptar que la pederàstia ha corcat l'Església com cap altra institució, fins al punt de normalitzar durant anys que calia mirar cap a una altra banda. Benvinguda, doncs, la investigació parlamentària mentre la Fiscalia, ara sí, documenta casos per atendre també la via penal.