22
de gener
de
2021, 18:43
Actualitzat:
18:43h
El Departament d'Interior de la Generalitat, així com el de Territori i Sostenibilitat, s'integraran al protocol d'execució de desnonaments a Catalunya, tal com han confirmat a NacióDigital fonts governamentals, del TSJC i del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. El protocol es va crear el 2013 i està format pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Departament de Justícia, els quatre presidents de les diputacions provincials, els col·legis d'advocats i procuradors de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. L'objectiu del protocol és coordinar l'actuació de les institucions en els desallotjaments de famílies vulnerables i Interior s'hi incorpora ara després de les crítiques als dispositius dels Mossos d'Esquadra en operacions d'aquestes característiques.
El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va demanar la integració del seu departament al protocol el desembre passat i va rebre llum verda en una reunió amb totes les parts aquest dijous. "Malgrat no ser els agents directament implicats, tenim l’obligació d’actuar-hi com a policia judicial en cas que hi hagi una petició d’auxili”, deia a finals de l'any passat. Sàmper també va reconèixer en aquell moment que almenys dos dispositius dels Mossos en desnonaments havien estat "qüestionables" i "probablement desmesurats". El conseller feia referència als desallotjaments de la Casa Buenos a Aires a Barcelona i d'una família al carrer Mülhberg al Carmel, amb una àmplia presència d'antiavalots. El titular d'Interior va ser un dels impulsors del protocol, com a president del Consell de l'Advocacia Catalana. L'ara conseller es va acomiadar per presentar-se com a alcaldable de CiU a les eleccions municipals del 2015 a Terrassa.
El paper dels antiavalots dels Mossos en desnonaments ha desgastat Sàmper, com va passar amb els seus predecessors en el càrrec. Les crítiques als dispositius també s'han fet sentir al Parlament, on el conseller ha defensat l'actuació de la policia catalana -ara pilotada pel major Josep Lluís Trapero- i s'ha compromès a substituir "com més aviat millor la intervenció d'ordre públic per la mediació sempre que es pugui".
Sàmper també va defensar a l'octubre del 2020 que la policia "obeeix ordres dels jutjats" quan fa efectiu un desnonament. Aleshores, els comuns i la CUP van demanar al conseller que s'acabés amb la presència antiavalots als desallotjaments, però els jutges de Barcelona van avalar-la casos en què es prevegi "resistència". El titular d'Interior va protagonitzar en el darrer ple de la legislatura una picabaralla amb la CUP, a qui va acusar d'haver "impedit" la mediació en un desnonament de famílies vulnerables a Sants. Una acusació que tant els cupaires com el Grup d'Habitatge de Sants van negar categòricament.
Objectiu: millorar la coordinació
Entre altres coses, el protocol estableix que els jutges disposin de la informació necessària per part dels serveis socials municipals a l'hora d'avaluar la situació de vulnerabilitat d'una persona amenaçada de desnonament. En la reunió d'aquests dijous, tots els integrants del protocol també van acordar actualitzar el protocol per millorar la coordinació institucional, tal com expliquen a NacióDigital fonts presents a la trobada.
Entre d'altres coses, es vol garantir que totes les parts disposin de la informació dels afectats des que s'interposa la demanda de desnonament. "Ara els propietaris pateixen perquè els desnonaments se suspenen i els afectats perquè molts cops la solució que se'ls dona és una habitació", expliquen les fonts consultades.
En la mateixa reunió d'aquest dijous, els integrants del protocol també van donar la llum verda a la integració del Departament de Territori i Sostenibilitat, que és qui té les competències en matèria d'habitatge. Ara l'acord s'enviarà al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè el ratifiqui.
El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va demanar la integració del seu departament al protocol el desembre passat i va rebre llum verda en una reunió amb totes les parts aquest dijous. "Malgrat no ser els agents directament implicats, tenim l’obligació d’actuar-hi com a policia judicial en cas que hi hagi una petició d’auxili”, deia a finals de l'any passat. Sàmper també va reconèixer en aquell moment que almenys dos dispositius dels Mossos en desnonaments havien estat "qüestionables" i "probablement desmesurats". El conseller feia referència als desallotjaments de la Casa Buenos a Aires a Barcelona i d'una família al carrer Mülhberg al Carmel, amb una àmplia presència d'antiavalots. El titular d'Interior va ser un dels impulsors del protocol, com a president del Consell de l'Advocacia Catalana. L'ara conseller es va acomiadar per presentar-se com a alcaldable de CiU a les eleccions municipals del 2015 a Terrassa.
El paper dels antiavalots dels Mossos en desnonaments ha desgastat Sàmper, com va passar amb els seus predecessors en el càrrec. Les crítiques als dispositius també s'han fet sentir al Parlament, on el conseller ha defensat l'actuació de la policia catalana -ara pilotada pel major Josep Lluís Trapero- i s'ha compromès a substituir "com més aviat millor la intervenció d'ordre públic per la mediació sempre que es pugui".
Sàmper també va defensar a l'octubre del 2020 que la policia "obeeix ordres dels jutjats" quan fa efectiu un desnonament. Aleshores, els comuns i la CUP van demanar al conseller que s'acabés amb la presència antiavalots als desallotjaments, però els jutges de Barcelona van avalar-la casos en què es prevegi "resistència". El titular d'Interior va protagonitzar en el darrer ple de la legislatura una picabaralla amb la CUP, a qui va acusar d'haver "impedit" la mediació en un desnonament de famílies vulnerables a Sants. Una acusació que tant els cupaires com el Grup d'Habitatge de Sants van negar categòricament.
Objectiu: millorar la coordinació
Entre altres coses, el protocol estableix que els jutges disposin de la informació necessària per part dels serveis socials municipals a l'hora d'avaluar la situació de vulnerabilitat d'una persona amenaçada de desnonament. En la reunió d'aquests dijous, tots els integrants del protocol també van acordar actualitzar el protocol per millorar la coordinació institucional, tal com expliquen a NacióDigital fonts presents a la trobada.
Entre d'altres coses, es vol garantir que totes les parts disposin de la informació dels afectats des que s'interposa la demanda de desnonament. "Ara els propietaris pateixen perquè els desnonaments se suspenen i els afectats perquè molts cops la solució que se'ls dona és una habitació", expliquen les fonts consultades.
En la mateixa reunió d'aquest dijous, els integrants del protocol també van donar la llum verda a la integració del Departament de Territori i Sostenibilitat, que és qui té les competències en matèria d'habitatge. Ara l'acord s'enviarà al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè el ratifiqui.