19
de gener
de
2019
Actualitzat:
01
de març,
20:07h
Per primera vegada un avís de desnonament obert a Barcelona arribarà al Tribunal Constitucional (TC). Així es desprèn de la provisió feta pel jutjat de primera instància número 49 de la capital catalana després d'estudiar el recurs de Raquel Aparicio, una veïna de Nou Barris a qui el mateix jutjat va ordenar desnonar durant la segona quinzena de gener, sense especificar dia i hora concrets.
És un cas més dels anomenats desnonaments oberts, a través dels quals els jutjats ordenen expulsar veïns de casa seva sense avisar del moment exacte en què es produirà el llançament. En només un any, aquest tipus de desnonaments s'han multiplicat per sis a Barcelona.
La llei d'enjudiciament civil (LEC) estableix que s'ha de comunicar un dia i una hora concrets a la persona denunciada però la setmana passada els jutges de primera instància de Barcelona van decidir formalment donar llum verda als desnonaments per sorpresa, prioritzant el seu criteri per sobre de la legislació, tal com va avançar NacióDigital.
Un dels motius de la decisió ha estat la impossibilitat d'executar molts desnonaments a causa de l'acció de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, com la PAH, tal com reconeixia el membre de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Roberto García Ceniceros.
Genera "controvèrsia"
Ara, però, els jutges barcelonins d'instrucció podrien patir un contratemps, ja que el Tribunal Constitucional haurà de pronunciar-se després que Aparicio hagi decidit presentar un recurs d'empara. La titular del jutjat número 49 admet que el fet de no haver establert una data concreta pel desnonament genera "controvèrsia" i que si no s'hagués procedit d'aquesta manera ara no hi hauria possibilitat de recórrer al TC. "És cert que no se segueix el criteri d’assenyalament previst", diu la jutgessa en referència a la LEC.
La jutgessa també recorda que va accedir a ordenar el desnonament amb data oberta després que així ho demanés el propietari de l'immoble. La propietat va argumentar que els anteriors intents de llançament s'havien vist frustrats per l'acció del que anomena "Plataforma Antidesnonaments", que en realitat és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
En la seva provisió, la jutgessa argumenta que no s'ha vulnerat el dret de defensa de la denunciada. A més, recorda que els jutges d'instrucció de Barcelona han decidit autoritzar els desnonaments amb data oberta basant-se en l'article 118 de la Constitució, que diu que és obligatori complir les resolucions judicials. "La falta d’una solució al problema d’habitatge que pateix la part demandada no es pot fer recaure sobre la part actora", defensen els jutges. Encara que la demandada, com és el cas d'Aparicio, estigui en risc d'exclusió social, com reconeix la jutgessa.
Més enllà del cas
En la provisió del jutjat de primera instància 49, a la qual ha tingut accés NacióDigital, la jutgessa planteja la possibilitat que el TC pugui anar més enllà del cas concret i abordar els desnonaments oberts de manera global. "Planteja una qüestió jurídica de repercussió social i econòmica rellevant i general", reconeix la magistrada. No seria la primera vegada que el TC marqués un nou criteri en matèria d'habitatge, com ja va passar arran de la interlocutòria de l'alt tribunal sobre un recurs d'empara referent a la clàusula de venciment anticipat de la hipoteca, emesa el juny del 2018.
Després que Aparicio hagi manifestat la voluntat de recórrer al TC, el jutjat que va emetre l'ordre de desnonament ha allargat el període d'expulsió fins al 31 de març perquè la denunciada tingui temps de presentar-se davant l'alt tribunal.
La jutgessa conclou la seva provisió requerint a la Mesa d'Emergències Socials de Barcelona que adopti les mesures necessàries, si cal en col·laboració amb la PAH, per "garantir a la demandada i la seva família l’allotjament en un habitatge digne i estable en la data del llançament", si aquest s'arriba a produir.
És un cas més dels anomenats desnonaments oberts, a través dels quals els jutjats ordenen expulsar veïns de casa seva sense avisar del moment exacte en què es produirà el llançament. En només un any, aquest tipus de desnonaments s'han multiplicat per sis a Barcelona.
La llei d'enjudiciament civil (LEC) estableix que s'ha de comunicar un dia i una hora concrets a la persona denunciada però la setmana passada els jutges de primera instància de Barcelona van decidir formalment donar llum verda als desnonaments per sorpresa, prioritzant el seu criteri per sobre de la legislació, tal com va avançar NacióDigital.
Un dels motius de la decisió ha estat la impossibilitat d'executar molts desnonaments a causa de l'acció de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, com la PAH, tal com reconeixia el membre de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Roberto García Ceniceros.
Genera "controvèrsia"
Ara, però, els jutges barcelonins d'instrucció podrien patir un contratemps, ja que el Tribunal Constitucional haurà de pronunciar-se després que Aparicio hagi decidit presentar un recurs d'empara. La titular del jutjat número 49 admet que el fet de no haver establert una data concreta pel desnonament genera "controvèrsia" i que si no s'hagués procedit d'aquesta manera ara no hi hauria possibilitat de recórrer al TC. "És cert que no se segueix el criteri d’assenyalament previst", diu la jutgessa en referència a la LEC.
La jutgessa també recorda que va accedir a ordenar el desnonament amb data oberta després que així ho demanés el propietari de l'immoble. La propietat va argumentar que els anteriors intents de llançament s'havien vist frustrats per l'acció del que anomena "Plataforma Antidesnonaments", que en realitat és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
En la seva provisió, la jutgessa argumenta que no s'ha vulnerat el dret de defensa de la denunciada. A més, recorda que els jutges d'instrucció de Barcelona han decidit autoritzar els desnonaments amb data oberta basant-se en l'article 118 de la Constitució, que diu que és obligatori complir les resolucions judicials. "La falta d’una solució al problema d’habitatge que pateix la part demandada no es pot fer recaure sobre la part actora", defensen els jutges. Encara que la demandada, com és el cas d'Aparicio, estigui en risc d'exclusió social, com reconeix la jutgessa.
Més enllà del cas
En la provisió del jutjat de primera instància 49, a la qual ha tingut accés NacióDigital, la jutgessa planteja la possibilitat que el TC pugui anar més enllà del cas concret i abordar els desnonaments oberts de manera global. "Planteja una qüestió jurídica de repercussió social i econòmica rellevant i general", reconeix la magistrada. No seria la primera vegada que el TC marqués un nou criteri en matèria d'habitatge, com ja va passar arran de la interlocutòria de l'alt tribunal sobre un recurs d'empara referent a la clàusula de venciment anticipat de la hipoteca, emesa el juny del 2018.
Després que Aparicio hagi manifestat la voluntat de recórrer al TC, el jutjat que va emetre l'ordre de desnonament ha allargat el període d'expulsió fins al 31 de març perquè la denunciada tingui temps de presentar-se davant l'alt tribunal.
La jutgessa conclou la seva provisió requerint a la Mesa d'Emergències Socials de Barcelona que adopti les mesures necessàries, si cal en col·laboració amb la PAH, per "garantir a la demandada i la seva família l’allotjament en un habitatge digne i estable en la data del llançament", si aquest s'arriba a produir.