[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La salut del català preocupa. Recula en àmbits com l'ensenyament universitari o en l'ús habitual a Barcelona entre els més joves. Les noves formes de consum audiovisual amb plataformes com ara Netflix o Amazon, on el català no passa de ser testimonial, no ajuden a una llengua minoritzada davant d'altres més fortes com ara l'anglès o el castellà. La nova llei de l'Audiovisual que es prepara a Madrid com a transposició d'una directiva europea podia convertir-se en una oportunitat, però amenaça d'acabar sent un altre clau al taüt si no es modifica l'avantprojecte del govern espanyol.

Cal actuar. Fa uns dies us vam explicar que Òmnium prepara un acte conjunt dels partits catalans i el sector audiovisual per aconseguir que la nova llei incorpori una quota de català a la reserva que farà Espanya per a la seva llengua oficial en el catàleg i en la producció. La conselleria de Cultura fa temps que intenta estovar la posició del govern espanyol. El tema fins i tot es va tractar, sense arribar a un acord, a la comissió bilateral Estat-Generalitat de principis d'agost. La interlocució entre governs per aquest assumpte és ben viva tot i les males notícies d'ahir. 

Ahir Junts va proposar a ERC i a la CUP un front unitari a Madrid per a negociar els pressupostos. El partit de Jordi Sànchez i Carles Puigdemont aposta formalment per la unilateralitat i la confrontació, però mentre no les concreta diu que vol anar de bracet amb el grup de Gabriel Rufián a negociar els pressupostos espanyols. No passarà perquè en les previsions de Junts no quadra una operació d'aquestes característiques. Si se'n parlés de veres, hi posarien un preu per aprovar-los que el govern espanyol mai voldria pagar. Els republicans ho saben, ho entomen tot plegat com una operació de desgast i tampoc tenen interès a compartir l'espai del Congrés amb els seus socis al Govern i veure compromesa la seva autonomia allà. Els 13 vots d'Esquerra són necessaris per als pressupostos, però el govern del PSOE i Podem no necessita sumar-hi, a més, els sis que li donarien els 4 escons de Junts i els 2 de la CUP. Té a l'abast (i prefereix) els del PDECat, PNB o Bildu. 

Així les coses, és difícil que l'oferta de Junts, que encara no s'ha posat d'acord amb Pere Aragonès sobre la taula de diàleg, arribi a bon port. El seu moviment, i també la resposta que hi donaran ERC i la CUP, no passarà del tacticisme. Però els pressupostos espanyols són importants. Per negociar-los, Esquerra necessita revisar el grau de compliment, que és petit, de l'anterior acord pressupostari, fixar prioritats i aïllar-los de la taula de diàleg per al conflicte polític. Si la contaminen amb els comptes, encara els serà més difícil que ofereixi algun resultat.

Als pressupostos s'hi negocien inversions en infraestructures o transferències, però també reformes legals. I la llei de l'Audiovisual es tramitarà al Congrés en paral·lel als comptes. Aquest sí que és un tema a barrejar. Pedro Sánchez no hauria de tenir cap opció d'aprovar-los si abans no dona un baló d'oxigen al català, amb aquesta llei i amb altres palanques legals que té al seu abast. El Consell Executiu aprova avui el Pla de Govern, que hauria de deixar clar el compromís amb avançar en la normalització del català en els àmbits que en depenen, que no són pocs. I les universitats o el que passa a les pantalles no poden ser-ne aliens.
 

---

Avui no et perdis

» Junts reobre el front unitari a Madrid després del divorci amb la taula de diàleg; per Sara González i Joan Serra Carné.

» El govern espanyol exclou la protecció del català de la llei audiovisual; per Lluís Girona i Victor Rodrigo.

» La CUP reclama al Govern que pressioni per protegir el català en la nova llei de l'audiovisual; per Bernat Surroca.

» Sànchez porta la sentència de l'1‑O a Estrasburg; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Per Catalunya, des de l’exili»; per Carme Vidalhuguet.

» Llum verda a la reobertura de l'oci nocturn en exteriors; per Lluís Girona. 

» Opinió: «Què vol dir creixement?»; per Jordi Mir.

» Barcelona Futur escalfa motors per donar a la ciutat un full de ruta; per Pep Martí.

» El Suprem confirma els 25 i 20 anys de presó per als autors del crim de la Guàrdia Urbana; per Bernat Surroca.

» Mapes | Menys d'una quarta part de comarques i ciutats es mantenen en risc alt de rebrot; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «El republicanisme cívic de Mercè Generó»; per Marina Geli.

» Els videojocs: la droga dels preadolescents?; per Alba Carreres.

» Els trucs desconeguts per aprofitar Netflix al màxim; per Vïctor Rodrigo.

» «The Crown» es corona als Emmy i Netflix ja regna a la indústria de la televisió; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

La revista digital La Mira va celebrar la setmana passada el seu tercer aniversari. Ho va fer convidant a una copa de cava els seus subscriptors, col·laboradors, treballadors i algunes de les persones de l'entorn més proper a la publicació que dirigeix Francesc Canosa, que també és articulista de NacióDigital. Per allò de complir amb el protocol, l'empresa editora, propietat de Joan Camp, va convidar algunes autoritats i també tots els expresidents de la Generalitat vius. La sorpresa va ser que Jordi Pujol va confirmar l'assistència. A les sis de la tarda, puntual com un clau, l'expresident, que fa uns dies va celebrar el seu 91 aniversari en un dinar amb els seus exconsellers, es va presentar a la festa d'aniversari de la revista. Està en forma i va ser l'atracció de la festa. Darrerament se'n perd poques.

Vist i llegit

En una comarca agrícola i d'orografia irregular com les Garrigues, els pagesos havien de construir marges per poder conrear com més terra millor. Amb l'abandonament de la terra, la mecanització de la feina al camp i una certa deixadesa amb el patrimoni, molts marges de pedra seca que donaven personalitat al paisatge garriguenc s'han desfet. Temporals com el Glòria també en van desfer alguns. Hi ha, però, pagesos que són curosos amb el patrimoni i, malgrat que no hi ha ajudes per fer-ho i és una feina dura, refan els marges. El quinzenal comarcal SomGarrigues els dedica aquest bon reportatge de Miquel Andreu. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1932, la Gaceta de Madrid, que és l'actual Butlletí Oficial de l'Estat, publicava una llei que feia pocs dies que havia aprovat el Congrés dels Diputats i que entrava així en vigor: l'Estatut de Catalunya. Un text que era el primer marc d'autogovern real del qual disposaven els catalans en l'era moderna. El text va ser impulsat políticament pel Govern de Francesc Macià, que havia intentat sense èxit proclamar la República Catalana. Va ser elaborat a Núria, sancionat per una amplíssima majoria de catalans en referèndum i brutalment retallat en el tràmit a les Corts. Oi que la història us sona? Macià ho va entomar amb un immens dolor, però el text va permetre-li donar contingut a la Generalitat recuperada. Aquest és el discurs, amb un to agredolç, que Macià va adreçar als catalans després de l'aprovació de l'Estatut a Madrid. 

 L'aniversari

I precisament el 21 de setembre de l'any 1859 naixia a Vilanova i la Geltrú, tot i que la seva família era de les Borges Blanques i sempre hi va estar arrelat, Francesc Macià. Era terratinent i va arribar a ser coronel de l'exèrcit espanyol. A poc a poc, però, va anar canviant de posició fins que, a principis del segle XX, es va presentar per diputat de la Solidaritat Catalana. A Madrid es va enfrontar també a Cambó i va abraçar definitivament l'independentisme. Va fundar Estat Català i intentar un alçament militar que va fracassar des de Prats de Molló. Després d'anys d'exili i acumulació de forces, va liderar la formació d'ERC el 1931 i es va imposar de forma clara a les eleccions que van donar lloc a la Segona República. Va morir el dia de Nadal de l'any 1933 i el seu funeral va ser multitudinari. L'Avi era estimat i és un dels gegants de la política catalana del segle XX. Aquí, quan va proclamar la República Catalana el 1931. Us recomano molt que visiteu l'Espai Macià a les Borges Blanques, el seu districte electoral, i també aquest reportatge de Pep Martí.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l