Fernando Simón, Oriol Mitjà, Alba Vergés, Josep Maria Argimon o Carmen Cabezas han estat alguns dels noms que ens han acompanyat durant aquests gairebé dos anys facilitant-nos novetats, actualitzacions i posant-nos en alerta cada cop que se situaven -i situen, encara alguns- davant les càmeres. Desescalada, confinament, toc de queda, aforament i restriccions són conceptes que ens han servit per entendre en quin moment de la pandèmia ens trobàvem, què passaria els pròxims dies i els hem interioritzat tant que, fins i tot, ens costarà no pensar-hi. Dades i gràfics; nous contagis, ingressos hospitalaris, pacients crítics a les UCI i mortalitat. Incidència acumulada, positivitat i taxa de vacunació. Més conceptes freqüents amb actualitzacions diàries que marquen el ritme del virus, una rutina que, a la primavera, -segons paraules del conseller de Salut, Josep Maria Argimon-, pot canviar.
L'arribada de la variant òmicron el desembre passat ens va tornar a sorprendre, tot i saber que era una opció possible, i va tacar unes festes de Nadal que volien apropar-se a la vida prepandèmia. Ara que es compleixen els dos anys de la pandèmia a casa nostra és un bon moment per radiografiar quina ha estat la gestió de les diferents onades durant aquests dos anys i veure si realment n'hem après alguna cosa. Quan s'han aplicat i alliberat restriccions? Com s'ha planificat el futur més imminent en cada onada? Quins interessos hi havia darrere de cada decisió?
Primera onada: l'esclat de la pandèmia
A principis de 2020, la Covid-19 era un virus llunyà que provocava certs problemes en una zona de la Xina anomenada Wuhan. Després va saltar a Itàlia i va obligar a tancar la Llombardia, però se'l continuava veient a molta distància i poc perillós, malgrat que les evidències ja començaven a ser clares. El virus va arribar a casa nostra a final de febrer i la resta de la història és coneguda per a tothom.
Era un virus nou, no el coneixíem i les mesures que van prendre les autoritats van ser radicals. Es va decretar l'estat d'alarma, es va establir un confinament total i només es va mantenir l'activitat essencial. Teletreball, teleclasses i vida entre quatre parets: anar al supermercat era l'única manera de sortir de casa enter el 15 de març i el 4 de maig del 2020, dia en què es va iniciar el pla de desconfinament. Quatre fases prèvies abans d'arribar a l'anomenada nova normalitat, quatre dates que donaven més llibertat a la ciutadania, quatre dies clau marcats al calendari que, sovint, es van veure frustrats per la situació pandèmica.
L'economia mundial va patir una davallada impressionant. S'havia aturat l'activitat, res funcionava, no hi havia compres, ni vendes. El món es va bolcar amb la fabricació de material sanitari: les empreses de confecció van fer mascaretes, les multinacionals de l'automoció van fer respiradors per a les UCI i les farmacèutiques van iniciar la carrera per trobar una vacuna contra la Covid. Catalunya, també.
Segona onada: l'estiu del desconfinament frustrat
Sigui perquè la desescalada es va fer massa ràpid -per pressions dels sectors econòmics o per les ganes de tenir, de nou, vida- o perquè el virus era més fort del que pensàvem, l'estiu del 2020, que havia de ser l'estiu de les retrobades, va acabar sent l'estiu del desconfinament frustrat. Un mes i mig després d'alliberar les restriccions a tot Catalunya, van aparèixer els brots del Segrià i de l'Hospitalet, que ràpidament es van anar expandint per la resta del territori.
La Covid es va tornar a descontrolar i s'havia de frenar. Els hospitals es van tornar a omplir molt ràpidament, les UCI van arribar a gairebé 600 crítics i la societat seguia sense estar preparada per fer front al virus. La lluita per les vacunes seguia, amb esperança, però encara no hi havia remei. La conseqüència: noves restriccions. Les autoritats van haver de fer marxa enrere i, començant pel tancament de l'oci nocturn, entre el juliol i el novembre del 2020 es van anar limitant aforaments, trobades i, fins i tot, es va aplicar un segon tancament gairebé total entre el 17 d'octubre i finals de novembre.
Tercera onada: un hivern marcat per l'inici de la vacunació
Tot i que la desescalada de la segona onada es va iniciar el 23 de novembre, mai es va arribar a fer el pas cap a la següent fase perquè les dades no ho permetien. Vam viure el primer Nadal amb Covid marcat per les trobades de 10 persones i grups bombolla, el toc de queda nocturn -una mica flexibilitat els dies més marcats de les festes-, i el confinament perimetral de Catalunya. La restauració i la cultura van ser els sectors més afectats d'aquestes onades en veure limitada la seva activitat, primer al 50% d'ocupació i, després, amb el tancament dels locals. I, mentrestant, l'oci nocturn anava acumulant mesos de tancament i zero activitat.
L'aparició de la variant alfa va alterar, de nou, la nostra vida. Els hospitals van viure una allau d'ingressos més alta que en l'onada anterior i hi havia molts malalts crítics, que van arribar a superar els 730 (la xifra més alta de la pandèmia, després de la primera onada). La bona notícia de tot plegat va ser l'arribada de la vacuna contra el virus que, entre incertesa i inseguretat, es va començar a administrar als més grans el 28 de desembre del 2020, només deu mesos després de detectar-se el primer contagi a Catalunya.
Quarta onada: un "repunt" de la tercera amb incidències més baixes
Els hospitals no es van arribar a buidar i seguien força plens -no tant com durant els mesos anteriors- i la situació seguia preocupant les autoritats, que van posar-li el nom de quarta onada de la pandèmia mentre alguns experts ho consideraven un "repunt" de la tercera. A principis d'abril, previ a la Setmana Santa -que havia de ser un respir sobretot per al sector turístic català- es va començar a alliberar restriccions, tot i que les dades no van permetre fer-ho tant com s'hagués volgut.
Primer per vegueries i després amb lliure mobilitat per tot Catalunya, el nou de maig va caure finalment l'estat d'alarma. A poc a poc l'activitat tornava a tenir una mica de normalitat, els bars i restaurants obrien fins a les onze de la nit després de molts mesos, es van ampliar els aforaments a la cultura i l'esport i començava a sonar el final de l'obligatorietat de dur mascareta al carrer. Al voltant de la revetlla de Sant Joan va reobrir l'oci nocturn després de 15 mesos de tancament i, sobtadament, el dissabte 26 de juny el govern espanyol va anunciar que la mascareta deixava de ser obligatòria en espais exteriors. Ens podíem tornar a veure somriure.
Cinquena onada: variant Delta a l'atac
La interacció social de l'estiu, les ganes de tenir uns mesos de calma i poder gaudir de les festes i l'oci van catapultar la cinquena onada protagonitzada per la variant Delta. Es va accelerar el ritme de vacunació perquè la majoria de la població estigués immunitzada davant la transmissibilitat i virulència d'aquesta nova soca de la Covid que arrasava per on passava mentre els hospitals es tornaven a tensar i les UCI acumulaven centenars de malalts crítics.
Ràpidament, es va tancar l'oci nocturn, de nou; es van limitar les activitats durant la nit, amb l'obligació de tancar-ho tot entre les 00.30 h i les sis de la matinada, i el toc de queda va tornar a treure el cap, ara només per als municipis de més de 5.000 habitants amb incidències altes. A mitjans d'agost es va començar a veure una baixada progressiva dels indicadors de la pandèmia que va comportar la caiguda del toc de queda i el final de la cinquena onada durant els primers dies de setembre.
Sisena onada: l'efecte òmicron augura el fi de la pandèmia
Després d'una tardor en què només sabíem que estàvem en pandèmia per l'ús de la mascareta en espais interiors, el mes de desembre ens va sorprendre, de nou, el virus amb l'aparició d'una nova variant. L'òmicron corria com la pólvora, era extremadament transmissible -que no agressiva- i els contagis marcaven rècords dia sí dia també. El certificat Covid, fins llavors necessari per viatjar, es va convertir en indispensable per poder entrar a la restauració o als gimnasos, a més de l'oci nocturn -obert des de principis d'octubre.
L'explosió de contagis va ser molt ràpida, afectant sobretot les festes de Nadal i la població més jove, i va comportar que el 24 de desembre entressin en vigor mesures restrictives per frenar-la: toc de queda, aforaments limitats i oci nocturn tancat. Els efectes sobre els hospitals han estat menors i el 28 de gener va caure definitivament la pràctica totalitat de les restriccions. El 10 de febrer s'eliminava la mascareta en exteriors i, l'endemà, va reobrior l'oci nocturn. Tornem, de nou, a recordar la pandèmia només per la mascareta en interiors, que té els dies comptats, sobretot a les escoles. I, en paral·lel, ja es posa en marxa el pla per gripalitzar el coronavirus.