03
de febrer
de
2024, 16:30
Actualitzat:
06
de febrer,
12:44h
L'escletxa judicial que s'ha fet evident l'últim any a Barcelona en matèria de pisos turístics ha deixat centenars d'habitatges amb la possibilitat de canviar l'ús residencial i convertir-se en un negoci per a visitants. De fet, segons les dades a les quals ha tingut accés Nació a través d'una petició de transparència, hi ha fins a 607 pisos que compten amb una sentència favorable que els permetria reconvertir-se. Això suposa un perill evident per als residents d'aquests pisos, sobretot els que viuen en blocs que han aconseguit moltes llicències de cop.
Amb les noves decisions judicials, hi ha almenys 16 nous edificis amb una desena o més de permisos d'habitatge d'ús turístic. Són finques en què els darrers mesos hi ha veïns que han notat un enduriment en el tracteper part de la propietat. Alguns n'han marxat, d'altres han acceptat les noves condicions i uns últims intenten bregar des de dins. Una vintena de llogaters de diversos blocs, tots ells reclamant anonimat per les possibles conseqüències de les seves paraules, ho relaten a aquest diari.
Els testimonis parlen mig amagant-se. Algunes de les finques tenen servei de porteria i aquests treballadors són percebuts gairebé com un talp de la propietat. Així, una veïna que prefereix parlar per telèfon aporta l'explicació més contundent sobre el que s'estan trobant a la finca. Ella viu a l'edifici ubicat al número 327 del carrer Balmes, al barri de Sant Gervasi-Galvany, on s'han atorgat 34 llicències turístiques. Al novembre es va trobar un burofax de part de la propietat -Inmobiliaria Gallardo- que deia que havia de marxar el dia 9 de gener. D'entrada, li van dir que se n'havia d'anar, però quan va preguntar per la possibilitat de renovar el lloguer, la proposta de les noves condicions va embolicar-se encara més. "Per quedar-m'hi, em demanaven que deixés un dipòsit de 10.000 euros", explica aquesta llogatera. Ella s'hi va negar. D'altres han acabat acceptant. "Una veïna ha arribat a deixar 11.000 euros", assegura una font. En altres casos, a qui també s'ha fet la mateixa petició, s'ho estan rumiant per manca d'alternatives.
Els casos s'estenen. Allà mateix, a Balmes, una altra persona aporta una nova informació. "Vam ser set veïns. Tots de cop vam rebre un burofax que ens deia que marxéssim. Tot al novembre", recorda. Després, en trobar-se amenaçats de ser expulsats de casa seva, alguns van intentar negociar una possible renovació, i aquest és el punt en què la propietat es mostra "implacable". Es proposen augments de lloguer del 30%. D'un dia per l'altre, passes a pagar pel mateix pis i amb la mateixa propietat un terç més del que abonaves mensualment. "Jo pago 1.117 euros i em van dir que o acceptava 1.450 euros o res", comenta la mateixa veïna a la que li reclamaven 10.000 euros de dipòsit.
Això ha provocat que alguns llogaters ja no hi siguin i en els seus pisos hagin començat reformes. Ningú sap res de cap llicència turística. La propietat no ha dit res enlloc, diuen uns i altres. Però el cert és que la situació del carrer Balmes és idèntica a la del carrer Còrsega, al número 68, on també hi ha més d'una trentena de nous permisos d'ús turístic. També al carrer Castanyer, 5, on s'hi compten 18 noves llicències, segons dades de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament. Tots tres casos tenen un mateix element en comú: la propietat és Inmobiliaria Gallardo, l'empresa que s'ha endut gran part de les batalles judicials de Barcelona per aconseguir pisos turístics quan ja estaven restringits.
Les històries a una finca i una altra es repeteixen de manera gairebé exacta. Són tots tres antics edificis de protecció oficial que van construir-se amb incentius econòmics de l'administració pública i que, amb els anys, van perdre la seva categoria de preu protegit. Van quedar en el lliure mercat i ara es caracteritzen per ser finques que barregen veïns històrics amb rendes antigues -lloguers molt assequibles- i llogaters de nova fornada. Sigui com sigui, tots tres exemples -que sumen 86 llicències de pis turístic- tenen la mateixa propietat. I a aquesta cartera de la companyia Inmobiliaria Gallardo s'afegeix el polèmic cas del carrer Tarragona, que són 120 habitatges més, 42 dels quals ja estan inscrits com a pis turístic al cens municipal.
Els llogaters de renda antiga tenen contractes indefinits i això els fa respirar tranquils, si bé es divideixen entre els que no els fa gràcia la idea hipotètica de convertir el seu bloc en un escenari d'anades i vingudes de turistes i els que els és indiferent. Ara bé, els que ho tenen més complicat són els llogaters amb contractes de cinc o set anys. A més, en molts casos, el que s'ha fet durant els darrers anys és allargar amb pròrrogues els lloguers que finalitzaven. Això, arran de la pandèmia, assegurava a la propietat un ingrés permanent, però els evitava renovar els contracte amb un compromís a llarg termini. Per això molts veïns s'han trobat burofaxos de cop.
"A un li han apujat un 30% el lloguer després de set anys de contracte", explica un veí del carrer Còrsega. "Un veí es va trobar per Nadal que li van dir que tenia 15 dies per marxar, que li apujaven un 40% el preu del lloguer. Òbviament, va anar-se'n. Que et diguin això és el mateix que et desnonin", diu un altre llogater, en aquest cas del número 5 del carrer Castanyer. En algunes situacions fins i tot es relaten pressions temporals per signar. "Em deien que havia de signar ràpid i que en qualsevol cas tenia com a màxim fins febrer per marxar", exposa una llogatera del carrer Balmes.
De moment, però, no es veu cap rastre de conversió turística. Les sentències són recents i existeix el risc que els retirin la llicència mentre hi hagi llogaters vivint, tal com va advertir el mateix Ajuntament de Barcelona l'any passat, quan encara governaven comuns i socialistes conjuntament. Així, la propietat ha optat per endurir les condicions de renovació dels lloguers -en plena prèvia de l'arribada de la regulació catalana, que hauria d'implantar-se aquest febrer- i plantejar cada vegada condicions econòmiques més exigents. Preguntada pels seus plans en aquests edificis, Inmobiliaria Gallardo ha declinat fer cap mena de declaració a Nació. Mentrestant, als veïns que queden se'ls hi multipliquen les preguntes. La més important: si el seu futur està marcat. "Per què lluitarien tant als jutjats per tenir permisos de pisos turístics si no és utilitzar-los? Ens podem imaginar el pitjor", resumeix un dels llogaters més veterans.
Amb les noves decisions judicials, hi ha almenys 16 nous edificis amb una desena o més de permisos d'habitatge d'ús turístic. Són finques en què els darrers mesos hi ha veïns que han notat un enduriment en el tracteper part de la propietat. Alguns n'han marxat, d'altres han acceptat les noves condicions i uns últims intenten bregar des de dins. Una vintena de llogaters de diversos blocs, tots ells reclamant anonimat per les possibles conseqüències de les seves paraules, ho relaten a aquest diari.
Els testimonis parlen mig amagant-se. Algunes de les finques tenen servei de porteria i aquests treballadors són percebuts gairebé com un talp de la propietat. Així, una veïna que prefereix parlar per telèfon aporta l'explicació més contundent sobre el que s'estan trobant a la finca. Ella viu a l'edifici ubicat al número 327 del carrer Balmes, al barri de Sant Gervasi-Galvany, on s'han atorgat 34 llicències turístiques. Al novembre es va trobar un burofax de part de la propietat -Inmobiliaria Gallardo- que deia que havia de marxar el dia 9 de gener. D'entrada, li van dir que se n'havia d'anar, però quan va preguntar per la possibilitat de renovar el lloguer, la proposta de les noves condicions va embolicar-se encara més. "Per quedar-m'hi, em demanaven que deixés un dipòsit de 10.000 euros", explica aquesta llogatera. Ella s'hi va negar. D'altres han acabat acceptant. "Una veïna ha arribat a deixar 11.000 euros", assegura una font. En altres casos, a qui també s'ha fet la mateixa petició, s'ho estan rumiant per manca d'alternatives.
Els casos s'estenen. Allà mateix, a Balmes, una altra persona aporta una nova informació. "Vam ser set veïns. Tots de cop vam rebre un burofax que ens deia que marxéssim. Tot al novembre", recorda. Després, en trobar-se amenaçats de ser expulsats de casa seva, alguns van intentar negociar una possible renovació, i aquest és el punt en què la propietat es mostra "implacable". Es proposen augments de lloguer del 30%. D'un dia per l'altre, passes a pagar pel mateix pis i amb la mateixa propietat un terç més del que abonaves mensualment. "Jo pago 1.117 euros i em van dir que o acceptava 1.450 euros o res", comenta la mateixa veïna a la que li reclamaven 10.000 euros de dipòsit.
Això ha provocat que alguns llogaters ja no hi siguin i en els seus pisos hagin començat reformes. Ningú sap res de cap llicència turística. La propietat no ha dit res enlloc, diuen uns i altres. Però el cert és que la situació del carrer Balmes és idèntica a la del carrer Còrsega, al número 68, on també hi ha més d'una trentena de nous permisos d'ús turístic. També al carrer Castanyer, 5, on s'hi compten 18 noves llicències, segons dades de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament. Tots tres casos tenen un mateix element en comú: la propietat és Inmobiliaria Gallardo, l'empresa que s'ha endut gran part de les batalles judicials de Barcelona per aconseguir pisos turístics quan ja estaven restringits.
Modus operandi repetit
Les històries a una finca i una altra es repeteixen de manera gairebé exacta. Són tots tres antics edificis de protecció oficial que van construir-se amb incentius econòmics de l'administració pública i que, amb els anys, van perdre la seva categoria de preu protegit. Van quedar en el lliure mercat i ara es caracteritzen per ser finques que barregen veïns històrics amb rendes antigues -lloguers molt assequibles- i llogaters de nova fornada. Sigui com sigui, tots tres exemples -que sumen 86 llicències de pis turístic- tenen la mateixa propietat. I a aquesta cartera de la companyia Inmobiliaria Gallardo s'afegeix el polèmic cas del carrer Tarragona, que són 120 habitatges més, 42 dels quals ja estan inscrits com a pis turístic al cens municipal.Els llogaters de renda antiga tenen contractes indefinits i això els fa respirar tranquils, si bé es divideixen entre els que no els fa gràcia la idea hipotètica de convertir el seu bloc en un escenari d'anades i vingudes de turistes i els que els és indiferent. Ara bé, els que ho tenen més complicat són els llogaters amb contractes de cinc o set anys. A més, en molts casos, el que s'ha fet durant els darrers anys és allargar amb pròrrogues els lloguers que finalitzaven. Això, arran de la pandèmia, assegurava a la propietat un ingrés permanent, però els evitava renovar els contracte amb un compromís a llarg termini. Per això molts veïns s'han trobat burofaxos de cop.
"A un li han apujat un 30% el lloguer després de set anys de contracte", explica un veí del carrer Còrsega. "Un veí es va trobar per Nadal que li van dir que tenia 15 dies per marxar, que li apujaven un 40% el preu del lloguer. Òbviament, va anar-se'n. Que et diguin això és el mateix que et desnonin", diu un altre llogater, en aquest cas del número 5 del carrer Castanyer. En algunes situacions fins i tot es relaten pressions temporals per signar. "Em deien que havia de signar ràpid i que en qualsevol cas tenia com a màxim fins febrer per marxar", exposa una llogatera del carrer Balmes.
L'edifici de Balmes, 327, on hi ha 34 noves llicència turístiques | Foto: Hugo Fernández
De moment, però, no es veu cap rastre de conversió turística. Les sentències són recents i existeix el risc que els retirin la llicència mentre hi hagi llogaters vivint, tal com va advertir el mateix Ajuntament de Barcelona l'any passat, quan encara governaven comuns i socialistes conjuntament. Així, la propietat ha optat per endurir les condicions de renovació dels lloguers -en plena prèvia de l'arribada de la regulació catalana, que hauria d'implantar-se aquest febrer- i plantejar cada vegada condicions econòmiques més exigents. Preguntada pels seus plans en aquests edificis, Inmobiliaria Gallardo ha declinat fer cap mena de declaració a Nació. Mentrestant, als veïns que queden se'ls hi multipliquen les preguntes. La més important: si el seu futur està marcat. "Per què lluitarien tant als jutjats per tenir permisos de pisos turístics si no és utilitzar-los? Ens podem imaginar el pitjor", resumeix un dels llogaters més veterans.