"No només volem bones paraules; volem fets". Així de contundent ha estat aquest dimecres el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, després de conèixer que, segons les dades de l'enquesta d'usos lingüístics corresponent al 2023, només el terç de la ciutadania utilitza el català com a llengua habitual. Unes dades "negatives" que apunten a una "situació d'emergència lingüística" de què les entitats en defensa del català recorden que fa temps que alerten.
La caiguda de l'ús habitual del català preocupa especialment a l'entitat, ja que ha caigut progressivament del 50,7% el 2003 al 42% de la recent enquesta. Tot i això, Escuder ha assegurat en una roda de premsa que no es tracta d'"una situació que no es pugui arreglar", sinó que "clarament té solució", i per això exigeix al Govern un "compromís real" amb la llengua.
Una demanda compartida pel president d’Òmnium, Xavier Antich, que demana a l'executiu de Salvador Illa "un pla de xoc" que "no es quedi en paper mullat ni en una declaració de bones intencions, sinó que vagi acompanyat de dotació pressupostària per poder-la portar a terme". En aquest sentit, posa d'exemple el fet que més de dos milions de persones que volen aprendre o millorar el seu català -segons la mateixa enquesta- es troben amb dificultats per fer-ho per la falta de places de formació. "Hem d'acabar amb les llistes d'espera del català", diu en un comunicat.
Plataforma per la Llengua atribueixen els resultats del sondeig, presentats aquest dimecres pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, a sis grans factors: l'estructura jurídica lingüísticament "discriminatòria" de l'Estat espanyol, l'hàbit dels catalanoparlants d'amagar la llengua, les transformacions demogràfiques, el fracàs del sistema educatiu, la manca de referents audiovisuals i de lleure en català i el "setge permanent" de l'espanyolisme polític.
"Som menys parlants i més bilingües. La transmissió del català encara no s'ha perdut, però com més empitjorin aquests factors, més a prop hi estarem", ha alertat en la roda de premsa la vicepresidenta de la plataforma, Mireia Plana.
Per fer un gir a la situació i ser "rigorosos i pràctics", l'entitat proposa mesures concretes, agrupades en cinc àmbits d'actuacions prioritàries. Aquests són l'exigència a les institucions, la creació de més espais de socialització en català, crear més continguts en català, la sanció dels incompliments per assegurar l'ús del català a l'escola i, finalment, generar compromís amb una identitat col·lectiva lligada a la llengua i "explícitament oberta".
"Una de les fortaleses que té el català és que, qui el parla, el considera important. Ens estimem la llengua, forma part de la nostra identitat", ha afirmat Escuder. "Demanem restaurar el que no hauria d'haver passat mai", ha afegit.
En el marc de la roda de premsa, els representants de Plataforma per la Llengua han presentat amb un vídeo promocional la seva nova campanya que, sota el lema 'Decantem la balança pel català', busca mobilitzar tota la població en defensa de la llengua.