Es compleix el 60% dels objectius del Pla de Salut 2011-2015

Suïcidis, malalties respiratòries i mentals i estils de vida, punts a millorar

Publicat el 23 d’octubre de 2014 a les 16:30
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha fet balanç del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 aquest dijous davant la Comissió de Salut del Parlament. En aquest context, el conseller ha explicat que dels 27 objectius que es van marcar el 2011, 16 evolucionen favorablement a data de 2013 i 11 no mostren la direcció i la intensitat adequada i per tant, cal revisar-los, ha reconegut el conseller.

Entre els objectius complerts destaquen la reducció de la mortalitat en càncer i en malalties cardiovasculars. Per contra, entre els punts que cal millorar apareixen els suïcidis, les malalties respiratòries, les malalties mentals, els estils de vida i el càncer colorectal.

El document també puntua com 'evolució favorable' altres objectius com augmentar en un 5% la proporció d'esperança de vida viscuda en bona salut, reduir la taxa de mortalitat per malalties isquèmiques i ictus o disminuir la prevalença de tabaquisme per sota del 28%.

El Pla de Salut de Catalunya presentat l'any 2011 i amb un horitzó fins el 2015 pels objectius de disminució de risc i fins el 2020 per als que s'avaluen en termes de mortalitat i morbiditat, s'estructura en 3 eixos. Alhora, aquests 3 eixos s'articulen en 9 línies d'actuació i 33 projectes.

Objectius amb evolució desfavorable

A dia d'avui els propòsits que no avancen segons el previst i que cal millorar són:

- Reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties respiratòries

- Disminuir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties mentals (en aquest grup s'inclouen majoritàriament totes les demències)

- Rebaixar la taxa de mortalitat per càncer colorectal un 5%

- Reduir l'index de suïcidis -l'any 2011 hi havia una taxa de mortalitat per suïcidis del 5,3%, el 2013 aquesta xifra és del 6,2 i es vol aconseguir mantenir-la per sota el 5,3 el 2020-.

- Fer decréixer la prevalença de sedentarisme per sota el nivell de 2010

- Incrementar en un 10% la proporció de persones adultes que segueixen les recomanacions d'activitat física saludable per setmana.

1 de cada 3 persones de més de 15 anys té un trastorn crònic

L'informe de Salut 2013 evidencia que 4 de cada 10 persones adultes veuen afectada la seva qualitat de vida en patir algun problema de salut. Els problemes més freqüents són el dolor o malestar, que pateix el 30% de la població, l'ansietat o la depressió, que pateix el 19,5%, i els problemes per caminar, que afecten el 16,6%.

Així també, cal destacar que el 38,6% de la població general pateix alguna malaltia o problema de salut crònic, el 35,4% en el cas dels homes i el 41,7% en el cas de les dones. Aquest percentatge augmenta a mesura que els grups són de més edat, i és superior en dones en la majoria dels grups d'edat.

Els principals trastorns crònics que pateix la població de 15 a 44 anys són al·lèrgies, mal d'esquena i migranya. En la franja d'edat de 45 a 64 anys destaca el colesterol, l'artrosi, artritis o reumatisme i la pressió alta. I, en els majors de 65 anys apareix el colesterol i les cataractes, entre altres.

Pel que fa als trastorns mentals, el 12,4% de la població de 15 anys i més té risc de patir un trastorn mental. El Departament també ha recordat a través d'aquest informe les dades sobre l'excés de pes en la població, unes xifres "preocupants" que "cal millorar". Així, gairebé la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes, el 34,3% té sobrepès i el 14,2% té obesitat.

El 13,6% de la població general pateix alguna discapacitat. Les principals entre la població de 15 anys i més són similars en homes i en dones, i estan relacionades amb limitacions importants del moviment.

Per altra banda, l'informe també destaca que unes 593.000 persones, el 9,2% de la població de 15 anys i més es troben en situació de dependència, és a dir, necessiten l'ajuda o la companyia d'altres persones per realitzar activitats habituals en la vida quotidiana a causa d'un problema de salut. D'aquests, el 4,7% necessita ajuda de manera regular.

Malalties transmissibles

L'any 2013 s'han notificat 1.162 casos de tuberculosi (TBC) en residents a Catalunya, un 5% menys que l'any anterior, segons dades de l'informe de Salut 2013.

EL document també menciona que les infeccions per transmissió sexual (ITS) continuen sent un problema de salut pública "important". L'any 2013 els diagnòstics de VIH notificats a Catalunya han estat 566, i s'han detectat 130 casos de sida.

També cal subratllar que les ITS més freqüents durant el 2013 han estat les berrugues i condilomes pel virus del papil·loma humà amb 93,2 casos per 100.000 habitants, més que els 75,9 casos de l'any 2012.

Mortalitat

L'informe també aporta dades sobre la mortalitat. Així, els darrers anys els grans grups de causes de morts més freqüents són els tumors en els homes i les malalties cardiovasculars en les dones.

El document també mostra les malalties que ocasionen mortalitat prematura. Els tumors malignes de pulmó, les malalties isquèmiques del cor, els suïcidis, els accidents de trànsit i la resta de malalties del cor en són les causes principals. En el cas de les dones les malalties que produeixen més morts prematures són els tumors malignes de mama, els tumors malignes de pulmó, la resta de malalties del cor, els suïcidis i els tumors malignes de budell gros.

L'equitat en salut: la classe social i els nivells d'estudi

Salut ha volgut incorporar l'anàlisi de la classe social i els nivells d'estudis de la població alhora d'avaluar els indicadors de salut. Així, l'informe apunta que segons la classe social, es detecten diferències en pràcticament tots els indicadors de salut.
En general, les classes més desfavorides presenten uns nivells de salut pitjors, tenen comportaments no saludables en proporcions més elevades i fan una utilització més alta dels serveis sanitaris que les classes socials més benestants.

Així també, la població amb uns nivells d'estudis més elevats presenten taxes més baixes en bona part dels trastorns crònics, l'esperança de vida augmenta i tenen comportaments relacionats amb la salut més positius.

Amb aquests indicadors, el Departament ha conclòs que la classe social i els nivells d'estudis sí impacten en els estils de vida i hàbits saludables.