[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Parlament de Catalunya va celebrar ahir un ple monogràfic sobre la salut mental. La sessió, feta amb l'objectiu de destacar fins a quin punt és ara importants fer front a la situació d'aquestes persones i, sobretot, combatre l'estigma que històricament han patit, arribava en un moment oportú. Va comptar amb testimonis colpidors i també amb bon to malgrat l'incident previ que va provocar Cs per la inhabilitació de Pau Juvillà. El debat s'esqueia entre el suïcidi de l'actriu Verònica Forqué, a qui van trobar al seu domicili de Madrid, i abans de la Marató que TV3 dedicarà aquest diumenge a la salut mental.

El cas de Forqué ha generat moltes reaccions a les xarxes -us aconsello l'article del Modernet- i ha obert una reflexió sobre com s'atén o es considera les persones que estan en tractament. Pretendre, però, que la televisió, i especialment els reality show, com és el cas de Masterchef, on l'actriu concursava i va fer evidents els seus problemes, renunciï a l'espectacle i a treure rèdit del morbo és molt innocent a hores d'ara. Fins i tot si, com és el cas, parlem de la televisió pública.  

Però som, en efecte, davant d'un tema al qual li ha arribat l'hora, una de les moltes prioritats que tenim davant com a societat i que també té davant el Govern. La pandèmia, amb l'estrès emocional que ha comportat i que s'ha sumat a la por als problemes de salut, a perdre la feina, a la soledat, ha servit perquè tots plegats prenem consciència de com és de fonamental fer-hi front. Hi ha entitats, com ara Obertament, que fa anys que treballen per lluitar contra l'estigma. Ajudant els malalts i les seves famílies, però també assistint els mitjans de comunicació i evitant titulars i expressions horribles com ara que un partit es torna boig, que un partit o bé l'altre van quedar atrapats per la histèria, que els mercats són bipolars...

La lluita contra l'estigma, que allunya moltes vegades els malalts del seu entorn laboral, social o familiar, és en aquests moments tan necessària com garantir l'assistència a qui ho necessita. En aquest sentit, és rellevant que es concreti el reforç dels referents de salut mental a l'atenció primària i especialment entre els més joves, que els darrers dos anys han vist com les seves adversitats s'incrementaven. Els recursos i les bones paraules d'ahir al Parlament, com deia, s'han de concretar. L'increment de 80 milions en la partida de salut mental i addiccions acordada entre el Govern i els comuns va en la bona direcció. No poden dependre de com ens toca la fibra una marató televisiva perquè hi hagi fons per ajudar els afectats o investigar, o de si ens impressiona el que li passa a un famós. La Marató, amb el gran poder que té la televisió, i els casos més mediàtics sí que ens han de servir, com deia, per lluitar contra l'estigma. 

» Avui comencem a vacunar la canalla amb una escalada de contagis, malgrat que més lleus gràcies a la vacunació. Hi ha, però, preocupació per les festes de Nadal, els sopars d'empresa i altres activitats d'aquests dies. El que no s'atura, per sort, són les gales i entregues de premis amb totes les mesures de seguretat i que ens ajuden a reconèixer a qui ho mereix i ens fa una mica millors. Dilluns es van lliurar les Creus de Sant Jordi, ahir es va fer la gala del Català de l'Any d'El Periódico -el va guanyar Jaume Plensa, el nostre escultor universal- i també la Nit de Santa Llúcia d'Òmnium, una gala d'execució brillant que va atorgar el premi Sant Jordi al dramaturg Sergi Belbel. La reivindicació de la llengua, un debat que avui tornarà a ressonar al ple del Parlament, va ser el fil conductor.

I aquest vespre, al Born Centre Cultural i de Memòria de Barcelona, hi ha una altra cita a la qual, si m'ho accepteu, us hi vull convidar. És l'entrega del setè premi Barnils de Periodisme d'Investigació, que organitza el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Farem un reconeixement al periodisme que fa que les coses passin i se sàpiguen i que la nostra sigui una societat més crítica i una mica més lliure. Us hi podeu inscriure aquí i brindarem amb vins de la DO Terra Alta, que sempre va bé, en acabar.  
 

---

Avui no et perdis

» El Govern urgeix a trencar els estigmes de la salut mental; per Bernat Surroca.

» Verónica Forqué: la seva mort, la nostra autoestima; per Modernet.

» Opinió: «Quan per fi sabem que no sabem»; per Joan Foguet.

» El Parlament busca una via per endarrerir la inhabilitació de Juvillà; per Sara González.

» El sobiranisme civil recupera l'ofensiva en defensa del català; per Bernat Surroca.

» Dard del Govern a Borràs per la immersió a l'escola de Canet: «Calen solucions efectives, no invents»; per Oriol March.

» Fil directe: «En nom del català»; per Joan Serra Carné.

» Casado atia el foc lingüístic pressionat per Ayuso i Vox; per Pep Martí.

» 32 famílies més demanen el castellà a l'escola després del cas Canet; per Lluís Girona.

» ERC i Junts congelen fins al 2023 qualsevol «operació» econòmica per posar en marxa el Hard Rock; per Roger Tugas Vilardell.

» Les claus de la geopolítica energètica: batalla a la UE per la llum i el gas; per Catalonia Global Institute.
 

---

 El passadís

Ple com un ou d'autoritats i personalitats de la cultura ahir al Teatre Nacional de Catalunya, on Òmnium celebrava la seva Nit de Santa Llúcia, la primera en quatre anys que podia comptar amb el seu president, Jordi Cuixart, després del seu pas per la presó. L'aforament es va omplir ràpid i l'entitat va habilitar una llista d'espera per evitar que quedessin llocs buits. Aquests dies, amb la sisena onada i l'allau de positius i confinaments, alguns actes no acaben d’omplir perquè alguns dels que tenen entrada no s'hi presenten. A Òmnium, previsors, van enviar dos recordatoris als assistents per demanar-los que, si no hi pensaven assistir, ho diguessin per passar l'entrada a algú altre. No podia quedar buit.    

Vist i llegit

La premsa espanyolista (i la que no ho és) han fet causa aquests dies del "nen de Canet" i la seva suposada lluita -que és la dels seus pares- per rebre menys hores de classe en català al seu curs de P5. En tires còmiques i articles se l'ha presentat com un heroi i símbol de les llibertats suposadament amenaçades a Catalunya. Fins aquí res de nou. Passa, però, que la vara de mesurar de determinats diaris i televisions és d'una arbitrarietat enorme. Ho recordava en un article a Público el periodista valencià Miquel Ramos. El titulava "Els bruts de la línia en valencià" i recordava com els atacs contra els mestres que usen el català al País Valencià sempre han quedat impunes. I també als estudiants que es matriculaven a la línia d'immersió en valencià a la capital, com Ramos: "La primera setmana vam tenir un comitè de benvinguda inesperat: els neonazis del barri estaven a la porta esperant "els bruts de la línia" (a qui estudiàvem en valencià). A un dels meus millors amics li van trencar el nas. Altres van rebre diversos cops, i fins i tot humiliacions omplint-los d'ous i escopinades. No va venir cap periodista l'endemà. Tan sols una desena d'antifeixistes més grans que nosaltres, membres del Kasal Popular, el centre social que hi havia al mateix carrer, s'hi va presentar per defensar-nos i plantar cara als neonazis", escrivia.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1995 el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees emetia l'anomenada llei Bosman atenent un recurs d'un futbolista belga. D'acord amb les normes comunitàries de lliure circulació de treballadors, la sentència afirmava que no es podia restringir el nombre de futbolistes europeus en cap lliga. El mercat es va obrir i el futbol va canviar totalment.

 L'aniversari

El 15 de desembre de 1926 naixia a Barcelona l'editor, escriptor i crític Josep Maria Castellet, que va morir a la mateixa ciutat el 2014. Va ser director literari d'Edicions 62 entre 1964, poc després de la seva fundació, i 1996. Posteriorment, va presidir el grup editorial, que acabaria associat a Planeta i a Enciclopèdia Catalana. Castellet va modernitzar l'edició en català i llançar grans figures en la nostra llengua. Us deixo una entrevista que, al circuit català de TVE, li va fer l'escriptor Terenci Moix.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l