L'arribada de la Covid-19 va comportar una aturada sobtada de bona part de l'activitat arreu del territori que va deixar moltes empreses i treballadors sense ingressos. Per fer-ne front, el govern espanyol va crear ajudes econòmiques especials i facilitar els expedients d'ocupació temporal. Això va incrementar de forma exponencial el volum de treball de les gestories que habitualment els tramiten (la gran majoria de les empreses no ho fan de forma directa) fins a convertir-les en indispensables.

Segons fonts de Treball consultades per NacióDigital, des de l'inici de l'estat d'alarma a mitjans de març i fins al primer dia de juliol s'havien registrat a Catalunya 91.425 Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) vinculats a una força major causada pels efectes econòmics derivats de la pandèmia. Això, en persones, es tradueix en un total de 609.409 afectats que van deixar de rebre el seu sou perquè la seva empresa havia hagut de parar l'activitat i passaven a cobrar un subsidi total o parcial. Els ERTO requereixen un tràmit administratiu amb el departament de Treball, que els ha d'autoritzar.

Ara bé, aquesta xifra ja s'ha reduït gairebé a la meitat. Segons la darrera dada mensual proporcionada per la Seguretat Social en finalitzar el mes de juny, Catalunya comptava amb 381.968 persones que encara no havien retornat al seu lloc de treball i que seguien incloses en un ERTO. Treball, però, lamenta que ells no poden gestionar-ho, ja que les comunitats autònomes no tenen "competències passives" i que el govern espanyol no ha acceptat la seva ajuda. Es fa a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal, el SEPE.

"Sense nosaltres, tot això hagués estat un caos", afirma a NacióDigital el president de l'Associació Catalana d'Assessors Fiscals, Comptables i Laborals (ACATFCL), Josep Maria Paños. Durant els darrers mesos de tanta activitat i moviment de papers, la feina de les assessories s'ha multiplicat per la gestió de totes aquestes ajudes i els seus treballadors han hagut de lidiar amb les empreses i l'Estat per solucionar totes les incidències, que no han estat poques. 

"Érem conscients que ens vam convertir en la principal font d'informació per a les empreses i autònoms, i també per a treballadors [els que no recorrien a sindicats], i la nostra tasca era donar certeses dins dels moments incerts que estàvem vivint". Així ho explica a NacióDigital l'Elisabet Zapater, propietària i CEO d'una assessoria que, com la majoria, ha multiplicat el seu volum de feina.

Aquest increment, en molts casos, ha comportat també un augment de les hores de feina i de la pressió individual de cada treballador, sumat a la falta de resposta per part de les autoritats competents, com ara el SEPE. Carlos Martín, que és el responsable de la secció laboral de l'assessoria on treballa, ho recorda com unes de les pitjors setmanes: "Hi ha hagut dies que he entrat a les 8.30 h i no he sortit fins a acabar tota la feina, podien ser perfectament les nou i mitja o les deu".

S'han vist compensades aquestes hores extres? Hi ha planificats beneficis per als treballadors que han estat al peu del canó intentant que tothom rebés la seva ajuda a temps? Des de l'ACATFCL creuen que hi han d'haver dues vies de compensació: per part de l'Estat i la societat, "tal com s'ha fet en altres sectors per elevar l'autoestima", i per part de cada assessoria concreta, "s'ha de recompensar el sobreesforç dels seus treballadors".

Propietaris, empresaris, treballadors i l'associació d'assessors de Catalunya consideren "caòtica" la gestió de l'administració estatal. "Hem fet un servei públic, moltes hores no facturables atenent gestions per omplir el buit del SEPE", denuncia Zapater. L'assessor Joan Piñol també ho ha viscut així: "La relació amb l'administració ha estat caòtica perquè tota la comunicació era a través d'Internet i costava ser atès".

Paños, en nom de totes les assessories catalanes considera que no s'han pres les mesures raonables per gestionar la situació. El president de l'ACATFCL assegura que altres països europeus ho han sabut controlar millor: "Es podia haver fet una suspensió de la presentació d'impostos i que l'Estat hagués de pagar directament a les empreses, sense perjudicar els treballadors, i no crear aquest caos de l'ERTO", afirma amb relació als subsidis que han trigat en pagar-se.

Rutines que s'han modificat per poder atendre correctament els clients, falta de resposta per part de l'administració i sentiment d'oblit. En definitiva, un sector que no ha parat de treballar però que també ha patit les conseqüències directes generades per la declaració de l'estat d'alarma i que no s'ha vist valorat.

[noticiadiari]2/206171[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/206108[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201967[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/204494[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205332[/noticiadiari]