La distribució pel territori català dels mòduls prefabricats que faran d'escola als alumnes mostra que les demarcacions de Girona i Tarragona acumulen la major concentració de barracons. En un document al qual ha tingut accés l'ACN queda reflectit que les escoles i instituts gironins requeriran 279 mòduls per fer classe. Aquesta demarcació ja liderava el rànquing l'any passat amb nou mòduls menys. Els centres tarragonins n'acumularan 197. Els de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, conjuntament, en concentren 182. En total a Catalunya per garantir el dret a l'educació de tots els alumnes (ha crescut la població escolar en 27.000 alumnes) seran necessaris 1.057 mòduls, 20 menys que el curs passat.

L'any 2001 el percentatge d'alumnat estrangera Catalunya era d'un 3,7%. El 2002 va pujar fins a un 5,4%. El 2003 fins al 7,6%. Els anys següents l'increment percentual es va mantenir fins que l'any 2007 va estabilitzar-se al voltant d'un 13%. Els dos darrers cursos ha començat a baixar tímidament, enguany les previsions situen la ratio de nouvinguts en un 13,3%.

El sistema educatiu català en aquests darrers anys s'ha vist obligat a absorbir fortes onades d'alumnes immigrants. La seva arribada va disparar d'un dia per l'altre la població escolar i la conseqüència més directe va ser la proliferació d'escoles de barracons per tot el territori. Les classes de parets modulars semblaven a l'inici solucions temporals mentre es construïen centre d'obra. La realitat és però més complexa, ja que resulta molt arriscat en època de crisi aixecar noves escoles que en uns anys, passada l'onada migratòria, podrien no ser del tot necessàries.

Des d'Educació, el conseller Maragall ha subratllat que la mitjana de vida d'aquests barracons ha baixat de cinc a dos anys.Ara que 'sembla que ja s'ha estabilitzat el creixement demogràfic', el titular d'educació ha assegurat que 'al darrere de cada barracó hi ha un centre d'obra projectat'.

Enguany Educació ha invertit 315 MEUR en obres de centres que entraran en funcionament el curs 2010-11. Hi haurà, com a resultat d'aquesta inversió, 37 noves escoles i instituts a Catalunya. També s'han dut a terme 38 grans construccions en centres ja existents. L'esforç ha servit per reduir en 21 les aules amb parets modulars al sistema educatiu, tot i el creixement de la població escolar. Aquest curs el sistema educatiu necessitarà el lloguer de 1057 mòduls, dels quals 858 faran de classe per alumnes catalans.

Els centres gironins els més afectats

Les escoles i els instituts gironins són els que registren una massificació més elevada d'escoles barracons. En total, els centres de la demarcació de Girona sumen 279 mòduls, dels quals 239 faran de classe als alumnes gironins. L'any passat van haver-hi 270 mòduls, 232 van ser aules.

Tarragona en segon lloc

Els centres que depenen dels Serveis Territorials de Tarragona requeriran el lloguer de 197 mòduls, dels quals 157 seran aules i 40 serviran per altres usos.

L'escola El Bosc de la Pavordia de Girona inicia curs en barracons i sense llum

L'escola El Bosc de la Pabordia és, juntament amb el CEIP Pericot, les dues escoles de la capital gironina que tornaran a estrenar el curs en barracons. Aquest serà el quart any i, lluny d'estar satisfets de les instal·lacions, pares i mestres reconeixen mantenir 'una lluita constant' amb les administracions. A pocs dies de l'inici de curs, l'escola no té llum perquè hi ha un problema amb el subministrament que pot durar, segons l'empresa, fins a un mes. 'Estem pressionant l'Ajuntament perquè ens ho arregli perquè així no podem treballar', es queixa la directora de l'escola, Anna Nadal. A l'escola hi ha alumnes d'infantil i el primer curs de primària, amb dues línies per classe.

El cas d'aquesta escola és atípic. Els pares han suplert fins i tot les inversions que, suposadament, hauria de fer el Departament d'Educació. Les cases de fusta que omplen el pati, la sorrera, els arbres, els tendals i, fins i tot, la pista de bàsquet i els focus els han pagat els pares. 'És una lluita constant, Educació diu que no hi pot invertir perquè és un centre provisional i els pares hem de fer d'administració', lamenta el president de l'AMPA, Gabi Garcia.

L'AMPA de l'escola és la que, juntament amb els professors, es reuneix periòdicament per buscar finançament d'on sigui i fer que els alumnes d'aquest centre tinguin els mateixos serveis que els d'una escola de totxo. 'Ara estem lluitant per aconseguir un altre rentavaixelles per la cuina perquè cada vegada som més alumnes i no en fem prou', detalla Garcia. Darrera l'escola, els pares també han aconseguit que l'ajuntament els cedeixi un altre espai on ara, pagat de la seva butxaca, hi posaran dues porteries per fer-hi un camps de futbol.

Pares i mestres reconeixen que el problema no són els barracons sinó la provisionalitat i la manca de previsió del Departament d'Educació. 'Sabem que molta alumnes acabaran aquí el seu ensenyament per tant hi ha d'haver més previsió, cada anys ens estem traslladant de mòdul a mòdul i tenim manca d'espais', lamenta la directora, Anna Nadal, que també reclama que els alumnes del Bosc de la Pabordia 'tenen els mateixos drets' que d'altres alumnes i que, per tant, haurien de tenir si més no un gimnàs digne, una biblioteca i d'altres serveis que s'ofereixen a totes les escoles.

L'Ajuntament de Girona ha aprovat aquest 2010 cedir a Educació un terreny, davant el pavelló de Palau, per ubicar-hi el nou CEIP però les obres no tenen dada i, des de l'escola, es temen que 'aniran per llarg'. Mentrestant, les mestres han avançat l'entrada a treballar –hi són des del 23 d'agost i també van treballar al juliol- per col·locar material, taules, cadires i pissarres als barracons per tal que el primer dia de classe l'escola estigui a punt. A les tardes, treballen des de casa perquè a l'escola no poden fer anar els ordinadors i no tenen Internet.