En la conversa no revelen la seva identitat i asseguren que tres veïns de Ciutat Vella van impulsar la iniciativa. S'emmirallen en els Guardian Angels que operaven a mitjans del segle passat a Nova York amb el funcionament d'una patrulla ciutadana i comparen la situació d'inseguretat al districte amb la del Bronx. Segons el seu relat, la plataforma compta amb 46 col·laboradors habituals i un centenar de persones que hi col·laboren de manera eventual. "Som 292 ulls posats al carrer a Ciutat Vella", presumeixen.
🔷 #ALERTA Detectat atac masclista al ðŸ“Carrer de Santa Elena.
— Helpers [BCN] (@BCNHelpers) June 9, 2019
â—ï¸Ha dit “guarra” a una veïna. Els veïns han recriminat l’insult i l’agressor ha tret un ganivet, els ha escopit i els ha insultat en àrab.
âš ï¸ L’incident ha durat 10 minuts i no s’ha presentat cap policia. pic.twitter.com/6N4uya6i0k
Emmirallats o no en el precedent de Nova York, a Barcelona una altra patrulla ciutadana també actua al metro per detectar furts i assenyalar els presumptes responsables, actuant com una patrulla policial. Ho fan mentre llueixen samarretes amb les sigles ROAR, corresponents al lema "Organització de veïns contra el robatori" en anglès.
En el cas dels Helpers, els seus impulsors asseguren que des de la seva presentació pública reben entre 12 i 15 alertes diàries. Defensen que no publiquen res sense tenir una "total garantia" de la veracitat dels fets que denuncien i asseguren que no publiquen tot el que els arriba per no crear "alarma social". Se centren en la presència de carteristes al metro i a Ciutat Vella i també en els menors no acompanyats. "Les pitjors històries són aquelles on hi ha implicats nens estrangers abandonats per les institucions que es droguen al carrer", diuen.
🔷 Detectada nova baralla entre narcotraficants al ðŸ“Carrer Nou de Sant Francesc.
— Helpers [BCN] (@BCNHelpers) June 8, 2019
â—ï¸La víctima va rebre puntades de peu i cops de puny al cap @barcelona_GUB #AlertaHelpers pic.twitter.com/D3NDZENKPk
Una relació "extraoficial" amb la policia
Helpers actua com a patrulla ciutadana en paral·lel a la policia. Els seus responsables asseguren que tenen relacions "extraoficials" amb els cossos policials, però fonts consultades de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra es distancien de la plataforma. Fonts de la policia catalana agraeixen la col·laboració ciutadana, però reclamen que s'ha de produir pels canals reglats. Entre altres coses, per evitar que "els delinqüents puguin fer alguna cosa a qui denuncia".
"Qui té les competències de seguretat són els cossos policials, així com la capacitat i les eines per intervenir sense estigmatitzar", argumenten des de la policia local. Piulades com la que encapçala aquest article o una altra publicada el 31 de maig en què es denunciava un intent de robatori per part de cinc nois "d'aspecte àrab" han generat crítiques per la utilització de clixés xenòfobs.
SOS Racisme es mostra crític amb la plataforma. "Si molts cops la seguretat pública ja és discriminatòria o actua a partir de prejudicis, encara ens fa més por quan aquesta seguretat no es gestiona des de la professionalitat", explica la directora de l'entitat, Alba Cuevas. "A les persones racialitzades se'ls pressuposa una motxilla criminal per la seva aparença", afegeix. Cuevas insta les administracions a "revisar" iniciatives com la de Helpers.
En la mateixa línia que SOS Racisme s'ha expressat la CUP. "Assenyalar perfils ètnics com a sospitosos és racisme", assegurava a través de Twitter l'assemblea dels cupaires a Ciutat Vella, a més d'acusar Helpers de "fomentar la divisió de la classe treballadora", mentre que la plataforma responia acusant els partits de vincular pobresa i delinqüència.
El metro i Rodalies, punts calents
Més enllà de Ciutat Vella, els transports públics són l'epicentre de l'activitat de la patrulla ciutadana. Helpers alerta de furts sobretot al metro i als trens de Rodalies.
Les fonts consultades de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i de Renfe coincideixen a l'hora d'assenyalar que les alertes llançades per Helpers són preses en consideració de la mateixa manera que qualsevol altre avís per part dels viatgers. El perfil de Twitter no es monitoritza, però si es considera que alguna de les alertes conté informació valuosa, TMB i Renfe prenen les decisions corresponents per intervenir.
🔷 Un grup de caçacarteristes ha evitat el robatori contra una àvia a ðŸ“Universitat.
— Helpers [BCN] (@BCNHelpers) June 6, 2019
â—ï¸Les carteristes reincidents han estat expulsades del metro.#AlertaHelpers pic.twitter.com/LQrIWFJIWf
Cap control democràtic
La directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI) de la UAB, Montserrat Iglesias, valora positivament la informació que l'activitat de la plataforma fa "aflorar". Iglesias emmarca Helpers en el concepte de "seguretat col·laborativa", que basa el seu funcionament en la responsabilitat individual. Un model que, segons recorda Iglesias, és vigent als Estats Units.
Aquí, en canvi, el model de seguretat depèn totalment de l'administració, que és qui disposa del monopoli de l'ús de la força. És precisament en aquest sentit que la directora de l'EPSI ressalta els perills que pot comportar l'activitat de Helpers. Iglesias insisteix en la necessitat de fer servir els canals policials per denunciar delictes i mostra la seva preocupació per les conseqüències que el funcionament de la patrulla ciutadana pot comportar. "Sobretot la resposta que puguin donar alguns particulars", apunta.
Pel que fa a l'anonimat de les denúncies, la normativa i jurisprudència vigent no descarten que una denúncia anònima pugui ser útil, però deixen clar que mai es podrà fer servir com a prova de càrrec. Dit d'una altra manera, abans d'iniciar qualsevol procediment judicial hauran de ser verificades per la policia. La professora de Seguretat Internacional de la UB, ESADE i la Universitat Ramon Llull, Sònia Andolz, defensa que les denúncies anònimes haurien de suposar "una pèrdua de legitimitat i veracitat".
Per Iglesias, el paper dels cossos policials no s'hauria de limitar a analitzar la veracitat de les denúncies emeses per Helpers, sinó també a fer actuar les unitats d'informació a fer un seguiment de la informació que es difon. "L'administració sempre és més eficient que l'individu", defensa.
La seguretat i el "control democràtic"
Andolz compateix l'opinió de la directora de l'EPSI i considera un "error" l'organització dels ciutadans per actuar com a policies. "La seguretat ha d'estar en mans de professionals i sota control democràtic", demana. En aquest sentit, reivindica que entre acceptar el funcionament actual de la policia i organitzar patrulles ciutadanes, hi ha punts intermedis. Per exemple, la figura dels agents comunitaris que estiguin en contacte amb els cossos de seguretat.
Per Andolz, l'origen que alimenta Helpers pot ser la frustració dels veïns de Ciutat Vella. "Potser entenen que l'actuació dels cossos policials podria ser millor", explica. Els cossos de seguretat fins ara recelen públicament de l'activitat de Helpers però l'activitat d'aquesta pot visibilitzar la seva demanda de més recursos.
En aquest sentit, des de Helpers, asseguren que un dels seus objectius és exercir com a "grup de pressió" per aconseguir que "les institucions es vegin forçades a garantir de nou la seguretat ciutadana". Tres setmanes després del seu naixement, la nova patrulla ciutadana de Barcelona funciona a ple rendiment.
