L’onada de calor que ha viscut Catalunya aquesta setmana d’agost ha coincidit amb la temporada alta de vacances. Aquells dies d'agost en què moltes famílies tenen vacances i decideixen viatjar. El clima que cada vegada és més càlid té conseqüències en tots els ordres de la vida, i també en la indústria del turisme. Els que ens visiten aguantaran l’extrema calor que fa a gran part del territori o bé intentarà venir en un altre període de l’any? El sector està preparat per adaptar les instal·lacions als efectes del canvi climàtic? És sostenible la despesa energètica i d'aigua? Són preguntes que sorgeixen després de conèixer que les temperatures (i els visitants) baten rècords. 

Aquest juliol els hotels catalans també han batut rècords, en aquest cas de visitants. La demarcació de Barcelona va ser la més visitada de l’Estat, i Catalunya el segon destí preferit dels turistes, tant estatals com estrangers. El sector ha recuperat la bona cara després de deixar enrere la temporada de crisi, viscuda durant la temporada de la covid. Ara bé, de l’agonia pandèmica a l’agonia climàtica hi ha un pas: l’augment de temperatura reduirà el nombre de turistes a les platges mediterrànies fins a un 10%. Així ho assegura el darrer estudi de la Comissió Europea, que, per contra, augura un creixement de visitants a les costes del Nord de fins a un 5%. 

"El nostre turisme està vinculat al clima. Érem dels més idonis per fer turisme de platja", assegura Toni Domènech, doctor en Turisme per la Universitat Rovira i Virgili. La costa és una de les grans atraccions turístiques i un dels motius pels quals Catalunya i el conjunt de l’Estat reben tants turistes any rere any. El mar Mediterrani, però, també és un dels grans afectats pel canvi climàtic. "L’increment del nivell de mar també és un problema", assenyala l’expert, que forma part del grup de recerca sobre canvi climàtic de la URV. L’ascens accelerat, fruit del desglaç, arriba ja als 30 cm a l’any i podria arribar a créixer un metre a finals de segle en el pitjor dels casos. A més, la pujada de l’aigua no és l’únic factor de risc, sinó que la temperatura de l’aigua cada vegada és més càlida. La mar Mediterrània s'escalfa entre tres i cinc vegades més ràpid que el global dels oceans. 

[blockquote]L’augment de temperatura reduirà el nombre de turistes a les platges mediterrànies fins a un 10%, segons la Comissió Europea[/blockquote]
Amb l’extrema calor, tothom vol remullar-se. "Les famílies es posen dins de la piscina a les 10 hores del matí, surten per dinar, s’hi tornen a ficar i no surten fins al vespre", explica Oriol Roig, l'encarregat del Camping Vall de Bianya. Per combatre la calor poder-se tirar a l'aigua és important i, per això, el turisme de platja és un dels més freqüentats. La descentralització territorial, però, és un dels eixos estratègics de l'Agència Catalana de Turisme, segons ha manifestat en diverses ocasions. Des de la Unió d’Empresaris d'Hostaleria i Turisme de la Costa Brava (UEHT) asseguren que ja fa anys que s’hi preparen, amb les rutes gastronòmiques de l’Empordanet com a pal de paller o les campanyes amb influenciadors en baixa temporada, estrenades darrerament.

[blockquote]"Als càmpings, les famílies es posen dins de la piscina a les 10 hores del matí, surten per dinar, s’hi tornen a ficar i no surten fins al vespre"[/blockquote]
A l’altra costa catalana, també s’han replicat les iniciatives de descentralització: des del múscul vinícola de la regió del Priorat o el Baix Camp a les propostes d’interior com ara les Muntanyes de Prades. Així i tot, les elevades temperatures i l’estiu tan càlid que viu Catalunya no remen a favor de l’objectiu de mobilitzar el turisme a zones que no estiguin a la costa. Amb aquesta calorada, activitats com pujar una muntanya o fer un tast de vins entre vinyes passen de paratges idíl·lics a inferns nostrats.  

En tot cas, des de la patronal del turisme asseguren que, per molta calor que faci, seguiran venint turistes. “Fa anys que hi ha estudis que es carreguen el sector. El visitant ve pel clima, per la calor, pel sol”, assevera Xavier Guardià, president de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT). Part de les aspiracions de mantenir el flux de visitants rauen a desestacionalitzar la demanda. “Si fa més calor tindrem temporades més llargues”, argumenten des de la UEHT.  
 

La desestacionalització: entre Port Aventura i els camps de golf

Les dues patronals de turisme consultades posen Port Aventura i el turisme esportiu com a exemple. “Abans a la Costa Daurada es treballava el juliol i l’agost. Ara, obrim per Setmana Santa i no tanquem fins al novembre”, constata el president de la FEHT. A banda del parc temàtic, la gran esperança del sector passa pel turisme esportiu. Al litoral gironí les escapades de grups de ciclistes, sobretot dels Estats Units, han creat una diàspora d’hotels, apartaments i cases rurals dedicades a aquest nínxol. Totes dues costes coincideixen en el fet que cal potenciar els camps de golf catalans, amb atenuants com l’aigua reciclada per fer front a l’alta demanda d’aigua. 

[noticia]255827[/noticia]

Precisament, el consum d’aigua és un dels factors ambientals en què el turisme afecta directament o indirectament. “En temporada alta les localitats turístiques doblen l’aigua consumida”, explica Domènech. Aquesta dada suposa un problema amb l’estat en què es troba Catalunya. Amb un mes anterior tan càlid —arribant fins a 45,1 °C al Pantà de Darnius-Boadella— l’alerta per sequera tornava a estar en l’ordre del dia. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va declarar per primera vegada l’emergència en un total de 24 municipis de l’Alt Empordà i el Baix Camp, per la falta d’aigua.

[blockquote] “En temporada alta les localitats turístiques de la costa doblen l’aigua consumida”[/blockquote]
Un estudi de l’AMB exposa que els turistes que van a hotels de cinc estrelles fan una despesa hídrica tres vegades més gran que un barceloní. Es podria dir que, malgrat que als turistes els agradi molt remullar-se, l’aigua i el turisme no tenen bona relació, ja que un en consumeix molta i l’altra amenaça de fer desaparèixer aquestes zones costaneres que tant agraden als viatgers. 
 

El futur de les platges passa pels Països Baixos i del sud de Finlàndia 

Els hotels catalans han estat plens i han batut rècords. Des de la UEHT, però, expressen que no han assolit les expectatives: “Ha estat un estiu estrany: els nivells d’ocupació són alts, però s’esperava més afluència, sobretot de cara al juliol”. Els apartaments turístics també hi coincideixen: "No ha estat tan bon juliol com ens esperàvem. Majoritàriament, el client ve de l’estranger. Si la pujada de temperatures es manté, seguirem perdent turistes", opina Carles Morer, propietari de Finques del Mar que considera que destinacions alternatives, com ara la muntanya, guanyaran pes.   

Per l’especialista sobre canvi climàtic, Toni Domènech, aquesta tendència s’expandirà, i recorda que el sector encara no ha recuperat les xifres d’abans de la Covid. A més, és escèptic amb l’alternativa de la desestacionalització: “Algunes destinacions han innovat, però és difícil arrossegar turistes fora de vacances. El turisme familiar és vital i el calendari escolar encara marca molt”, afirma l’expert. 

A finals dels anys setanta, les colònies de turistes suecs i finesos a l’Estat es van disparar. Municipis com Fuengirola, a la regió de Màlaga, encara mantenen nuclis de prop de 25.000 finesos, amb 5.413 censats, segons l’INE, i ha estat rebatejada com la Finlàndia de la Costa del Sol. Ara, La Comissió Europea augura a una tendència a la inversa: a més calor, la costa catalana tindrà menys turistes. A canvi, les costes del Nord, sobretot als Països Baixos i al sud finès, on potser, amb els anys, alguna localitat es rebatejarà com la Costa del Sol de Finlàndia.