Els Mossos han aturat els manifestants a les portes del carrer Marquès de l'Argentera. Foto: Guillem Sánchez

El Departament d'Interior avisa que si s'eliminen les pilotes de goma la policia haurà de tenir altres eines per garantir l'ordre públic que facin la mateixa funció. És una de les conclusions de l'informe 'La gestió de l'ordre públic a Catalunya' que s'ha fet arribar a la comissió d'estudi del Parlament. Segons l'informe, "la totalitat dels instruments" de què disposen els Mossos tenen "un sentit en el seu conjunt" i l'eliminació d'algun d'ells altera "l'equilibri que comporta la seva aplicació progressiva i esglaonada". També es remarca que altres països tenen marcs jurídics "més clarificadors" que doten a les policies "d'eines per actuar amb major eficàcia en la prevenció del desordre". Aquest "document tècnic de partida" va ser reclamat pel Parlament de la passada legislatura i l'anterior conseller d'Interior, Felip Puig, s'hi va comprometre. Fa uns dies, el va reclamar la Comissió d'estudi dels models de seguretat i ordre públic i de l'ús de material antiavalots del Parlament, a la qual el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, compareixerà aquest dimecres. Els grups van reclamar al Departament que els lliurés l'informe abans de la compareixença i aquest dilluns Interior els l'ha fet arribar.

En les conclusions de l'informe, de 111 pàgines, s'adverteix que "la totalitat dels instruments" que utilitza la policia tenen "un sentit en el seu conjunt basat en un equilibri que comporta la seva aplicació progressiva i esglaonada" i que eliminar-ne algun "altera aquesta progressió i aquest equilibri, que caldrà restablir mitjançant noves modificacions en aquest àmbit".

El Departament descriu els diferents recursos policials de què disposen els Mossos d'Esquadra dins del seu model per a la gestió de l'ordre públic, com ara els bastons policials, les llançadores, les escopetes, artefactes fumígens o esprais de gas. L'ús d'aquest material ve determinat per "les necessitats operatives" i està previst "per aquelles situacions en les quals s'ha de restablir l'ordre públic" després que la "mediació" o els "avisos previs" no han donat resultats.

L'informe defineix l'escopeta policial que s'utilitza per llençar salves, pilotes de goma o artificis fumígens com l'instrument que "provoca el major grau d'intimidació", un fet "clau", ja que "la millor intervenció en ordre públic és aquella que no cal fer". "Es tracta d'una eina que permet un ús progressiu, ja que la simple exhibició provoca efectes dissuassius. És un mitjà polivalent, ja que permet utilitzar des de les salves, les pilotes de goma, artificis fumígens fins a artificis lacrimògens sempre en funció d'allò que correspongui a la situació", afegeix.

En les conclusions, el Departament que lidera Ramon Espadaler defensa que el sistema de gestió de l'ordre públic dels Mossos d'Esquadra "ha evolucionat per adaptar-se als canvis socials" en els últims anys. A més, defensa el model utilitzat pel cos, que "contempla una progressió en l'ús dels mitjans i els instruments per tal de restablir l'ordre públic i protegir les persones i els béns".

Sobre els agents que intervenen en matèria d'ordre públic, l'informe assegura que "utilitzen procediments definits, tenen formació especialitzada i s'estructuren en unitats adequades al nivell de resposta requerit". Durant l'informe, es recorda que

"Gestió negociada"

Durant l'informe també es remarca que el model dels Mossos és "a grans trets" el mateix que utilitzen la majoria de cossos policials d'Europa i totes les forces de seguretat del sud d'Europa, com França, Itàlia, Portugal i Espanya. En canvi, assegura que "difereix" respecte a aquests països "en la introducció de capacitats de gestió negociada", que va ser desenvolupat pel Regne Unit.

Comparació de models

El document d'Interior també fa una anàlisi comparada dels mètodes de gestió d'altres cossos policials, ja sigui de l'estat espanyol com de països com França, Anglaterra, Itàlia o Alemanya. Com a conclusió, el Departament assegura que "aquells països que han tingut antecedents històrics relacionats amb els desordres públics s'han dotat d'un marc jurídic més clarificador" i que "aquest desenvolupament normatiu dota la policia d'eines per actuar amb major eficàcia en la prevenció del desordre".

1.549 manifestacions comunicades el 2013

L'informe del Departament d'Interior també inclou dades sobre el número de manifestacions comunicades que hi ha hagut a Catalunya els anys 2011, 2012, i 2013. L'any 2011 es van fer 2.022 concentracions o manifestacions comunicades, xifra que va créixer fins a les 3.287 l'any 2012. En el que portem de 2013, el número s'ha situat en les 1.549. El document conclou que hi ha hagut un "augment considerable de les comunicacions". També es destaca que el nombre de resolucions que han limitat o restringit el dret de reunió ha estat "molt baix" en comparació amb el nombre de comunicacions presentades.