L'independentisme, des de la tardor del 2017, ha anat fent un exercici progressiu d'autocrítica en paral·lel al disseny -per ara encallat- d'una nova estratègia. El PP, en canvi, no només no assumeix responsabilitats en la repressió contra el referèndum sinó que, sota la presidència de Pablo Casado, aspira a anar més enllà. Algú es pot imaginar Casado rebent el lehendakari Íñigo Urkullu a la Moncloa per trobar espais de diàleg amb Catalunya? Els nous responsables del PP fan bandera de no donar ni aigua als "enemics d'Espanya" i els seus antecessors, de passada, no emeten cap gest al Tribunal Suprem per retre comptes -a la justícia i a la ciutadania- de les imatges de l'1-O. 

Qui va donar les ordres de carregar? Mariano Rajoy en sabia alguna cosa? Soraya Sáenz de Santamaría només es va assabentar del què passava per televisió? Segur que el responsable de la violència va ser el coronel Diego Pérez de los Cobos -un tècnic- i no el ministre Juan Ignacio Zoido? Espolsar-se les responsabilitats fa mal d'ulls, encara més en seu judicial i quan s'està sota jurament. La trampa de culpar la Generalitat per no haver desconvocat el referèndum i haver mantingut la crida a la ciutadania per anar a votar pot funcionar en un país on la raó d'Estat està per sobre de tot, però suposa una irresponsabilitat en termes democràtics.

Si algun dia el PP es pregunta per què ja no està al poder -els va desallotjar Pedro Sánchez-, només caldrà que repassi la declaració de Zoido. La crònica de la jornada, com en tota aquesta setmana, és de Ferran Casas i Joan Serra Carné, que avui seguiran a Madrid preparant continguts per al cap de setmana. Sobre les respostes de Rajoy, Santamaría i l'exministre de l'Interior n'ha preparat aquesta informació Aida Morales, sempre amb un ull posat al Suprem. I, si teniu espai per a una lectura reposada, no us perdeu la crònica de Sara González sobre la presentació del llibre de converses amb Jordi Cuixart que ha preparat la periodista Gemma Nierga.

Canvi de nom del Prat. Aquesta tarda el ministre de Foment, José Luis Ábalos, presideix l'acte de presentació de l'aeroport del Prat, que passarà a anomenar-se Josep Tarradellas. Una decisió que es va prendre en el consell de ministres del 21 de desembre de l'any passat i que suposava, des de la visió del govern espanyol, un gest cap a Catalunya. Dels pocs palpables -i segurament insuficient- de Sánchez durant els mesos que ha ocupat la Moncloa.

Balanç del Mobile. El congrés més important que se celebra a Barcelona va tancar ahir una nova edició amb rècord d'assistència, però sense esquivar la polèmica. Per conèixer el detall de les novetats presentades i les implicacions que poden tenir us recomano aquesta anàlisi que signen José M. Gutiérrez i Miquel Serrabassa.

Arriba el Carnestoltes. El cap de setmana ja és aquí, i té un component especial perquè ja és aquí el carnaval. Arnau Urgell repassa les deu millors recomanacions d'oci i cultura per gaudir al màxim dels propers dies.

Vist i llegit

Si us agraden el bàsquet, l'NBA i les estadístiques, aquesta informació del Washington Post és una autèntica meravella. El pretext per publicar-la és que Lebron James, l'estrella de Los Angeles Lakers, és a punt de superar Michael Jordan en el rànquing d'anotadors històrics de la lliga nord-americana. Només hi ha set jugadors que hagin superat els 30.000 punts, dels quals dos -James i Dirk Nowitzki, a punt de retirar-se després de 21 temporades a l'NBA- segueixen en actiu. Una eina interactiva permet, al final de tots els gràfics, conèixer quines xifres anotadores hauria de mantenir el jugador dels Lakers per superar -o acostar-se- als líders de la classificació total.

 El passadís

Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, va ser un dels dirigents sobiranistes que ahir va haver d'anar al Tribunal Suprem per prestar declaració. Finalment, però, no ho va fer perquè forma part de la causa oberta al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que ha fet de calaix de sastre judicial contra el referèndum. Ginesta era el número dos de Dolors Bassa quan era consellera i, en acabar la sessió, s'hi va voler acostar per fer-li dos petons. Els funcionaris del Suprem es van encarregar d'impedir-ho. Un punt d'humanitat i comprensió, tenint en compte el rigor i abús de la presó preventiva, no hauria estat sobrer en aquesta escena.

 L'efemèride

L'aplicació del 155, que tant s'està desgranant aquests dies al Suprem, va servir per destituir tot el Govern i convocar eleccions autonòmiques. L'Audiència Nacional va culminar la feina amb l'ingrés a la presó dels membres de l'executiu que van descartar marxar a l'exili. La normalitat -entre cometes- institucional no es va recuperar fins que Quim Torra va prendre possessió com a president al juny de l'any passat. La història, cíclica, serveix per repassar situacions similars. És el cas de l'1 de març del 1936, dia en el qual es va restituir la Generalitat amb Lluís Companys al capdavant. El president ja havia tastat la presó i tornava a Palau després de la victòria de les esquerres a Espanya. La resta de la història -exili i afusellament- és coneguda.

 L'aniversari

Què diria Pepe Rubianes de la situació política actual? Quines reflexions faria sobre el debat dels límits de l'humor? Són dues preguntes que, malauradament, no tindran resposta. L'humorista galaico-català, com li agradava definir-se, va morir fa exactament deu anys. Les seves manifestacions sobre la unitat d'Espanya li van valer una ofensiva de l'extrema dreta, ara blanquejada a les institucions -i als tribunals- sota la bandera de Vox. En aquest vídeo podeu recuperar una de les seves actuacions més conegudes.

 

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi