Juan Yagüe, «el carnisser de Badajoz» que va ocupar Barcelona

Juan Yagüe va ser el cap de les tropes "nacionals" que va ocupar Barcelona el 26 de gener del 1939 al capdavant del Cos d'Exèrcit Marroquí. D'aquesta manera va culminar el seu currículum sagnant en la Guerra Civil des que, estant destinat a Ceuta, es va afegir a l'aixecament militar del 18 de juliol del 1936.

Yagüe (San Leonardo, Soria, 1891-Burgos, 1952) va ser, com Franco, un militar africanista, que es va destacar en les campanyes del Marroc. Enemic de la Segona República, es va adherir a Falange Española, mostrant admiració pel seu fundador, José Antonio Primo de Rivera. Quan es va produir la revolta obrera d'Astúries l'octubre de 1934 (coincidint amb el Sis d'Octubre a Barcelona) contra el govern de dretes que s'havia format a Madrid, el general Franco va ser enviat per esclafar-la i va demanar a Yagüe que l'acompanyés al capdavant d'una tropa de legionaris. La repressió va ser ferotge.

La branca més despietada de l'exèrcit

A Yagüe no li tremolava el pols. Els africanistes eren la branca de l'exèrcit més dura, acostumada a combats cruels i accions despietades. A l'esclatar la guerra, Yagüe va creuar l'estret i va dirigir l'exèrcit que des d'Andalusia va creuar Extremadura en direcció a Madrid, on el govern republicà resistia l'ofensiva dels revoltats. La concepció de la guerra de Yagüe era simple: ocupar territori i no deixar enemics a l'esquena, el que implicava no deixar canya dreta i no endur-se presoners.

El carnisser de Badajoz

L'entrada de les tropes de Yagüe a Badajoz -14 d'agost de 1936- va desfermar una repressió ferotge. Va ser allí on el general revoltat es va guanyar el malnom de carnisser de Badajoz. Els fets que s'hi van produir han generat tota mena de controvèrsies sobre l'abast de la repressió (es va arribar a assegurar, falsament, que Manolete havia "torejat" presoners republicans a la plaça de braus).
 

Però la crueltat dels fets que es van perpetrar està documentada, a partir de la crònica de periodistes com el portuguès Mário Neves, corresponsal del Diario de Noticias. L'historiador Francisco Espinosa va investigar els fets al llibre La Columna de la Muerte (Crítica, 2003) i la xifra de més de 4.000 morts es considera aproximada a la realitat.

Prohitlerià

Identificat amb Falange, va ser fet ministre de l'Aire per Franco i es va convertir en un partidari acèrrim d'entrar a la Segons Guerra Mundial al costat de Berlín. Va ser quan va conèixer el mariscal Goering, ministre de l'Aire del Tercer Reich. D'aquí van venir les seves desavinences amb Franco, que va acabar fent-lo fora del govern. Dels generals franquistes, ell va ser un dels que tenia més pretensions d'ideòleg:

Després de la guerra, va ser capità general de Burgos. A finals dels anys quaranta, sembla que va participar en alguns conciliàbuls amb altres militars que especulaven amb forçar la retirada de Franco. Però aquestes conspiracions no van passar mai dels salons. El 1949, Franco el va designar procurador en Corts.  

Un intent de rehabilitació

Quan, trenta anys després de la mort del dictador, es va obrir el debat sobre la memòria històrica, ja sota el govern del socialista Rodríguez Zapatero, es van produir intents de blanquejar alguns episodis i personatges de la guerra i la dictadura. La família de Yagüe va sortir a la defensa del militar, amb la seva filla, María Eugenia, al davant. Ella mateixa va publicar una biografia laudatòria (El General Yagüe: imágenes inéditas). La tesi era que s'havia manifestat en favor de la clemència envers alguns condemnats a mort. És cert que a l'abril de 1938, en un discurs a Burgos, va fer una crida a revisar els expedients de condemna.

Però el record del militar sanguinari no s'ha esborrat. Existeix una Fundació Yagüe per preservar el llegat personal i ideològic del militar que va ocupar Barcelona. La guardiana de la seva memòria, María Eugenia Yagüe, ha estat molt activa, arribant a protagonitzar una polèmica amb el diputat d'ERC Gabriel Rufián -després que aquest esmentés el carnisser de Badajoz des de la tribuna del Congrés- i un munt d'entrevistes en mitjans de la "caverna" mediàtica.

La filla ha sortit sempre que ha vist com la memòria històrica reapareixia, com quan va ser retirat el monument que tenia al seu poble, San Leonardo de Yagüe, com també ho han estat els títols que acumulava de fill adoptiu en diversos llocs (entre ells, per major sarcasme, a Badajoz!). No ha estat possible canviar el nom del poble, que continua anomenant-se "de Yagüe" per sentència judicial després d'un llarg plet.

María Eugenia Yagüe també ha opinat sobre tot tipus de temes i ha dit la seva contra el procés sobiranista, arribant a dir que els qui estaven contra la unitat d'Espanya eren "cuatro mierdas". Aquí l'escoltem opinant sobre l'actualitat política, el sobiranisme i Ada Colau:

Però també ha tingut problemes amb la justícia, per l'opacitat que caracteritza la gestió de la fundació. Recentment, va haver de pagar una multa per negar-se a donar informació sobre la fundació i el seu patronat.