Marina Martínez (Barcelona, 1989) és doctora en Ciències Planetàries, llicenciada en Geologia i màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia. Fa tres anys, va entrar a formar part d’un equip d’investigació de la NASA per investigar les mostres lunars que arribaran a la Terra amb la missió Artemis IV, que està prevista per al 2028. Tot i que la científica catalana volia fer-ho des de la Universitat Autònoma de Barcelona, finalment serà Alemanya qui la vegi complir aquesta fita, perquè aquí no va trobar la manera de quedar-se. Actualment, treballa al Schwiete Cosmochemistry Laboratory de la Universitat de Goethe, Frankfurt, on investiga roques del Programa Apollo. Hem conversat amb ella sobre Artemis, de les grans preguntes que queden per resoldre i de la percepció que es té de la recerca espacial.
Quin valor científic real té una missió com Artemis II?
El valor científic és enorme. El fet de ser tripulada multiplica per cent l'eficiència d'una missió espacial: un astronauta sempre és molt més productiu, perquè recollirà mostres discernides amb l'ull humà i des d'un coneixement, i no hi ha res comparable amb un cervell que pensi i raoni. Això és molt valuós. Artemis II ha observat la cara oculta de la Lluna a través d'imatges, que és el pas previ a portar astronautes a la superfície i que puguin recollir mostres. Les mostres que es van portar amb les missions Apollo són les més importants que hi ha hagut mai en tota la història i a partir d'elles vam poder conèixer la història del sistema solar, de la Lluna i del nostre planeta. Va ser un abans i un després, i això és perquè eren tripulades.
Què hem obtingut amb Artemis II?
A la Lluna ja s'hi havia anat per la cara oculta, però només hi van veure zones concretes, mentre que ara s’ha observat des d’una perspectiva més allunyada. Per primera vegada s’ha observat la zona del pol sud. Els astronautes que hi han anat amb Artemis II tenien molta formació geològica que els ha permès distingir minerals o composicions a partir de com la llum es reflecteix en aquests materials. D'aquesta manera, han pogut fer una descripció molt detallada dels cràters: topografia, textures, composició, etc. També han pogut observar les subtileses de colors que té per saber quines zones són més riques en ferro o en titani, per exemple. Això ha permès dibuixar uns mapes que són molt útils per saber on podem allunar en un futur o quins són els cràters més interessants per explorar.
L’objectiu d’Artemis IV és tornar a trepitjar la Lluna i portar noves mostres. Què esperen trobar que no s’hagi vist a les missions Apollo?
Durant molts anys s'ha pensat que la Lluna estava absolutament seca, perquè cap de les mostres d'Apollo tenia aigua. El 2009, hi va haver dues missions de la NASA que van detectar possible aigua en els cràters permanentment en ombra. Al 2010 es va confirmar l’existència d’aigua (molt, molt poca) en minerals d’unes mostres gràcies a l’avenç en instrumentació científica. Per això, la missió principal d'Artemis IV és comprovar que hi ha aigua congelada sota la superfície. Si se'n troba, es podria fer una base permanent, perquè ens facilitaria obtenir també aire per respirar o combustible. D'altra banda, també es portarà roques d'aquestes zones tan interessants del pol sud que no s'han vist mai.
Per què la Lluna és clau per entendre l’origen de la Terra i del sistema solar?
Perquè la Lluna, com que no té atmosfera, enregistra molt bé els processos que van passar a l'inici del sistema solar. La Terra ha esborrat tot aquest registre, però la Lluna el preserva i això ens pot permetre reconstruir la història i saber quan va arribar la vida al nostre planeta. Aquest moment clau està enregistrat amb els impactes dels meteorits que venien de zones molt llunyanes i que estaven carregats d'aigua i de molècules orgàniques que aquí no es van poder preservar.
Són viables els plans per tenir una base permanent a la Lluna o respon més a interessos tecnològics i geopolítics?
Les dues. Jo crec que si hi ha aigua, sí que és viable. Quan vaig als congressos europeus i internacionals de la Lluna em sorprenc de la tecnologia que ja hi ha feta, sembla ciència-ficció. A més, les empreses privades s'han començat a involucrar en l'exploració de l'espai i ara les institucions científiques estan mesclades amb l'empresa privada, que té equips de científics molt bons i proporcionen solucions a molts dels problemes que hi ha a la Lluna. Sobre si hi ha interès geopolític? Evidentment. Ara hi ha un auge de l'exploració espacial, torna a haver-hi una cursa, i no només dels Estats Units i la Xina, sinó que hi ha molts països involucrats. Tothom està interessat a anar-hi. I si tens una base a la Lluna, pots utilitzar els materials que hi ha per fer electricitat, combustible, coets... i després enlairar-se cap a Mart.
Què en trauríem, d'anar a Mart?
Mai sé com respondre a la pregunta de "què en trauríem". Jo estic interessada en el coneixement en si, el coneixement d'entendre un altre planeta, el sistema solar on vivim i la pròpia vida. El coneixement és poder i ens permet fer millor les coses. Molts avenços socials i tecnològics que hem fet a la Terra han estat gràcies a l'exploració espacial. Plantejar-se "de què em servirà això" és com començar la casa per la teulada, perquè moltes vegades no ho sabem a l'inici. Per a mi l'objectiu sempre és viure millor a la Terra, i això no és incompatible amb fer exploració espacial ni amb el coneixement, més aviat el contrari. Explorar Mart és important perquè si podem trobar evidència de vida extraterrestre en algun lloc, Mart seria el cos més prometedor -a priori- per trobar vida passada. Fins ara, no s’ha demostrat mai l’existència de vida fora de la Terra. El dia que això passi marcarà una de les fites més transcendents de la història de la humanitat.
Què diria a les persones que no entenen per què cal invertir en recerca espacial?
Fer recerca espacial no vol dir deixar de banda els problemes terrestres. La recerca espacial beneficia la societat i la vida a la Terra, perquè et permet augmentar el coneixement, i amb el coneixement es pot millorar la manera com vivim. Sobretot per trobar solucions més sostenibles. Quan les coses no se saben, es fa servir plàstic per a tot o gasos d’efecte hivernacle. I no és una qüestió de diners, perquè els diners són un flux i l'economia mundial varia. Els diners hi són, i la recerca espacial s'ha vist que beneficia problemes terrestres. Cal treure'ns la idea que la recerca espacial és tirar diners perquè ens estem fixant en una cosa que està passant allà, però és per trobar solucions aquí.
- Marina Martínez treballant al Laboratori Europeu de Radiació Sincotró (ESRF)
- Cedida
Diu que estem davant d’una nova carrera espacial. Fins a quin punt se senten part d’un experiment?
Sempre sentim que estem a remolc del que està passant en termes més polítics, però penso que d'alguna manera els científics també ens beneficiem d'això, perquè s'hi fiquen més diners i més interès. Però no em sento part d'un experiment. Al final, tothom és conscient d'on està i del que passa al món. Jo tinc els meus límits morals i no treballaré mai, per exemple, per a una petroliera. Però, per la resta, sempre aportaré el meu granet de sorra on pugui amb la meva manera de veure el món i d'entendre l'exploració espacial i la ciència.
Fa tres anys va haver de marxar fora de Catalunya per continuar investigant. Què diu això de la importància que se li dona a la investigació planetària a casa nostra?
Crec que se li dona la mateixa importància a la investigació planetària, fins i tot potser més, que a la investigació en general. O sigui, a Catalunya i a Espanya, la recerca és l'últim. Hi ha pocs diners destinats a la recerca. I no només amb les ciències planetàries, sinó també amb les socials, la literatura, les humanitats i qualsevol mena de recerca acadèmica. És una llàstima, perquè és on està la clau de ser una societat molt més moderna, molt més avançada, amb millors solucions i amb millor qualitat de vida.
Vaig entrar en aquest projecte de la NASA i, si hagués pogut investigar des de casa, Catalunya s'hauria endut un reconeixement i un estatus, perquè he tingut la sort de ser una de les poques científiques amb accés a aquestes valuoses mostres que es portaran d'Artemis. Per sort, el laboratori on treballo a la Universitat de Goethe, a Alemanya, em permet investigar-les. Però és veritat que fa molta pena veure com es perden aquestes oportunitats. Tenim talent de sobres i estem molt ben preparats perquè després sigui un altre país qui se n'aprofiti.
Tornar és una opció real?
Serà real perquè tinc decidit tornar. Si al final he de sacrificar part de la meva feina, suposo que així ho faré, perquè amb els anys faig un balanç a la vida. Abans posava per davant la meva feina, ara començo a posar per davant altres coses, com la família. Per tant, sé que tornaré. Què passarà amb la meva feina? El meu objectiu és ambiciós: aconseguir un projecte europeu i poder treballar a Barcelona a partir de finançament exterior. Espero trobar la manera, confio en mi.
En una publicació deia que “tant de bo la ciència es fes sempre des del sentit comú i el respecte”. A què es referia exactament?
Sempre pensem en termes de recursos naturals. Em pregunten "quins elements hi ha a la Lluna per poder extreure?". Sí, hi ha titani, entre d'altres. Però no crec que aquesta sigui la qüestió. Evidentment, la natura ens proporciona recursos naturals i nosaltres ens en beneficiem, però hem de ser molt conscients que ens ho està donant gratuïtament. Hem d'estar infinitament agraïts a la natura perquè ens està permetent viure. Nosaltres mateixos som natura, i no l'hem de veure com un objecte. Voldria que fóssim molt menys ambiciosos amb el que volem obtenir. Potser és millor viure amb menys i respectar millor la resta d'animals, éssers vius, planetes. Tant de bo canviar una mica la mentalitat de la societat que hem fet.
