Ken Doctor, és un dels analistes més prestigiosos dels Estats Units pel que fa a la indústria dels mitjans de comunicació i és el fundador de Lookout Santa Cruz, amb qui va guanyar un Premi Pulitzer l’any 2024 per la seva cobertura de les inundacions a Califòrnia.

Aquests dies és a Barcelona, on ha rebut el Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat, un guardó per impulsar el periodisme rigorós, l’excel·lència i prestigiar els mitjans que informen des de la proximitat. Fa un forat a la seva atapeïda agenda per compartir reflexions i parlar del paper del periodisme i dels mitjans de comunicació del present i el futur més immediat.

Doctor va fundar Lookout, l'any 2020 en plena pandèmia de la Covid i en només cinc anys ha construït un negoci sòlid i rendible, basat en múltiples fonts d'ingressos, i una reputació d'excel·lència editorial. El 2025 va llençar una segona edició a Eugene-Springfield -el segon mercat més gran d'Oregon-, i l'empresa té previst tres nous mitjans a la costa est dels Estats Units per al 2028.

Lookout Santa Cruz va guanyar un Pulitzer el 2024 pel seguiment de les inundacions. Com recorda aquell moment? 
Va ser increïble, no m'esperava viure una cosa així i és increïble. Fins aquell dia no sabíem que estàvem entre els finalistes i ho vam viure tot l’equip de manera conjunta i en directe. Les cares d’emoció de la redacció ho diuen tot. Nosaltres [a Santa Cruz] tenim un públic reduït, però el fet de guanyar un premi amb aquest renom ens situa entre el públic global. La premsa existeix perquè ajuda la societat a ser un lloc millor, i quan vam guanyar el Pulitzer la gent ens donava les gràcies per representar Santa Cruz.

És aquesta la prova definitiva que el periodisme local no és periodisme de segona, sinó l'únic capaç de salvar vides en una crisi? 
Absolutament. Quan hi ha una catàstrofe, les notícies nacionals es fan amb periodistes que es desplacen per un o dos dies al lloc dels fets, on escriuran notícies del moment i marxaran. Algunes fotos seran molt bones i també alguns reportatges, però la comunitat queda allà. La crisi no és d'un dia, és una situació que va evolucionant durant setmanes i mesos i hi ha qüestions que afecten directament les persones: hi haurà gent que es quedarà sense casa i no tindrà un lloc on anar a viure, els nens no tindran escoles, no hi haurà menjar, etc. Per tant, cal donar veu a aquesta gent i parlar amb ells sobre què està passant. En aquesta tasca és molt important conèixer la zona per aportar context i saber amb qui parlar. Els periodistes de Lookout Santa Cruz són reconeguts al carrer i això aporta valor. El nostre model funciona per l'alta qualitat del periodisme que fem i en això la comunitat és absolutament bàsica.

Què perd una comunitat quan el seu diari local només replica teletips?
El que hem vist és que això cada vegada passa més i va a pitjor. Hi ha estudis, que analitzen que les persones paguen més en taxes, per exemple, en llocs on no hi ha ningú que escrigui sobre en què s’està gastant els diners públics. En aquests llocs, la participació electoral baixa perquè les persones estan menys interessades a conèixer qui són els candidats i la corrupció creix sabent que ningú els veu. Aquestes coses són molt tangibles. El que és intangible, és que les persones no saben com fer una millor comunitat. No saben com resoldre els seus problemes: drogues, crims, el sistema d'educació, etc. I després hi ha les coses més divertides, com els plans i esdeveniments. La gent no sap realment on anar. Música, teatre, esdeveniments familiars. I quan reps meravellosos missatges i mails de gent que et dona les gràcies per oferir-los aquesta informació és quan tot pren sentit. Al cap i a la fi, la gent el que vol és saber què passa a la seva comunitat. 

En un món ple de contingut generat per IA, el periodisme de carrer és més car de fer, però més valuós que mai. Com es pot monetitzar aquesta eina a les redaccions?
Específicament, amb la IA tenim l'habilitat de crear més productes. Qualsevol producte costa diners i temps i la IA ens ajuda a crear productes amb menys temps. Si tenim una IA entrenada, podem crear més tipus de productes, orientats per segments concrets de les persones (edat, localització). De fet, és una bona eina per fer part de la tasca d’un editor (a un nivell elemental), però et permet fer una primera revisió del text abans de passar-lo a un editor de l’equip. 

"La clau és tenir periodistes entrenats amb la IA perquè la utilitzin com a eina per millorar els processos, fer-los millor i més fàcil"

Què en pensa de fer servir la IA per escriure notícies? 
Crec que és molt interessant. Si cada peça que escrius li dones a la IA -que prèviament has entrenat amb el context i les especificitats del mitjà- i li dius que et millori el text amb més fonts o context, no és que el teu superior et digui que facis servir la IA, o que el mitjà ha fet una notícia amb IA, si no s'ha fet una història via IA. Tu escrius una bona història, però la millores amb la IA. I això t’empodera. Com a editor, sempre he pensat que les històries que no estan acabades és perquè en molts casos hi ha un problema a l'hora de pensar-les més que en l'organització. El que ens hem de qüestionar a l'hora de fer articles és: Respon a les preguntes amb l’ordre adequat per als lectors? Falta informació? El text és confús? Totes aquestes coses les pot resoldre la IA. La clau d’això és tenir periodistes entrenats amb la IA perquè la utilitzin com a eina per millorar els processos, fer-los millor i més fàcil. Estalvies molt temps! Ara estem fent proves també amb un xat local -veurem si funciona-. No competirem amb Google, sinó que farem que la gent que vingui a nosaltres llegir la informació local. El que queda clar és que la IA no és per substituir els periodistes, sinó per fer millor la feina. 

Societat

​CRÒNICA

Mitjans internacionals es conjuren per a un periodisme local en temps d'hiperconnexió digital Gerard Mira

Vostè va passar anys analitzant el declivi dels diaris tradicionals. Per què va decidir deixar d'analitzar i fundar Lookout Santa Cruz?
Més o menys per la frustració. Vaig fer la feina de l'analista durant molts anys i m’ho vaig passar molt bé. Vaig tenir l'oportunitat de viatjar per tot el món i parlar amb molta gent. Però la meva dona i jo vam tornar a Santa Cruz l’any 2010. Durant aquella dècada vaig fer la feina de Newsonomics. Vaig passar del que volia que la gent aprengués de la gent, com el Mark Thompson, el CEO del The New York Times, i no vaig veure gaire innovació. Al mateix temps, a Santa Cruz mirava les notícies i no sabia què estava passant i les poques coses que hi havia, estaven molt mal escrites. Aleshores, vaig pensar que jo era un expert en això, que coneixia la història, però també havia estudiat el negoci i la disrupció digital. I vaig pensar que Santa Cruz era el lloc perfecte per fer-ho.

Molts mitjans locals a Catalunya encara depenen molt de la publicitat institucional. Quin percentatge de dependència de la publicitat considera sa per a un mitjà local avui dia?
Crec que depèn molt de cada mercat i de cada tradició local. No hi ha un percentatge fix entre publicitat i subscriptors. Pot ser 50-50, però realment el percentatge de subscriptors hauria de ser el 65%, perquè si fas bé la teva feina, el negoci augmentarà. La publicitat és un bon negoci, però no farà que la gent es mantingui d’aquí a dos o tres anys. Pel que fa als subscriptors hi ha més possibilitats de les que pensem. Per exemple, podem oferir descomptes als treballadors d’una empresa i tindran accés al mitjà. Però això dependrà de cada empresa i de quants diners té. Actualment, hi ha una nova utilitat de la IA que reconeix els usuaris i et diu qui té capacitat de negoci per invertir amb el mitjà o pot oferir opcions personalitzades a cada usuari. Si fas una molt bona feina, periodísticament parlant, segur que tindràs més subscriptors. I això és el que The New York Times ha trobat i actualment tenen un 70-75% de subscripció.

"Si fas una molt bona feina, periodísticament parlant, segur que tindràs més subscriptors"

Vostè defensa un model on el lector no només paga, sinó que se sent part d'una comunitat. Com es convenç algú que pagui per informació local quan té tant contingut gratuït a un clic?
Clarament, l'única raó que la gent pagarà és si fas una cosa diferent, millor i més adequada al que l’audiència vol. Òbviament, també depèn del tipus de mercat, però el contingut ha de diferenciar-se de la resta. En el nostre cas, a Santa Cruz no tenim cap competidor, ningú fa el que fem nosaltres i no hem de competir amb mitjans gratuïts. 

Com connectem amb la generació més jove que no s'informa a través de webs, sinó a TikTok, sense perdre el rigor que ens defineix com a periodistes?
Has de fer servir totes les plataformes per donar a conèixer tot allò que fas. A Instagram, per exemple, hi ha més presència, però és molt difícil aconseguir clics a través d'un enllaç. S’ha de fer molta feina per ser conegut a tot arreu, especialment al començament. En aquest cas, els subscriptors no seran estudiants, sinó els professors de secundària o d’universitat, perquè els oferim recursos sobre temes locals per utilitzar a les aules. 

Vostè diu que el periodisme és una 'funció essencial per a la democràcia'. Si és així, per què ens costa tant trobar qui vulgui finançar-la?
Hi ha moltes coses en la democràcia que són difícils de fer, però justament perquè és important no vol dir que sigui fàcil de finançar. 

A diferència d’Europa, als Estats Units existeix un model econòmic marcat per la filantropia. Això marca la diferència a l’hora d’engegar projectes? 
Sí, ho fa. A Europa el model de finançament es basa en la inversió pública. En el nostre cas ens hem beneficiat de la filantropia local i nacional i, precisament això, va fer que poguéssim tirar el projecte de Santa Cruz endavant. Hem de fer créixer els subscriptors però sempre hi haurà qui no podrà o voldrà pagar. Per això, ara que ens expandim, també volem comptar amb aquestes donacions individuals i la inversió de les fundacions locals.