L’antic complex fabril de Can Batlló, recuperat fa quatre anys pels veïns de Sants, s’ha convertit en un dels referents més robustos de l’autogestió ciutadana a Barcelona. El recinte, dinamitzador del teixit associatiu al barri i bressol de projectes socials, lúdics i culturals, acull diferents espais que inclouen, entre d’altres, una biblioteca popular, sales de tallers, un auditori i fins i tot, la primera cooperativa d'habitatge en règim de cessió d’ús.
El model de cessió d’ús com a aposta pionera al territori
Aquesta expressió genuïna d’habitatge protegit es fonamenta en el fet que la propietat dels immobles és sempre col·lectiva i per tant, els seus habitants tenen el dret a viure-hi i poden ser usuaris de forma indefinida. En conseqüència, "l’especulació i el lucre" queden al marge de la relació que l’inquilí estableix amb el domicili.
La cooperativa d’habitatges La Borda ha engegat un projecte d’edifici que té la voluntat "d'actualitzar" el model alternatiu de cessió d’ús. La iniciativa va néixer fruit de la identificació que existeix una mancança històrica de pisos protegits al barri de la Bordeta i ho va fer de forma molt vinculada a la Plataforma Can Batlló és pel barri, el col·lectiu assembleari que empeny les activitats que es desenvolupen al recinte. "Dins el conjunt de reivindicacions que hi ha a Can Batlló, impulsar aquest model d’habitatge era un dels principals objectius", explica Elba Mansilla, membre de la cooperativa.
L’Ajuntament de Barcelona va cedir a La Borda una parcel·la de sòl de titularitat municipal, ubicat en el complex industrial, perquè hi pogués edificar. La cessió és a 75 anys vista, tot i que els promotors del projecte tenen la voluntat que aquest es perllongui per generar referencialitat i precedents, ja no només en el camp de la gestió dels habitatges, sinó també en la promoció de formes diferents de convivència.
L'estructura de l'edifici
Així, el plantejament de l'edifici incorpora 28 "unitats de convivència" privades –els domicilis– que compartiran l'espai amb algunes zones comunitàries. D'aquesta manera, "intentarem col·lectivitzar les esferes que moltes vegades queden recloses dins la intimitat de les cases", apunta Mansilla. Malgrat que els pisos seran més reduïts de la mida convencional, perquè la part que es treu passa a ser comuna, tindran tres mides diferents i els usuaris els ocuparan en funció de les seves necessitats. La idea és que tot l'immoble, i no només les unitats de convivència, sigui percebut com una gran llar.
Esquema del projecte de La Borda. Foto: LaCol
Així mateix, la voluntat és que guardi una estreta relació amb el context on s’emmarca: Can Batlló. "Si són cases dins una gran casa, també és un projecte dins un gran projecte", afirma Lluc Hernàndez, soci de La Borda i membre de la cooperativa d’arquitectes LaCol, encarregada del disseny de l’edifici.
La relació entre el privat i el comunitari
Hi haurà dos blocs que estaran comunicats a través d’una "corrala", un pati comunitari que connectarà tots els pisos i que a criteri de l’arquitecte, "és una primera manera de potenciar la vida conjunta". Els tècnics, juntament amb les altres persones que estan implicades en el projecte, han decidit el tipus de relació que volen que hi hagi entre els àmbits comuns i els privats.
Maqueta del projecte de La Borda. Foto: LaCol
"Volem tenir espais comuns com un menjador, una sala polivalent, una cuina, una bugaderia i una sala de cures", puntualitza Hernàndez. A la vegada, pretenen incorporar la lògica de la sostenibilitat ambiental en la construcció de l’edifici i saber traslladar aquest criteri a l’àmbit de la vida. Això vol dir que alguns espais, com la sala de cures, es plantegen sobretot per donar resposta a les necessitats dels futurs habitants. I és que el projecte engloba diversos perfils generacionals i això afavoreix que els participants puguin teixir una cadena de cures per atendre especialment els més menuts i els més grans. "Ens semblava molt important que en l’actual context de retallades i privatització dels serveis d’assistència, a casa nostra això quedés resolt", explica Elba Mansilla.
La barrera dels 2 milions i mig d’euros per la construcció
L'edifici hauria d’estar enllestit l’any 2017 però per fer-lo possible La Borda ha de fer front a 2 milions i mig d’euros. Cada unitat de convivència fa una aportació de 15.000 euros i l’entitat financera Coop57 cedeix també una part del crèdit, però per la resta, la cooperativa arrencarà a finals d’any una campanya de captació de capital a nivell dels Països Catalans, estatal i internacional. La voluntat és doble: engegar el projecte i establir un precedent perquè la cessió d’ús s’acabi replicant arreu del territori. "Si nosaltres som els primers podrem fer una transferència d’experiències perquè els propers no hagin de començar des de la casella de sortida", conclou Mansilla.
L'espai on se situarà l'edifici de La Borda Foto: Adrià Costa
