El mandat avança a passos de gegant, però sense tramvia. Les pròximes eleccions municipals del maig del 2019 comencen a albirar-se, però encara no s'ha decidit sobre una de les principals propostes que Ada Colau va ressuscitar quan va accedir a l'alcaldia de Barcelona: la connexió d'aquest transport per l'avinguda Diagonal. Aquest febrer haurien d'acabar els treballs de la comissió d'estudi sobre el projecte, i els partits polítics haurien de prendre una determinació a partir de les conclusions. Es fa difícil anticipar si s'arribarà a un consens, però els posicionaments dels grups municipals segueixen enquistats.

Ara fa vuit anys que la ciutat també es preparava per decidir sobre la connexió del tramvia. Llavors no hi havia una comissió per abordar diversos aspectes tècnics com ara, sinó que es va deixar-ho en mans d'una consulta ciutadana. Es va celebrar el maig del 2010 i va servir per rebutjar la unió per la Diagonal. El socialista Jordi Hereu l'havia plantejat per il·lusionar els barcelonins, però va pagar un preu molt alt amb la pèrdua de les eleccions al cap d'un any. El convergent Xavier Trias va imposar l'opció C a la consulta, la de rebutjar qualsevol de les dues reformes de la Diagonal amb tramvia, i va convertir-la en un plebiscit sobre Hereu.

Trias va substituir el socialista a l'alcaldia, i va optar per limitar-se a fer una rentada de cara de la Diagonal entre el passeig de Gràcia i la plaça Macià. Sense tramvia. Amb l'arribada de Colau a l'alcaldia a mitjans del 2015, es va recuperar la idea de connectar-lo per l'avinguda, però poc es va moure fins a l'any passat. El PDECat –l'hereu de CiU, i que al consistori es denomina Grup Demòcrata- va reclamar la comissió d'estudi sobre el projecte, i el govern de Colau la va acceptar. Així es guanyava temps per prendre una decisió, però alhora se'n perdia per com a mínim començar les obres en aquest mandat.

Les postures polítiques no varien

Els esdeveniments polítics dels darrers mesos vinculats al procés català han contribuït a dilatar el calendari de la comissió. Havia d'acabar la seva feina aquest desembre, i ara no serà fins al febrer. Tot i la comissió i el temps que ha passat des del 2010, no s'han mogut els posicionaments a l'hora de decidir sobre el tramvia. Ni dels partits ni de les entitats. Els nous actors que han aparegut en aquest temps tampoc han introduït cap canvi que permeti aprovar o enterrar el projecte. Al consistori hi ha dos nous grups, Ciutadans i la CUP, i ICV-EUiA s'ha integrat a Barcelona en Comú, la coalició de Colau.

BComú, com en el seu dia Iniciativa, és el primer defensor del projecte, i també hi dona suport el PSC, tot i que amb algunes reserves. Segons fonts socialistes, estan convençuts que cal fer el tramvia entre la plaça de Glòries i Verdaguer, però una altra cosa és si convé continuar també fins a Macià. ERC no qüestiona que calgui, però sí que dubta que ara sigui el moment tenint empantanegada la construcció de la línia 9 del metro. El PDECat i el PP són els principals grups en contra. Ciutadans considera que no és la prioritat i la CUP condiciona el seu suport a tenir un tramvia 100% de gestió pública.
 
També hi ha el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), que presideix la comissió d'estudi, i que encara no s'ha definit clarament sobre el projecte, tot i que a vegades s'ha mostrat procliu. Amb tot aquest escenari caldrà esperar que conclogui la comissió. Aquesta setmana Colau ha cedit davant el PDECat i ha acceptat retirar la minsa partida que contenien els pressupostos del 2018 –poc més de 400.000 euros per a la redacció del projecte- per facilitar l'abstenció de la formació als comptes. Si es confirmés, marcaria el camí per als altres grups que haurien també d'abstenir-se perquè prosperin.

El govern municipal ha refredat així el projecte del tramvia, però és un moviment amb unes implicacions limitades. Encara no hi ha cap acord per tirar-lo endavant i la partida ja era massa exigua perquè la connexió es materialitzés. El pacte de Colau i el PDECat implica que si la comissió decideix finalment donar el vistiplau al projecte, es faran les modificacions de crèdit necessàries per dotar-lo de finançament. Si són d'imports menors, no caldria ni votar-les al ple. I el mateix passaria si s'aposta per posar a tota la Diagonal una línia d'autobús, la D30. Al PDECat no li agrada el tramvia però sí el bus elèctric.

Les entitats tampoc canvien d'opinió

Al teixit associatiu de la ciutat també es mantenen les mateixes postures que fa vuit anys quan es va celebrar la consulta. El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) segueix sent el principal detractor, i voldria que el tramvia es fes per l'Eixample. També hi està en contra l'associació de comerciants Diagonal Centre. A l'altre costat de la balança hi ha les entitats que fa anys que empenyen pel tramvia, ara reunides a la plataforma Unim els Tramvies, i que aquest dissabte han convocat una manifestació per defensar la connexió per la Diagonal.

A la plataforma hi ha les federacions veïnals de Barcelona, Badalona i del Baix Llobregat; entitats que fa anys que treballen a favor del transport públic i per rebaixar la contaminació atmosfèrica (com l'associació per a la Promoció del Transport Públic i la Plataforma per a la Qualitat de l'Aire), i els sindicats CCOO i UGT. Exigeixen "posar fi a la situació de bloqueig que porta ajornant innecessàriament una obra imprescindible", segons reivindiquen. La partida segueix en joc a l'Ajuntament, però dia que passa s'allunya una mica més la possibilitat que en aquest mandat es construeixi un sol quilòmetre de tramvia.
 

El finançament i revisar la concessió és clau

La connexió del tramvia per la Diagonal té dos aspectes claus a resoldre: com es finançarà i el model de gestió. La inversió s'enfilaria fins als 263 milions d'euros: 67 correspondrien a la urbanització, i els ha d'aportar l'Ajuntament perquè és un aspecte de la seva competència; 88 són de la infraestructura, i els avançarà també el consistori –ja treballa en un conveni amb l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per garantir-ne la devolució, però encara no s'han detallat els terminis ni de quina manera es faria efectiva-, i els 112 milions restants serien de comprar tramvies que li correspon finançar-los a l'ATM. L'altre aspecte espinós és la gestió. El govern d'Ada Colau vol que sigui pública –l'assumiria Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que ja s'encarrega del metro i el bus urbà-, però descarta rescatar la concessió de les línies ja existents –Trambaix i Trambesòs-, que finalitza el 2032 i que està en mans de l'empresa Tram. El rescat costaria entre 227 i 440 milions si es fes ara. La intenció seria que fins al 2032 s'operés el servei entre TMB i Tram. La unió dels tramvies suposaria un increment de passatgers, i això implicaria renegociar la concessió amb Tram. En concret, els diners que aquesta companyia rep de l'ATM per cada passatger que transporta.   Un tramvia a la Diagonal amb l'emblema de Tram. Foto: Adrià Costa