En plena eufòria pels Jocs del 92 i quan era recent encara la signatura de l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Europea, es va imposar en els sectors empresarials un cert triomfalisme. Eren els anys en què el capitalisme liberal tastava la victòria sobre l'Europa del Mur. Però també hi havia sectors econòmics que contemplaven la realitat social amb una altra mirada. Noms com Antoni Borrell, Salvador Ferran i Pérez-Portabella o Manuel Ribas Montobbio, que observaven com hi havia bosses de marginalitat que restaven al marge de la Barcelona més olímpica. De la voluntat de combatre l'exclusió va sorgir la Fundació Formació i Treball, amb el propòsit d'inserir en el mercat laboral persones en risc de marginalitat. Amb les dades de la situació actual, amb un de quatre catalans en risc de pobresa, van ser premonitoris. 

Aquest dijous va celebrar al Cercle d'Economia els seus més de 30 anys en un acte en què va intervebir el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. La Fundació Formació i Treball va néixer de l'escalf de Càritas i hi manté encara un lligam estret. És l'entitat privada de l'estat espanyol que ocupa més gent en risc de marginalitat irreversible. Les feines senzilles en persones que no han treballat mai és una de les línies d'actuació, especialment en reciclatge tèxtil i restauració i càtering. Des del 1992 ha atès més de 45.800 persones en projectes d'inserció laboral i n'ha format més de 10.000. La línia tèxtil ha recollit 143 milions de quilos de roba amb 1.700 contenidors per tot Catalunya. 

[noticia]269186[/noticia]
L'entitat ha anat a més i factura uns 35 milions d'euros i obté els seus ingressos de les tones de roba que gestiona, recollint-la, triant-la i venent-la en les vint botigues pròpies que té a Catalunya, especialment a les comarques de Barcelona i el camp de Tarragona, i també gràcies als seus locals de restauració i càtering. El darrer any ha ocupat unes 800 persones, 400 de les quals en circuits d'inserció.   

El president del patronat, l'economista Jordi Alberich, posa en valor la tasca que fa l'entitat i explica a Nació que els fundadors van veure venir el fenomen de la marginalitat irreversible: "Observem com l'exclusió social està arrelant i que ni el creixement econòmic ni les bones xifres en ocupació la redueixen de manera eficaç". Més enllà de la tasca d'inserció, Alberich assenyala la voluntat d'intervenir en el debat de les idees. 

L'economista, membre de l'executiva de Foment del Treball i exdirector general del Cercle d'Economia, considera que cal sortir al pas d'un corrent de pensament que creu que les bosses de pobresa que es generen són inevitables: "Són evitables i injustes", afirma. Pel president de la Fundació Formació i Treball, cal afrontar la doble amenaça que suposa aquest discurs justificatiu de la marginalitat i la fugida d'una part de les classes mitjanes dels serveis públics, que fan que es converteixin en serveis assistencials. Revertir la marginalitat és l'impuls principal que anima l'entitat i Alberich no amaga la petjada d'un cristianisme social en l'ànim dels patrons. Diuen que la fe mou muntanyes. I també roba, feina i compromís.