La presidenta d'Espanya (altrament dita Comunitat de Madrid) va voler ridiculitzar dilluns la nova llei que el govern de Pedro Sánchez ha aprovat per garantir la paritat en institucions i grans empreses. Va fer-ho esgrimint que a la seva comunitat autònoma hi han manat dones durant anys i panys i que allà no els fa falta cap mena d'imperatiu legal.
Ayuso podria haver-se quedat aquí, però no va fer-ho. Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, la presidenta de la Comunitat de Madrid (altrament dita Espanya) va regalar-nos, pel mateix preu, una perleta trànsfoba que sempre fa de bon afegir, com una tapeta a la birra:
"Si es necesario pues mañana lo que podemos hacer a través de la autodeterminación de género es irme con mi vicepresidente, que puede ser mi vicepresidenta, con mi consejero de Justicia, que se convertirá en mi nueva consejera... tendremos a Enriqueta López y a Enriqueta Ossorio. A lo mejor así gestionamos mejor o solucionamos mejor la vida de los madrileños".
Els fa una gràcia tremenda. El tema dels homes que es volen treure la tita i les dones que parlen com un homenot és una cosa que els torna bojos. Sempre que poden afegeixen a les seves amanides argumentals una mica d'aquesta transfòbia que exhibeixen amb tant de salero. I no és només Ayuso o la dreta més reaccionària qui ho fa. Aquest cop ho ha dit Isabel Díaz Ayuso, però podria haver-ho dit perfectament un amic, familiar o conegut nostre; tots els tenim ubicats.
No poden evitar-ho. La idea aquesta de cunyat que les persones trans inicien un dels processos més bèsties que es poden patir (mentalment, físicament, socialment) per pur hobby, per distreure's, per cridar l'atenció, ser guais o canviar de rutina, és una idea que tenen arrelada al cor com si fos un roure de 200 anys. Un cor rebentadíssim que és incapaç d'entendre patiments, amors i realitats que no siguin les seves.
Tot el que s'allunya de la normativitat cishetero, la que han viscut i imposat sempre, és un atac, una ofensa, una provocació o una frivolitat que es pot menystenir i minar. Tot el que no siguin les seves vides són amenaces a les seves vides. Tot és hostil. Tot és immoral. Innecessari. Perillós. I amb una boca més gran o més petita -ahir Ayuso amb una boca ben gran- van escampant una bilis graciosa, graciosíssima, tirant d'exageracions, prejudicis i caricatures.
A mi em sabria greu no aconseguir desactivar el mecanisme que em duu a pensar que algú passa per un procés tan habitualment traumàtic com aquest per gust. Em faria llàstima predicar tanta bondat i tanta benevolència i ser incapaç d'aplicar-la a les minories cròniques que m'envolten i que aixequen la veu per esgarrapar drets. M'incomodaria prendre'm com una intimidació les conquestes socials de qui mai ha pogut conquistar massa res. I em faria molta vergonya considerar-ho una moda. Molta vergonya, sabent que els normals com jo tota la vida hem estat i estarem de moda.