Construcció de les carreteres a Andorra als anys 1930. Foto: Arxiu Nacional d'Andorra / Fons FEDA.
La història d’alguns bancs andorrans, avui esquitxats pel cas Pujol, condueix directament a l’espionatge a favor del franquisme i, fins i tot, al col·laboracionisme nazi. Les entitats financeres Andbank i Banca Privada d’Andorra (BPA) tenen un passat que les emparenta, d’alguna manera o altra, amb el franquisme. L’enllaç s’estableix sigui perquè en la seva aparició hi van contribuir destacats promotors de la causa nacional, com és el cas de l’empresari català i exalcalde de Barcelona Miquel Mateu, o bé perquè alguns dels seus fundadors van fer d’espia de Franco. Així ho testimonia la documentació històrica i alguns estudis publicats a Andorra que aborden la posició del Principat pirinenc durant la guerra civil espanyola que, no obstant això, passen de puntetes per aquest capítol.
Andbank, una entitat nascuda el 2001 fruit de la fusió del Banc Agrícol i la Banca Reig, troba lligams del seu passat amb el franquisme a través del Banc Agrícol, el qual va tenir el 1930 com a primer president a Manuel Cerqueda i Escaler. Cerqueda, segons figura en el llibre Andorra durant la guerra civil espanyola, de la historiadora Amparo Moreno, va fer d’espia al servei de Franco prestant els seus serveis a Servicio de Información del Nordeste de España (SINFE), òrgan d’intel·ligència del bàndol nacional. També han trascendit els lligams d'aquest personatge amb el nazisme.
Els vincles de la banca andorrana amb el franquisme no acaben aquí ja que també algun parent dels actuals propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Higini i Ramon Cierco -aquest últim, a més, membre de la directiva del Barça-, va treballar al servei de Franco. L’agent Cierco apareix citat com a membre de la xarxa d’espionatge a favor del franquisme segons l’estudi de Moreno, un monogràfic que va ser premiat i publicat pel Consell General d’Andorra. Tot i això, aquestes referències a noms propis apareixen de passada, escadusserament esbossats.
Negocis amb Franco
Altres fonts consultades per Nació Digital a Andorra, expliquen que en aquell moment històric, un cop finalitzada la guerra civil, alguns membres de famílies andorranes avui propietàries d’entitats financeres amb problemes d'imatge van fer una gran fortuna gràcis al contraban de maquinària amb el govern franquista, justament en el període en què Espanya estava sotmesa a un bloqueig econòmic. Els tractes amb el dictador espanyol haurien servit, doncs, per engreixar el patrimoni, en una Andorra que s'encaminava cap a una era de vaques grasses.
D'altra banda, les mateixes fonts assenyalen els vincles dels fundadors del Banc Agrícol amb el nazisme, tal i com proven documents desclassificats als Estats Units sobre els col·laboradors nazis protegits per Espanya, on apareix Manuel Cerqueda i Escaler, el fundador del banc decisiu per a l'obertura econòmica del Principat pirinenc. Cerqueda i Escaler té encara avui un carrer amb el seu nom a Escaldes-Engordany i Andbank dota un premi literari amb el seu nom. Menys sort ha tingut el català Miquel Mateu, a qui el comú (ajuntament) escaldenc va retirar-li el carrer que tenia dedicat a la continuació de la popular Avinguda Carlemany. Ara el carrer duu el nom d'Avinguda del Pont de la Tosca. Durant al segona guerra mundial, els nazis van mantenir posicions de control a la frontera entre França i Andorra (com es comprova en aquesta foto de la dreta) i fins i tot en una ocasió la Gestapo va fer una incursió dins el Principat (llegir aquí i aquí) per detenir a un grup de soldats aliats refugiats al poble de La Massana.
Andorra, cau d'espies
La xarxa d’espionatge franquista va estar operativa a Andorra perquè els nacionals ho consideraven vital. Es volia tenir un cert control del Principat tenint en compte l'elevada quantitat de refugiats, republicans o nacionals que utilitzaven la frontera andorrana per fugir d’Espanya, ja fos per incorporar-se a través de França als exèrcits nacionals, per exiliar-se, o bé per quedar-se al Principat pirinenc.
Segons Moreno, “per al SIFNE, la seva activitat a Andorra era indispensable, però havia de mantenir-se amb la màxima prudència, amb tota reserva, i els agents dintre del Principat havien de ser provadament addictes a la causa. Així ho demostraren agents, entre altres els Cierco, Cerqueda, Vila, Vehils i el mateix Mateu, al llarg de tot el conflicte”.
Mateu, membre de l'estat major del bàndol nacional durant la guerra, conseller de la Falange i primer alcalde de Barcelona en acabar el conflicte, va tenir un paper primordial en el desenvolupament econòmic d’Andorra als anys 1930, amb la construcció de la central hidroelèctrica de FHASA, a Escaldes, que va implicar l’obertura de carreteres que faria sortir les valls andorranes de l’aïllament i la pobresa.
Aquest procés va ser decisiu també per a la creació del Banc Agrícol, presidit per Cerqueda, que serviria, entre altres coses, per fer front al pagament de nòmines els treballadors que van arribar al Principat per construir la central hidroelèctrica.
