La lluita feminista ja no serà mai més la mateixa. El Dia de la Dona d'enguany ha suposat un punt d'inflexió històric en la canalització de les reivindicacions per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. Ho ha estat per la vaga feminista –hi havia convocades l'aturada de dues hores per torn i la vaga de tot el dia-, però sobretot per la multitudinària manifestació de la tarda a Barcelona, que no té precedents. Segons l'Ajuntament, hi han participat 200.000 persones, i s'ha convertit el colofó d'un dia de mobilitzacions que s'han reproduït en moltes ciutats catalanes.

Les dones han estat la majoria de manifestants, i moltes d'elles eren joves, però també hi han participat gent gran i homes. Independentment del gènere, per a molts era el primer cop que participaven en un 8 de març. Hi ha qui ha acudit perquè considera que hi ha una regressió en el camí cap a la igualtat. D'altres com a una esmena general a les polítiques del govern espanyol. En suma, s'ha perdut la por. En part per la difusió més gran als mitjans de comunicació de la bretxa de gènere, però també per l'empara que atorgava la convocatòria de vaga i perquè la participació continuada en manifestacions sobiranistes ha deixat un pòsit reivindicatiu.

De fet, l'escenari que s'obre a partir d'ara recorda al de les mobilitzacions del procés català. Fa uns anys anar a una concentració de l'Onze de Setembre era cosa d'uns quants, però després de la sentència de l'Estatut van multiplicar-se fins als centenars de milers de persones. A les mobilitzacions del Dia de la Dona hi participaven fins ara sobretot les feministes més convençudes, i lluny quedaven lluites com la del dret a l'avortament, però ara s'ha fet un salt endavant que fa pensar que la lluita per la igualtat ha despertat i continuarà amb força fins que s'aconsegueixi.
 
Fins i tot al Corte Inglés fan vaga

"La gent n'està farta. Ja no podem més", ha afirmat la Laura a NacióDigital, un nom fictici per evitar represàlies. Treballa en un Corte Inglés, i ha estat una de les poques a la feina que ha decidit fer l'aturada de dues hores. Es podrien comptar amb els dits d'un parell de mans les que també ho han fet. Però s'han atrevit malgrat que la direcció s'ha mostrat obertament incòmoda, i que és "una empresa masclista", ha relatat. La plantilla és majoritàriament de dones, però no estan en els càrrecs directius, i fins fa quatre dies havien d'anar amb brusa i faldilla mentre els homes lluïen vestit i corbata.

Ara les treballadores del gegant comercial poden anar amb pantalons, i han començat a sortir al carrer. "És el primer cop en 30 anys que es mou alguna cosa", ha destacat. De la nova embranzida que ha pres enguany la lluita feminista en dona fe que a la manifestació hi havia una de les capçaleres on només s'admetien dones, mentre que la resta de la marxa era zona "mixta", segons ha especificat una de les participants. Des de l'organització s'ha reclamat amb insistència que els homes periodistes no podien estar tampoc a l'espai acotat per als mitjans de comunicació que hi havia al davant de la pancarta, i n'han increpat alguns fins que han acabat sortint.

[blockquote]Els mitjans de comunicació han situat la bretxa al centre, i fins i tot s'hi han apuntat els conservadors[/blockquote]
La vaga ha tingut un seguiment desigual, fins i tot escàs en alguns sectors, i on ha estat més secundada és en ambients urbans. Malgrat tot, les reivindicacions de posar fi a la bretxa en àmbits com el laboral sí que han fet forat en àmbits de la societat que fins ara semblaven inexpugnables. Una bona prova d'aquest fet està en els mateixos mitjans de comunicació: a més d'haver secundat la vaga centenars de dones periodistes, tots els grans diaris han dedicat portades i especials al 8-M, i fins i tot aquells més conservadors, com La Vanguardia, l'ABC i La Razón. La presència a les notícies ha fet obrir els ulls a molta gent.
 
L'Álex considera que ara als mitjans han començat a donar-li "més importància" a aspectes com la bretxa i la violència vers les dones. La Laura, de 55 anys, ha comentat amb el seu home, l'Albert, de la mateixa edat, que a alguns partits els fa "repelús" això del feminisme. I exemplifiquen el que ha fet sortir tanta gent al carrer: ella treballa en una escola privada, i el cap li va preguntar per què calia fer vaga, cosa que l'ha animat a fer-la de 24 hores; ell està en excedència en una empresa de telecomunicacions per participar en la creació d'una altra. "Les dinàmiques són les mateixes", ha lamentat, en la línia que les dones no són elegides per als càrrecs directius malgrat ser una companyia nova.

"No podem deixar que ens trepitgin"

Es manifestaven per la igualtat, però també per la seva filla, emparellada amb una noia. Volen que se'ls reconeguin tots els drets, com la reproducció assistida. "Havíem de ser-hi, i hi serem les vegades que faci falta", ha promès la Laura en el seu primer 8 de març. La Georgina, de 27 anys, duia una rosa de color rosa que li havia regalat la seva companya de feina, l'Audrey, de 25. "S'ho mereix", ha remarcat, i han relatat que han acudit a manifestar-se "per totes les que no poden". A Espanya les coses estan millor que en altes països, però tot i això encara hi ha camí per recórrer, segons han defensat.

[blockquote] "No hi ha dret que les joves hagin de passar pel mateix que vam passar nosaltres"[/blockquote]
La María José Villalta, de 61 anys, i l'Encarna Gómez, de 71, estudien juntes la carrera de Geografia i Història. També era el seu primer 8-M. "Potser és que ja ens hem cansat", ha indicat Gómez, i Villalta ha assegurat que ella ja ho havia estat de feminista, però ara cal sortir a reivindicar. "No hi ha dret que les joves hagin de passar pel mateix que vam passar nosaltres", considera. I els marits, si no fos per malaltia, també haurien sortir al carrer, afegeixen. En Luis, de 65 anys, hi era amb la dona, l'Ana María, de la mateixa edat. "No podem deixar que ens trepitgin", ha advertit ell, referint-se a "les dretes del país". Hi eren, també per primera vegada, pels drets de les dones, la igualtat i les netes, ha especificat ella.
 
Fins i tot els sectors de dretes que havien manifestat una reacció més tèbia davant la vaga han acabat modulant el discurs i han expressat el "respecte" per la convocatòria. L'exemple més clar l'ha protagonitzat el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, qui precisament a finals de gener va enervar bona part dels col·lectius mobilitzats assegurant que el govern espanyol "no s'hi ha de posar" en l'escletxa salarial entre homes i dones. Rajoy va matisar aquest dimarts des del Senat algunes de les manifestacions que s'han fet des del govern espanyol i els populars sobre la mobilització i que anaven en la línia de fer una vaga a la japonesa –treballar més- en comptes d'absentar-se en els llocs de treball.

Rajoy ha acabat posant-se el llaç lila

"Per descomptat, no em reconec en l'afirmació de la vaga a la japonesa que ha fet, o no, algun membre del meu partit", va asseverar. I Rajoy ha fet encara un pas més aquest dijous, i ha intervingut en una reunió de treball del PP europeu a València amb un llaç lila a la solapa, i ha promès treballar en la igualtat "real" entre homes i dones "sense regatejar cap esforç". Des del PP i Ciutadans han considerat, però, que la igualtat es guanya treballant. Una de les més fermes defensores d'aquesta tesi ha estat la mateixa ministra d'Igualtat, Dolors Montserrat, la qual ha decidit treballar per a la igualtat "real i efectiva", com la resta de membres del govern espanyol. "Avui és un dia perquè cadascú celebri el 8-M com ho consideri", ha argumentat.

[blockquote]El president espanyol promet treballar en la igualtat "real" entre homes i dones "sense regatejar cap esforç"[/blockquote]
Entre els que han organitzat la mobilització també hi ha hagut diferències, i és que CCOO i la UGT han optat per una vaga de dues hores per torn, mentre que els sindicats més minoritaris l'han convocat de 24 hores, i han titllat d'"insult" la convocatòria dels dos majoritaris. Però CCOO i la UGT opinen que l'important era assegurar el màxim seguiment, i que, més enllà de la fórmula, estaven convençuts del fet que aquest dijous seria "un dia històric". En la seva opinió, ara és el moment de pressionar els grups del Congrés per reformar la llei d'igualtat i que també sigui d'obligat compliment per a les empreses.
 
Des d'alguns sectors s'han ofert xifres de la jornada, com a les universitats, on el seguiment de la vaga ha estat molt desigual. A la UAB ha estat molt majoritari en algunes facultats, mentre que en altres ha oscil·lat entre el 15% i el 65%, i a la de Lleida s'han suspès el 35% de classes per manca d'alumnes i professorat. El sindicat de professors Ustec-Stes ha xifrat en un 20% el seguiment en centres públics de Primària i Secundària, però amb escoles que arriben al 80% i en altres molt menor. A la fàbrica de Seat s'ha parat una hora i han deixat de produir 100 cotxes dels 2.300 que fan diàriament, mentre que la patronal Cecot ha constatat un baix seguiment entre les empreses afiliades.

El dia ha arrencat amb talls en algunes carreteres i als accessos a Barcelona, i també s'ha vist interrompuda la circulació als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Les vies que s'han vist més afectades han estat la C-55 a Manresa, la C-58 a Terrassa i l'N-II a Premià, mentre que un grup d'estudiants de la Universitat Autònoma (UAB) no han aconseguit interrompre la circulació a l'autopista AP-7 perquè els Mossos d'Esquadra els ho han impedit. A la capital catalana hi ha hagut talls a la Meridiana, a la Diagonal i a la Gran Via, on els Mossos també han actuat per aixecar-los. El metro ha funcionat al 67% durant el matí, mentre que el servei de bus gairebé no s'ha vist afectat més enllà dels desviaments pels talls de trànsit.