La població de Verges (El Baix Empordà) s'ha convertit un any més en el cor de les activitats del Dijous Sant a Catalunya, amb una de les processons que mouen més gent i que l'han convertida en una joia única de la cultura popular. La Via Dolorosa comença a caminar a mitjanit pels carrers del poble i, al costat dels armats, les vestes, els passos i Jesucrist amb la creu, compta amb un singular atractiu: la Dansa de la Mort.

"Els seus orígens es remunten a l'Edat Mitjana, en un moment en què la pesta negra assolava Europa; aleshores van sorgir moltes danses macabres com la de Verges, però aquesta és l'única que ha perdurat fins a dia d'avui", explica el president de l'Associació de la Processó, Tono Casabó. A la dansa, cinc esquelets disposats en forma de creu dansen al so d'un tabal. Els segueixen quatre personatges més (vestits amb túniques) que il·luminen el quadre amb torxes i li aporten l'aire tètric que hi dóna sentit.

Tots els elements que revesteixen la dansa recorden el pas inexorable del temps i el destí que espera als humans. El cos principal de la Dansa de la Mort el formen cinc esquelets (dos adults i tres nens). Un dels dos primers porta la dalla que sega la vida; l'altre, una bandera amb la frase llatina 'Nemini Parco' (No perdono ningú).

Dos dels tres nens duen platets amb cendra, que recorden el destí que espera al cos i a la carn. Per últim, el tercer ensenya un rellotge sense broques, símbol que la Mort sempre arriba i que el temps és caduc. El conjunt el completa el seguici lúgubre i un altre esquelet que enarbora un estendard on hi ha dibuixades una bandera i dues tíbies que acompanyen la frase 'Lo temps és breu'.