[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El dimarts us parlava del cas de Núria Marín i el Consell Esportiu de l'Hospitalet i de fins a quin punt és necessària l'honestedat i la transparència en la gestió dels recursos públics. Val pel Consell Esportiu i també pel que està passant al Parlament. Allà, d'un dia per l'altre, després de mesos amagant la informació i que hi hagin passat anys de tots els partits mirant cap a una altra banda i signant sense qüestionar-se res, s'ha posat fil a l'agulla per acabar amb les prejubilacions de luxe, les anomenades llicències per edat. La mesa ha acabat rectificant les tímides decisions cosmètiques inicials i renegociarà per eliminar-les.

El primer que cal tenir clar és que tots els treballadors han de poder defensar els seus drets. I a guanyar-ne de nous, que fa massa anys que es manifesten i fan vagues (ben poques) només per no perdre'n. Aquesta, de fet, ha de ser la funció dels sindicats en la negociació col·lectiva. Les prejubilacions, poder acabar abans la vida laboral, han estat en els darrers anys a l'ordre del dia. Al sector públic i, sobretot, al sector privat. Ho hem vist amb les baixes incentivades a grans empreses de sectors com el de la banca, els mitjans o tota mena d'indústries amb ànim de substituir els treballadors de més edat -i més ben pagats- per altres de més joves -i més mal pagats. Per tant, i malgrat que les diferències són evidents, el que es va negociar al Parlament no va ser extraordinari. El que ho és, són les condicions tan avantatjoses pels treballadors i perjudicials per a la institució -cinc anys de sou íntegre i no poden cobrir baixes-, el volum dels plusos d'antiguitat i que els privilegis es fessin també extensius als alts càrrecs de designació política. 

El que ha passat al Parlament ha de ser un toc d'atenció als partits, que han d'exigir als qui administren recursos públics, en aquest cas els membres de la mesa, més cura a l'hora de gestionar-los (allò que s'hi han de mirar com si els diners fossin seus) i també transparència a l'hora d'explicar-se.

El que no pot en cap cas és convertir-se en la demagògica demonització de la funció pública i dels que hi treballen. Precisament els treballadors públics, funcionaris o no, han estat els darrers anys víctima d'unes retallades que encara no s'han revertit. El declivi de la classe mitjana al nostre país té a veure, també, amb la pèrdua de poder adquisitiu de pensionistes i treballadors públics. Crida l'atenció que cap partit, ni a Catalunya ni a Espanya, sigui capaç de posar damunt la taula una reforma a fons de la funció pública per posar-la al dia.

Si mirem les enquestes, la gran majoria de la població està a favor d'enfortir els serveis públics, de destinar-hi l'esforç fiscal actual o encara més i de tenir metges, mestres, policies o altre personal fent feina en bones condicions i oferir els serveis públics que el nostre benestar demanda. Però també cal preguntar-se si, avui en dia i en un context on, a l'empresa privada, l'estabilitat laboral és una quimera, n'hi ha prou amb guanyar una oposició per tenir una feina en condicions dignes de per vida. És evident que no i que caldria, en aquest sentit, una reforma que permetés, sense precaritzar la funció pública (més aviat al contrari), introduir-hi mecanismes de meritocràcia i eficàcia. El rebombori del cas del Parlament a partir de la informació del diari Ara no hauria de ser el tema d'una setmana sense grans notícies i una excusa més dels partits per passar-se la pilota. Hauria de permetre obrir un debat necessari.  

» No volia deixar de referir-me també, perquè té a veure amb la bona gestió i l'autoexigència en els principis ètics, al que ha passat amb Ada Colau. L'alcaldessa està sent investigada per diversos delictes relacionats amb entitats que se li consideren afins. Entitats que, cal dir-ho, rebien també subvencions del govern de Xavier Trias. Colau afronta denúncies constants dels seus opositors. Tant d'entitats espanyolistes fins a d'altres vinculades a lobis empresarials contraris a les mesures de remunicipalització de serveis que ha intentat aplicar l'alcaldessa, com és el cas que ens ocupa. El codi ètic dels comuns marca que s'apartarà del càrrec públic a qualsevol representant investigat per corrupció. L'alcaldessa va dir ahir, contra el que s'hi estableix, que ella no plegarà i va carregar contra els denunciants. Segurament seria un excés que l'alcaldessa de la capital del país se n'anés a mig mandat per una denúncia que té poques possibilitats de prosperar.

Seria tan exagerat com ho és que el codi ètic dels comuns, que superava el que és raonable -els partits que contemplen apartar els seus càrrecs institucionals per corrupció ho situen quan acaba la instrucció i, a partir de proves sòlides, s'obre judici oral- i es fixava una exigència pròpia de qui volia canviar-ho tot amb un excés de populisme que acaba sent difícil de compatibilitzar amb el dia a dia de la gestió d'una gran institució i els interessos contraposats que hi entren en joc. Ha acabat governant amb el PSC, però no ha actualitzat el codi ètic del partit que volia "fer fora la màfia" i un "procés constituent no subordinat".
 

---

Avui no et perdis

» Colau descarta dimitir després de la citació judicial per presumptes subvencions irregulars; per Oriol March.

» Crònica | La reforma laboral torna a allunyar ERC i la Moncloa; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Opinió: «Autoestima nacional (i II)»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Mapes | Les escoles detecten en 10 dies més contagis que en tot el curs passat; per Roger Tugas Vilardell.

» Fil directe: «Avançar amb peus de fang»; per Sara González.

» Ciència en societat | Els set anys més calorosos; per Cristina Junyent.

» Jo competeixo | Per què ens esvera el Raúl?; per Modernet.

» Boris Johnson i el límit de les estridències; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

La fundació d'empresaris catalanistes FemCat ha obert una nova etapa. Elena Massot, que ha liderat l'entitat en un període marcat per la pandèmia, ha conclòs el seu mandat i el maresmenc David Marín, conseller delegat d'Inaccés Geotècnica Vertical, ha ocupat la presidència. FemCat es proposa elaborar un pla estratègic i guanyar presència en el món econòmic. De moment, ha renovat el seu patronat, on Joan Font (Bonpreu) i Oriol Pinya, del sector del capital risc, entren com a vicepresidents. Ingressen en el patronat noms en ascens com Gabriel Jené (La Mallorquina i Barcelona Oberta) i Alex Sanabras, un dels més joves del nou equip, de la consultora Marlex. També hi ha una major presència de dones, un dels objectius de l'entitat, que ja són el 30% del patronat. A FemCat volen que la veu d'aquest sector empresarial s'escolti en la societat civil en un context de grans canvis després de la crisi pandèmica. Així, un dels reptes que s'han marcat és tenir més presència en el debat públic en assumptes com les grans infraestructures o el dinamisme de Barcelona. 

Vist i llegit

Ahir mateix vam saber que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg rebutjava els recursos dels joves d'Altsasu que després d'una baralla de bar amb guàrdies civils van ser empresonats i jutjats per l'Audiència Nacional espanyola per delicte de terrorisme. Al seu cas i el d'altres similars de violació de drets i abusos judicials i policials que hi ha hagut a Catalunya es va dedicar el Sense ficció de TV3 el dimarts. El reportatge Presumptes culpables. Els altres Altsasu dos dels joves viatgen al nostre país i es troben amb Marcel Vivet, Jordi Cuixart o els CDR de l'Operació Judes. El treball és d'Albert Segura i Anna Sanmartí. El podeu recuperar aquí. Sobre el pes de la raó d'Estat a l'hora de trepitjar drets us aconsello el recent llibre de la nostra companya Sara González.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1993 va morir, a l'edat de 73 anys, Audrey Hepburn. L'actriu d'origen belga va fer carrera als Estats Units, va captivar Hollywood amb la seva bellesa i elegància i es va convertir en una de les seves icones. Va ser molt activa com a ambaixadora de l'Unicef. Algunes de les seves cançons són emblemàtiques, com ara Moon River, el principal tema de Breakfast at Tiffany's (Esmorzar amb diamants), una pel·lícula que en un principi havia de protagonitzar Marilyn Monroe. La podeu recuperar aquí.

 L'aniversari

Un 20 de gener de l'any 1902 va néixer a Reus el líder anarquista català Joan García Oliver, que va arribar a ser ministre de Justícia durant la Guerra Civil. Cambrer de professió, va convertir-se en un dels líders de la Confederació Nacional del Treball i liderar també algunes de les seves faccions més violentes durant els convulsos anys 20 i 30. Després del cop militar del 36, va impulsar la creació de les Milícies Antifeixistes amb el president Lluís Companys. L'òrgan es faria a la pràctica càrrec del Govern durant l'estiu del 36. Poc després de deixar el ministeri, García Oliver va inaugurar, l'octubre del 37, el mausoleu dels llibertaris Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia. En el seu breu discurs, justifica la violència revolucionària i explica com va organitzar "als reis de la pistola obrera de Barcelona". Va morir a l'exili de Mèxic, el 1980.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l