Un estudi liderat per l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres (LSHTM) i el Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus (CAMS), amb la col·laboració de diversos centres europeus -entre els quals hi ha el Barcelona Supercomputing Centre- ha estimat que la davallada de la contaminació durant el primer confinament per la pandèmia va evitar unes 800 morts prematures arreu d'Europa.  

L'estudi, publicat aquesta setmana a Scientific Reports, analitza la relació entre les mesures de confinament adoptades a 47 grans ciutats europees - entre les quals Barcelona, Madrid i València - entre l'1 de febrer i l'1 de juliol de 2020 amb el descens de quatre partícules contaminants i el nombre de morts que es van evitar durant aquest període de temps. Així, conclou que el tancament d'escoles i centres de treball, la cancel·lació d'actes públics i les restriccions de moviment van tenir grans efectes en la reducció de partícules de diòxid de nitrogen (NO2), i que les ciutats d'Espanya, França i Itàlia van registrar els descensos més grans d'aquestes partícules entre el 50 i el 60% de les dates analitzades.

La disminució de les altres partícules contaminants en què s'ha fixat l'estudi -l'ozó, les PM2,5 i les PM10- no va ser tan accentuada: segons expliquen els autors de l'estudi, prop de la meitat de les emissions de NO2 les genera el transport rodat, però aquest no contribueix tant a les emissions dels altres contaminants. De fet, les restriccions dels viatges nacionals i internacionals van tenir poc impacte en els nivells de contaminació general de l'aire a l'escala local.

Tots aquests canvis en la contaminació van suposar canvis pel que fa a les morts prematures. Mitjançant l'anàlisi de les variacions de les concentracions diàries de les partícules contaminants i de l'exposició de la població a aquestes, els científics han pogut estimar que es van evitar més de 800 morts gràcies a la millora de la qualitat de l'aire.

[h3]"Definitivament hem de millorar la qualitat de l'aire urbà"[/h3]
Per arribar a aquestes conclusions es van fer servir dades de la superfície terrestre del CAMS, i mitjançant models regionals de qualitat de l'aire es van comparar les concentracions de contaminants de l'aire en els dos escenaris: un, amb les condicions habituals d'activitat; i un altre amb una estimació d'emissions derivada de les mesures del primer confinament -que van ser diferents a cada país, cada dia i a cada sector d'activitat. Amb aquesta tècnica es van poder valorar les intervencions polítiques individuals de cada ciutat i quina repercussió van tenir en els nivells de contaminació.

Tot i que hi va haver efectes diferents, sí que es va observar el descens més gran de NO2 i, en menor mesura, de les partícules fines PM2,5 i PM10 en zones on es van aplicar confinaments més estrictes.