El Govern ha donat les darreres setmanes un impuls el seu projecte de reforma horària, que ha de permetre canviar les rutines dels catalans a l’escola, la feina i la vida privada. Tanmateix, els canvis són especialment sensibles a l’escola i generen debat en el sector. Segons la proposta de llei que presentarà en breu el consell assessor i a la qual ha tingut accés NacióDigital, “l’horari escolar recomanat és de vuit del matí a les quatre de la tarda” i hi inclou el temps per dinar, que comprendria de les dotze del migdia a les dues de la tarda. Alhora, la nova normativa també contempla que “la franja recomanada per a les activitats complementàries i extraescolars, si n’hi ha, és de 8.00 a 8.30 i de 16.00 a 19.00.”
 
L’impulsor de la nova normativa, Fabian Mohedano, ja ha assenyalat que els temps de l’escola no variaran massa en comparació amb els actuals, però garantiran un horari de dinar més saludable i un horari lectiu més proporcionat. Per això, assegura, no hi ha motius per preocupar-se. A NacióDigital hem recollit l’opinió d’alguns experts de l’educació i tots es mostren molt favorables al canvi. Tot i així, insisteixen que la reforma no serà possible si no va acompanyada de mesures de conciliació. A més, reclamen un seguit de condicions.
 
Nous hàbits més saludables: els avantatges del nou horari
 
D’entrada, el sector veu amb bons ulls la reforma horària a l’escola, i així ho constaten els acords a què han arribat a través de les anomenades "taules quadrangulars", que el consell assessor va impulsar per motivar el debat. Tal com explica el president de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, “la reforma horària escolar té les seves complicacions, però és molt positiva i millor que la que tenim ara”. També el portaveu de l’USTEC-STEs, Ramon Font, tot i les discrepàncies, hi està força d’acord. De fet, bona part de la comunitat educativa feia anys que en reclamava una revisió com la que ara es proposa. Els motius que al·ludeixen són que milloraria l’organització i funcionament dels centres, el rendiment dels alumnes i la jornada del professorat.
 
Tal com recollia ja el 2012 Elena Sintes, membre de l’Institut Infància i dels debats organitzats pel consell assessor, en un estudi realitzat per a la Fundació Jaume Bofill i titulat “A les 3 a casa?”, una nova jornada escolar permetria, entre d’altres, un estalvi de la despesa escolar, més temps pels deures i les activitats extraescolars, reduiria la fatiga dels estudiants i fomentaria uns hàbits de menjar i son més saludables, així com una millora de l’atenció a les famílies i més temps per a la formació del professorat.
 
Les extraescolars i la conciliació, els dubtes sobre la reforma
 
De dubtes, però, també n’hi ha. Així, per exemple, el sindicat USTEC-STEs posa “tres línies vermelles” a qualsevol acord. La primera, explica Font, és que la reforma no sigui una excusa per introduir de nou a la Primària la sisena hora. Avui dia, només les escoles concertades o privades l’inclouen, mentre que l’escola pública abraça només cinc hores. A la Secundària sí que es realitzen sis hores i, des de l’USTEC, són partidaris d’una jornada compactada, però no tan llarga com ara. La segona, és que el “nou horari promogui la gratuïtat de les activitats extraescolars i els menjadors”, resumeix Font. I, per últim, reclamen que la reforma no fomenti la competència deslleial de la concertada.
 
També és el sistema d'activitats extraescolars el que més preocupa a Ismael Palacín, com a la major part del sector, així com la conciliació laboral de les famílies. L’entitat va ser la primera a plantejar un debat sobre l’horari escolar. La consellera del Departament d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, també ha explicat en reiterades ocasions que la reforma horària és benvinguda sempre que hi hagi un debat profund en la societat i sempre que els pares puguin conciliar. “L’únic que cal garantir és aquest interval entre l’hora de sortida de l’escola i l’hora d’arribada a casa dels pares”, explica Palacín. Per fer-ho possible, però, considera una prioritat un sistema de beques i ajuts que garanteixi una cobertura igualitària. Així ho reclama també la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC).
 
La jornada partida, la més freqüent a Europa
 
La jornada partida que ara es proposa a Catalunya és ja la més habitual a Europa, tal com recollia Elena Sintes al seu informe. Així, per exemple, països com Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Anglaterra, Irlanda, Països Baixos o Noruega comencen a les 8h. i acaben entre les 14h. i les 16h., amb una pausa per dinar d’entre mitja hora i una hora, tal com ara reclama el consell assessor per la reforma horària. A França i Espanya, que també organitzen l’horari escolar en jornada partida, en canvi, l’interval del dinar és més llarg i es fa més tard. Per això, les classes acaben a les 16.30h. –i, en el cas francès, encara més tard, perquè només tenen quatre dies lectius a la setmana.
 
D’altres països tenen jornades mixtes, és a dir, que alguns dies es fa jornada partida i d’altres jornada intensiva al matí, com ara Luxemburg, Bèlgida o Holanda. La jornada contínua matinal sense pausa per dinar és menys freqüent i és dóna en alguns centres de Grècia, Portugal i Itàlia, i de manera més generalitzada als països germànics (Alemanya, Suïssa i Àustria). També es pot trobar en alguns dels països més recentment integrats a la Unió Europea, com ara els de l’Est. És, tanmateix, un model en retrocés, sobretot després dels mals resultats que alguns d’aquests països han obtingut en avaluacions internacionals com les proves PISA, que justament es presenten demà.