La selectivitat ha registrat aquest any la xifra d'aprovats més alta de la història, amb un 94,4% dels 25.679 que es van presentar als exàmens. Aquesta dada és situa un punt per sobre de la de l'any passat, quan van aprovar el 93% dels estudiants. La nota mitjana que han obtingut els estudiants a les proves ha estat del 6,2. Girona ha estat la província amb més aprovats -94,74%-, seguida de Lleida (94,41%), Tarragona (94,33) i Barcelona (94,07%). L'assignatura amb la millor nota mitjana ha tornat a ser francès, amb un 8,68. El comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, ha valorat molt positivament aquesta 'xifra rècord' i la implantació del nou model de les PAU.

Un total de 24.244 estudiants han aprovat les PAU i podran accedir a la universitat. El 53,93% dels estudiants han obtingut una nota mitjana per sobre del sis, el 26,62% entre el cinc i el sis i el 14,40% entre el quatre i el cinc. Entre aquests resultats i l'expedient acadèmic de Batxillerat, la nota mitjana d'accés a la universitat ha estat del 6,7, mentre que el 2009 va ser del 6,6.

Per demarcacions, Barcelona ha obtingut la nota mitjana de les PAU més alta, amb un 6,257, seguida de Girona (6,256), Tarragona (6,242) i Lleida (6,203). Per contra, els lleidatans són els que han assolit la nota mitjana d'accés a la universitat més alta de Catalunya, amb un 6,813, mentre que a Tarragona ha estat un 6,755, a Barcelona un 6,731 i a Girona un 6,724.

Tres millors notes amb un 9,65

A més del rècord d'aprovats, aquest any també s'ha donat una altra xifra destacada i és que tres estudiants han aconseguit empatar en la millor nota de tota Catalunya, amb un 9,65. Es tracta de dues noies de Girona i Barcelona, respectivament, i un noi de Tarragona. Aquests estudiants són tres dels 161 -103 noies i 58 nois- que rebran una distinció per part de la Generalitat per haver aconseguit una nota igual o superior al 9.

Pel que fa al gènere, no s'han registrat diferències significatives. Així, un 94,8% dels nois han aprovat i el 94,1% de les noies també ho ha fet. La diferència és una mica més destacada en comparar centres públics i privats, ja que el 96,6% dels alumnes de centres privats han aprovat i en el cas dels públics la xifra ha estat del 93,40%. La nota mitjana dels alumnes de centres públics s'ha situat un 0,129 punts percentuals per sota de la mitjana de Catalunya i la dels centres privats un 0,168 per sobre.

Baixa la nota de català i anglès

Per matèries, la nota mitjana més alta s'ha aconseguit a Francès amb un 8,68, seguida d'Alemany amb un 7,70, i la més baixa ha estat la de Matemàtiques aplicades a les ciències socials, amb un 5,01. Entre les matèries que aquest any han obtingut una nota mitjana més baixa que la de l'any passat es troben Llengua catalana, que ha passat d'un 6,16 l'any passat a un 5,75 aquest, i Anglès, que ha passat d'un 6,29 a un 5,83.

Altres assignatures que també han baixat la nota són Història de la filosofia, Ciències de la terra i medi ambient, cultura audiovisual, dibuix tècnic i llatí. La coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, ha assegurat que 'no es cap catàstrofe' si una assignatura baixa la nota, tot i que ha afirmat que s'analitzarà aquesta situació.

Valoració positiva del nou model

La convocatòria d'aquest any era la primera amb un nou model d'exàmens, que s'han dividit en dues parts: la general, obligatòria i amb un total de cinc exàmens (no set, com fins ara), i l'específica, que és voluntària. En la fase general, els alumnes s'examinen de les matèries comunes (Català, Castellà, Llengua estrangera, Història o Història de la filosofia) i d'una de especialitzades dels tres itineraris de batxillerat (arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials) que tria l'alumne.

Tant Majó com la coordinadora general de les PAU han fet una valoració positiva d'aquest nou model, tot i que han advertit que s'ha d'esperar a que passin uns anys per poder fer comparacions i valorar els resultats.

Tot i els canvis, la majoria d'estudiants s'han matriculat per fer les dues parts de les proves, mentre que un 6,16% només ho ha fet de la general i un 2,40% només de l'específica. Gómez ha explicat que gairebé la meitat dels que es van matricular per examinar-se exclusivament de la part específica finalment no es van presentar a les proves, per la qual cosa ha dit que caldrà estudiar aquests comportaments.