La Universitat de Barcelona (UB) ha elevat a la Fiscalia Provincial de Barcelona el cas que afecta el catedràtic emèrit Ramón Flecha i altres membres vinculats al grup CREA davant la "gravetat dels fets" relatats per onze testimonis recollits fins ara en el marc de la comissió que investiga el succés. Ho ha decidit el rector de la UB, Joan Guàrdia, després de rebre un informe preliminar de 200 pàgines en què es descriuen conductes que, si es confirmen, podrien tenir rellevància penal i que apunten que el CREA va actuar com un "grup coercitiu d'alt control".
La comissió d’experts que la UB va activar l’estiu passat va començar a treballar al setembre. Aquest organisme està integrat per tres especialistes amb formació específica en violència de gènere i assetjament institucional. Durant quatre mesos s’han fet quinze sessions de treball i han comparegut davant dels experts onze denunciants, tot i que el nombre total de denúncies formals presentades ja ascendeix a setze després que en els darrers mesos se n’hagin incorporat cinc de noves. Tampoc han declarat encara cap de les persones assenyalades en la denúncia i que serien Ramón Flecha, dos PDI i una persona amb la condició de catedràtic honorari.
El CREA hauria actuat com un grup coercitiu d’alt control
Segons la universitat, els fets emmarcats en el grup CREA que els declarants han relatat davant dels experts són molt greus: “Podrien ser constitutius de conductes de delictes de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries”. En aquest sentit, tot i que no ha parlat de secta, sí que ha apuntat a la possible existència d’un “grup coercitiu d’alt control”, caracteritzat per un lideratge fort una estructura jeràrquica i un funcionament sistematitzat que hauria usat les institucions en benefici del líder o del mateix grup.
Així, la UB ha explicat que en veure que “els fets que s’estaven albirant comportaven la necessitat d’emprendre accions abans de finalitzar el procés”, la comissió, per unanimitat dels seus membres, va decidir elaborar un informe preliminar de conclusions d’aquest primer tram de la investigació. L’informe, que té 200 pàgines, disposa de dos annexos complementaris: d’una banda, una avaluació pericial psicològica de la fiabilitat dels relats de les denunciades i, de l’altra, un informe penal per valorar la rellevància jurídica dels fets.
Acusació particular
Així, la UB ha decidit denunciar els fets davant de la Fiscalia Provincial de Barcelona i ha formalitzat el procediment aquest dilluns mateix. A més, en cas que s’iniciï una querella o una denúncia per part d’aquest organisme, la UB sol·licitarà personar-se com a acusació particular. A banda, s’ha acordat incoar dos expedients disciplinaris que impliquen suspendre de feina durant sis mesos, prorrogables, als dos PDI implicats en el cas, així com retirar la condició de catedràtic honorari a l’altra persona també esquitxada.
En paral·lel, la universitat activarà també mesures d’acompanyament psicològic per a totes les persones afectades pel cas, tant en l’actualitat com en el passat. A més, s’adoptaran mesures cautelars perquè els mèrits acadèmics i professionals vinculats amb els fets investigats no siguin tinguts en compte en processos de selecció o promoció de professorat, especialment en casos relacionats amb vincles amb CREA.
Rebuig i condemna
Els antecedents del cas es remunten a denúncies presentades els anys 2004 i 2016, que van ser arxivades. Per una banda, el 2004 va fer-se una denúncia vinculada a conflictes de funcionament intern del grup CREA, de gestió econòmica i beques, entre d’altres. Posteriorment, el 2016, una altra persona va denunciar internament un presumpte cas d’abusos psicològics i comportament sectari. La UB va portar la denúncia a la fiscalia, que va concloure que no hi havia fets constitutius de delictes ni proves objectives d’infracció penal.
La UB ha confiat que la nova denúncia prosperarà, perquè ha canviat la tipificació dels fets, de manera que el cas s’emmarca en la figura de grup coercitiu de control, una categoria que té un recorregut doctrinal i docent que s’està consolidant i que es veu reforçada per un context social amb més consciència sobre el consentiment i l’abús de poder.
Antecedents
La UB va tenir constància dels fets que afectaven el catedràtic emèrit Ramón Flecha el mes de juliol de 2025. El centre va activar una informació prèvia, un dels procediments previstos que permet actuar amb les màximes garanties de defensa dels drets de les parts implicades. Atesa la gravetat de les conductes denunciades, el rector va suspendre cautelarment Flecha. A banda, es van activar diverses gestions com la cancel·lació de l'ocupació temporal d’espais de la UB per acollir el congrés internacional European Conference on Domestic Violence organitzat per CREA, i desvincular del domini ub.edu de la pàgina web i del correu de CREA.
