El debat sobre l'efectivitat de les vacunes no és nou. La Generalitat de Catalunya va posar en marxa el primer calendari vacunal el 1980, tot just un any després que l'administració catalana es fes càrrec de les competències en el camp de la salut. Des de llavors, s'ha anat actualitzant de manera regular, però la discussió sobre la conveniència de vacunar s'ha mantingut latent, sempre sempre més o menys viva. Entitats com la Lliga per a la Llibertat de la Vacunació, creada el 1989, han denunciat sempre els efectes adversos d'aquests fàrmacs, que consideren el principal motor del negoci farmacèutic.

Durant la dècada dels 90, el moviment antivacunes va anar prenent força al conjunt de l'Estat. Un article de la revista científica britànica The Lancet que associava la vacuna triple vírica amb malalties de salut mental com l'autisme els va donar arguments per justificar la seva particular croada contra aquest tipus de fàrmacs. Dos anys més tard es va demostrar que la investigació publicada a la capçalera britànica era falsa, però el múscul que havien agafat les entitats contràries a les vacunes feia difícil apartar-les del debat.

En aquella dècada es van posar en marxa altres entitats com l'Associació d'Afectats per les Vacunes, formada per familiars de nens i nenes morts, suposadament, com a conseqüència dels efectes secundaris d'aquests fàrmacs. L'activisme d'organitzacions similars va impedir que el calendari vacunal fos considerat una obligació jurídica a Europa. La majoria de països segueixen l'estratègia de Catalunya: recomanen a les famílies que vacunin però no obliguen a fer-ho. Els resultats són prou bons: el 95% dels infants catalans estan immunitzats i algunes malalties molt esteses durant el segle XX, com la poliomielitis, han pràcticament desaparegut.

La grip A desenterra el debat

Però ni els resultats ni tampoc el criteri de la majoria d'experts, com els epidemiòlegs Antoni Trilla i Magda Campins o els responsables de la Societat Catalana de Pediatria, han impedit que el debat sobre l'efectivitat de les vacunes es mantingui obert tant a Catalunya com a la resta del món. El 2009 la pandèmia de grip provocada per una nova soca del virus va desencadenar el caos a tot el planeta. Es va registrar primer a Mèxic i es va estendre ràpidament per la resta del continent americà. Poc després arribaria a Europa, ja coneguda com a "grip porcina" i batejada per l'OMS com a grip A.

La por de la ciutadania va engegar la maquinària de la indústria farmacèutica, que va posar a la venda una vacuna contra aquesta branca de la grip a principis del 2010. Davant la incertesa que generava la malaltia, els governs van comprar-ne milers de reserves i en van administrar als grups de risc, com ara infants, persones grans o malalts crònics amb problemes respiratoris. Al final, però, la pandèmia va quedar molt lluny de la xifra de morts que posaven sobre la taula els pronòstics més pessimistes i el moviment antivacunes ho va aprofitar per assenyalar el negoci de les companyies farmacèutiques.

Teresa Forcades, l'ariet contra les farmacèutiques

El brot de grip A també va visibilitzar una activista catalana contrària a les vacunes, la monja benedictina Teresa Forcades. Amb els seus vídeos publicats a Youtube, la religiosa es va convertir en un corcó per a la indústria farmacèutica. En denunciava els abusos i intentava treure a la llum els efectes perversos que, segons ella, provocaven molts dels fàrmacs produïts pel sector. En el cas de la grip A, Forcades alertava que hi havia una relació directe entre la vacuna contra aquesta malaltia i la narcolèpsia.

[Youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vrc7E8jOAwM[/Youtube]
Aquest, però, no va ser l'únic cavall de batalla de la monja. El pànic generat per la pandèmia i l'enorme inversió dels governs en la compra de vacunes que la previnguessin van donar munició a Forcades. Des de llavors, va declarar la guerra a altres fàrmacs similars, com ara la vacuna contra la diftèria o la del papiloma humà. Considerava que els seus efectes secundaris no havien estat ben explicats i les relacionava directament amb el desenvolupament de malalties com l'Alzheimer.

La doctora Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiològica de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, creu que totes les tesis que sostenia Forcades estaven "escassament fonamentades des del punt de vista científic", però reconeix la capacitat de la monja benedictina per comunicar-se "molt bé a través de les xarxes socials". Campins està convençuda que la millor manera de contrarestar el seu discurs és que l'administració s'expliqui millor i apel·la a la responsabilitat de les famílies.

La mort d'un nen d'Olot atia la polèmica

Però, arguments científics a banda, el discurs dels activistes antivacunes es va emportar un dur revés el 2015. El 27 de juny d'aquell any un nen d'Olot de només sis anys va morir víctima d'un brot de diftèria. L'infant no estava vacunat contra la malaltia per decisió expressa dels seus pares, que dies després van reconèixer que se sentien "enganyats" per les plataformes contràries a aquest tipus de fàrmacs. A parer de l'epidemiòleg Antoni Trilla, el cas d'aquest nen demostra que aquestes entitats "poden fer molt soroll però no tenen la raó, perquè les evidències científiques els desmenteixen".

Feia 30 anys que no es detectava un cas de diftèria a Catalunya, una circumstància que feia pensar a moltes famílies que la vacuna que prevenia aquesta malaltia havia deixat de tenir sentit. Però Trilla subratlla que aquesta reflexió és errònia: "Hi ha moltes patologies que pràcticament han desaparegut precisament perquè la població està immunitzada gràcies a les vacunes. Si deixem d'administrar-les, hi ha el risc real que puguin reaparèixer".

El brot de diftèria de l'estiu del 2015 va encendre les alarmes de l'administració i el Departament de Salut va fer una crida a vacunar els infants. La conselleria catalana, llavors dirigida per Boi Ruiz, es va posar d'acord amb el ministeri de Salut espanyol per iniciar una campanya de conscienciació que combatés directament el discurs de les plataformes antivacunes. Segons Salut, la iniciativa va permetre superar el sostre del 95% de població infantil immunitzada a Catalunya.

La meningitis desencadena el pànic

Des de llavors el debat s'havia mantingut latent, però en els darrers mesos ha tornat a esclatar amb força. La mort de quatre persones en les darreres cinc setmanes a Catalunya per diversos casos aïllats de meningitis va inquietar les famílies. De les quatre víctimes, dues eren menors. L'agent causant d'aquesta malaltia, el meningococ, pot ser de dos grups, el B i el C. El calendari vacunal només incorpora la vacuna contra el C, el més comú. Tres dels morts van contraure aquest microorganisme però no estaven immunitzats perquè no els havia estat administrada la vacuna.

Ara bé, fins que les analítiques no van confirmar que es tractava de meningococs del serogrup C, les vendes de la vacuna contra la meningitis B -no inclosa al calendari- es van disparar. Els pediatres recomanaven subministrar-la als infants per prevenir la possibilitat de contraure aquesta patologia, de la qual es registren una cinquantena d'episodis cada any a Catalunya. Finalment, la ploriferació de casos s'ha aturat, però la reaparició d'una malaltia potencialment mortal que es pot prevenir seguint les recomanacions de l'Institut Català de la Salut ha reobert el debat sobre la conveniència de vacunar-se.