01
de desembre
de
2018, 20:29
Actualitzat:
02
de desembre,
9:42h
La vaga de fam indefinida anunciada aquest dissabte per Jordi Sànchez i Jordi Turull obre noves preguntes sobre l’acció política dels partits independentistes i sobre el judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Per començar, la incògnita de l’efecte que pot tenir que dos dels processats arribin al judici, previst per a finals de gener però encara sense data fixada, després de diverses setmanes de dejuni indefinit.
La vaga de fam busca també l'objectiu d'internacionalitzar el procés independentista i la vulneració de drets dels presos polítics. De fet, l'objectiu de Sánchez i Turull és pressionar el Tribunal Constitucional perquè tramiti els seus recursos d'empara, la qual cosa els permetria recórrer al Tribunal Euopeu de Drets Humans.
En una roda de premsa aquest dissabte, l’advocat dels dos presos polítics, Jordi Pina, ha assegurat que l’acció de Sànchez i Turull no modificarà l’estratègia prevista per la defensa. “En els pròxims dies presentaré al Tribunal Suprem els recursos previstos per demanar la seva llibertat”, ha avançat l’advocat.
D’altra banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha reconegut que la vaga de fam podria dificultar el trasllat dels dos presos a Madrid per assistir al judici i ha situat en un període comprès entre un mes i mig i dos mesos la “supervivència” de Sànchez i Turull si no ingereixen aliments. Algunes informacions no confirmades parlaven inicialment d'una vaga de fam de 15 dies.
Hi ha exemples històrics que reforcen la previsió de Padrós. Per exemple, el cas del militant de l’IRA Bobby Sands, que va morir a la presó de Maze després de passar 66 dies en vaga de fam.
Així doncs, la vaga representa una nova variable a tenir en compte en el marc del procés judicial. S’afegeix al sotrac viscut recentment pel poder judicial, al dubte sobre quines proves es demanaran o a l’absència de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats al banc dels acusats.
Crítiques a l’Estat i crida a la unitat
L’independentisme, i també el Govern, ha aprofitat decisió dels dos diputats de Junts per Catalunya per assenyalar de nou l’Estat. Si el president Torra ha qualificat la presó preventiva per als presos polítics com “una de les pitjors barbaritats que ha vist Europa els últims anys”, el vicepresident Aragonès ha assegurat que a l’estat espanyol “no hi ha estat de dret”. El dirigent d’ERC també ha mirat cap a la Moncloa, després que el govern de Pedro Sánchez hagi assegurat que els presos polítics tindran un “judici just”. “Menys declaracions i més desfer el camí de repressió dut a terme pel PP", ha etzibat.
Així doncs, a falta d’avenços en el full de ruta del procés, l’executiu de Torra torna a partir de la denúncia contra la repressió per intentar revifar l’independentisme. En aquest sentit, tant la fotografia dels set presos de Lledoners com els missatges de suport a la vaga de fam de Sànchez i Turull insisteixen en la consigna de la unitat. Òmnium Cultural ha demanat “unitat i serenor”, una crida a la qual s’hi ha sumat Joaquim Forn. “Junts, fermesa i dignitat”, deia Dolors Bassa després que es fes pública la vaga de fam.
La iniciativa de Sànchez i Turull també posa l’accent en la internacionalització del procés independentista de la vulneració de drets dels presos, amb l'objectiu de posar l'estat espanyol sota el focus. Amb tot, la Moncloa s'ha mostrat inalterable i fins i tot el president espanyol, Pedro Sánchez, ha desacreditat la vaga de fam argumentant que les raons de Sànchez i Turull "no són certes".
Gairebé 60.000 suports
Després d’anunciar la vaga de fam, l’entorn de Sànchez i Turull ha posat en marxa una página web per difondre la seva denúncia que ja ha aconseguit gairebé 60.000 signatures de suport.
Per ara, els partits sobiranistes han mostrat més o menys directament el seu suport a la iniciativa dels dos diputats de Junts per Catalunya, però l’anunci no ha vingut acompanyat de cap gran crida a la mobilització. De fet, l’única convocatòria ha estat la del col·lectiu Omplim Lledoners i Joan Bona Nit, el noi que cada vespre fa acte de presència a l’exterior del centre penitenciari.
Sànchez i Turull no han marcat cap termini per aturar la seva vaga de fam però la durada del seu dejuni indefinit servirà per resoldre dubtes sobre el judici de l’1-O i per mesurar l’efecte de la iniciativa sobre l’independentisme. Encara més, si d'aquí a l'inici del judici algun altre pres o presa s'afegeix a la seva reivindicació.
En definitiva, l'anunci de la vaga de fam és un revulsiu que, a banda dels 70.000 suports aconseguits, està per veure quins efectes aconsegueix.
La vaga de fam busca també l'objectiu d'internacionalitzar el procés independentista i la vulneració de drets dels presos polítics. De fet, l'objectiu de Sánchez i Turull és pressionar el Tribunal Constitucional perquè tramiti els seus recursos d'empara, la qual cosa els permetria recórrer al Tribunal Euopeu de Drets Humans.
En una roda de premsa aquest dissabte, l’advocat dels dos presos polítics, Jordi Pina, ha assegurat que l’acció de Sànchez i Turull no modificarà l’estratègia prevista per la defensa. “En els pròxims dies presentaré al Tribunal Suprem els recursos previstos per demanar la seva llibertat”, ha avançat l’advocat.
D’altra banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha reconegut que la vaga de fam podria dificultar el trasllat dels dos presos a Madrid per assistir al judici i ha situat en un període comprès entre un mes i mig i dos mesos la “supervivència” de Sànchez i Turull si no ingereixen aliments. Algunes informacions no confirmades parlaven inicialment d'una vaga de fam de 15 dies.
Hi ha exemples històrics que reforcen la previsió de Padrós. Per exemple, el cas del militant de l’IRA Bobby Sands, que va morir a la presó de Maze després de passar 66 dies en vaga de fam.
Així doncs, la vaga representa una nova variable a tenir en compte en el marc del procés judicial. S’afegeix al sotrac viscut recentment pel poder judicial, al dubte sobre quines proves es demanaran o a l’absència de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats al banc dels acusats.
Crítiques a l’Estat i crida a la unitat
L’independentisme, i també el Govern, ha aprofitat decisió dels dos diputats de Junts per Catalunya per assenyalar de nou l’Estat. Si el president Torra ha qualificat la presó preventiva per als presos polítics com “una de les pitjors barbaritats que ha vist Europa els últims anys”, el vicepresident Aragonès ha assegurat que a l’estat espanyol “no hi ha estat de dret”. El dirigent d’ERC també ha mirat cap a la Moncloa, després que el govern de Pedro Sánchez hagi assegurat que els presos polítics tindran un “judici just”. “Menys declaracions i més desfer el camí de repressió dut a terme pel PP", ha etzibat.
Així doncs, a falta d’avenços en el full de ruta del procés, l’executiu de Torra torna a partir de la denúncia contra la repressió per intentar revifar l’independentisme. En aquest sentit, tant la fotografia dels set presos de Lledoners com els missatges de suport a la vaga de fam de Sànchez i Turull insisteixen en la consigna de la unitat. Òmnium Cultural ha demanat “unitat i serenor”, una crida a la qual s’hi ha sumat Joaquim Forn. “Junts, fermesa i dignitat”, deia Dolors Bassa després que es fes pública la vaga de fam.
La iniciativa de Sànchez i Turull també posa l’accent en la internacionalització del procés independentista de la vulneració de drets dels presos, amb l'objectiu de posar l'estat espanyol sota el focus. Amb tot, la Moncloa s'ha mostrat inalterable i fins i tot el president espanyol, Pedro Sánchez, ha desacreditat la vaga de fam argumentant que les raons de Sànchez i Turull "no són certes".
Gairebé 60.000 suports
Després d’anunciar la vaga de fam, l’entorn de Sànchez i Turull ha posat en marxa una página web per difondre la seva denúncia que ja ha aconseguit gairebé 60.000 signatures de suport.
Per ara, els partits sobiranistes han mostrat més o menys directament el seu suport a la iniciativa dels dos diputats de Junts per Catalunya, però l’anunci no ha vingut acompanyat de cap gran crida a la mobilització. De fet, l’única convocatòria ha estat la del col·lectiu Omplim Lledoners i Joan Bona Nit, el noi que cada vespre fa acte de presència a l’exterior del centre penitenciari.
Sànchez i Turull no han marcat cap termini per aturar la seva vaga de fam però la durada del seu dejuni indefinit servirà per resoldre dubtes sobre el judici de l’1-O i per mesurar l’efecte de la iniciativa sobre l’independentisme. Encara més, si d'aquí a l'inici del judici algun altre pres o presa s'afegeix a la seva reivindicació.
En definitiva, l'anunci de la vaga de fam és un revulsiu que, a banda dels 70.000 suports aconseguits, està per veure quins efectes aconsegueix.