[vimeo]43400516[/vimeo]
Finalment una edició de butxaca, més o menys. Els editors de la magnífica enciclopèdia Modernist Cuisine anuncien bones notícies. Per a tots aquells que ens vam quedar amb es ganes d'endur-nos a casa els sis volums –considerats una obra d'art la passada edició dels Gourmand World Cookbook Awards però amb un preu que voreja els 400 euros- ara tindrem una segona oportunitat més barateta... No és una edició de butxaca però sí una seqüela casolana que pinta molt bé. Modernist Cuisine at Home és un sol volum de 456 pàgines amb més de 400 receptes per fer a casa. I que siguin casolanes no vol dir poc sofisticades. El volum està pensat per a cuiners amateurs que volen des d'experimentar amb les tècniques més modernes, amb escumes i falsos caviars, però també per aprendre com trobar el punt just per fer una hamburguesa o caramelitzar ceba. L'obra l'han fet a quatre mans antre els xefs Nathan Myhrvold i Maxime Bilet –Chris Young ha caigut des del primer projecte- i fa la impressió que serà un altre Cànon que, a partir del 8 d'octubre, s'afegirà a la Bíblia de la Cuina. El preu per pàgina és proporcional i el nou volum costarà uns 90 euros. Avís per anar fent guardiola...
Fer salat no necessàriament és dolent. Això és el que van pensar els dos emprenedors que s'han atrevit a comercialitzar aigua de mar amb finalitats gastronòmiques. Són l'Albert Fernèndez i en Francesc Carrillo, dos veïns de Sant Celoni, al Vallès Oriental, que envasen aigua de les costes de Palamós i Blanes en envasos d'un litre i mig i tres litres. El preu del primer és de 2,40 euros, 4,60 euros el més gran. El Francesc explica que “és un producte que serveix bàsicament per cuinar: aporta molts més nutrients que l'aigua normal i permet potenciar el sabor i la textura del peix, també i sobretot durant el seu procés de descongelació”. Però no només està pensat per a la cuina marinera. A la web hi han penjat tota mena de receptes habituals que milloren amb l'aigua de mar: des de tallarines al pesto fins a pollastre a la cervesa. Destaca, a més, l'ús de l'aigua de mar per condimentar les amanides. Expliquen que netejant l'enciam amb una dissolució de 85% d'aigua dolça i 15% marina ens podrem estalviar la sal i que, si encara en volem més, podem pulveritzar-ne directament una mica més sobre l'àpat. Mediterraniament... i, malauradament, només etiquetat en castellà.[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=dHFtiYA5CYg[/youtube]
Més salt per cuinar, aquesta de llàgrimes. Com una idea sorgida del cap de Tim Burton, a Londres algú hi ha obert una botiga de queviures i provisions per a monstres de tot tipus: vampirs, homes llop o derivats de Frankenstein. El nom és prou explícit, Hoxton Street Monster Supplies. En realitat la cosa té trampa: és un centre d'escriptura per a nens dels molts que han proliferat des que Dave Eggers –que s'hi guanya la vida en això d'escriure- va obrir el 826 València a San Francisco. És una iniciativa molt lloable, un centre on personal voluntari intenta motivar nens i nenes a llegir i escriure més mentre els ajuden a fer els deures quan surten de l'escola. Els locals tenen però un afegit original, en forma de botiga, que contribueix al finançament i és un reclam imbatible per als menuts: material per a superherois, provisions per a pirates, recanvis per a astronautes o queviures per a monstres, com en el cas anglès. A Londres ho han relligat tot plegat amb una oferta gastronòmica adreçada a sorprendre els convidats a sopar: salt feta de llàgrimes humanes. N'hi ha de llàgrimes de tristesa, de ràbia, d'enuig o les més prosaiques, les llàgrimes de pelar cebes. Un envoltori divertit per una molt bona causa!
Galetes insultants. L'altre cara de la moneda de l'oferta que fan a la botiga de monstres són les galetes de la fortuna que s'han inventat a iLL Fortune Cookies. Monstruoses! Seguint la filosofia de les galetes xineses amb proverbis ancestrals, aquests californians han respectat la forma del continent –tant de la galeta com de les caixes de manjar preparat xinès- però n'han canviat el contingut per un de més sarcàstic. Segons els promotors, l'humor negre que inclouen aquests dolços –“No agafis un avió” o “El teu fetge t'odia”- són perfectes per començar una conversa, per trencar el gel. Ara bé, sentències com “Pots estar orgullós de tu mateix, no és fàcil ser un trol” o “La teva semblança a un hobbit no t'ajudarà a tenir una cita”, potser no ajudaran a recomposar-lo, el gel...
Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.PD Si us mengeu una galeta del mal rotllo i el misstge hi diu “Paul Bocuse és mort” no en feu cap cas. Twitter l'ha mort i ressuscitat en qüestió d'hores, per no dir minuts. Coses de la immediatesa de les noves tecnologies. Els internautes van donar per bona la informació de la Necropedia, una web de necrològiques de gent que encara és entre nosaltres, que en situava la mort el 4 de juny i per tot el món van començar a circular missatges de condol que ara tothom s'afanya a esborrar. No teníem tant sentit de l'humor?
