"Dos jugadors s'estaven barallant i em vaig acostar per separar-los. Tot i que els vaig demanar que paressin, van continuar insultant-se i els vaig ensenyar una targeta groga a cadascun. Em vaig girar per continuar endavant amb el partit i vaig notar que algú em seguia corrent. Al mirar enrere, un dels jugadors em va clavar un cop de cap a la cara". Aquest és el relat de Samir Assikiou, un jove osonenc que es va incorporar a la Federació Catalana de Futbol (FCF) l'any 2008 com a àrbitre. Al llarg de vuit anys de trajectòria, havia rebut insults i improperis, però fins el desembre del 2016 mai havia estat víctima d'una agressió física.

El cop de cap d'un dels jugadors en el transcurs d'un partit el va deixar "atordit", però no va haver d'anar a l'hospital. Va suspendre el duel, que enfrontava dos equips osonencs de Quarta Catalana, i se'n va anar al vestidor "sol i trist". "L'endemà tenia més partits, però no vaig arbitrar-ne cap perquè estava molt tocat", explica Assikiou. Amb el cap fred, va decidir presentar denúncia als Mossos d'Esquadra, però el procés judicial es va aturar a mig camí perquè l'agressor el va trucar per disculpar-se. Van arribar a un acord gràcies a la mediació i el capítol va quedar tancat sense necessitat que intervingués cap jutge.

La setmana següent, Assikiou es tornava a vestir de curt i saltava a la gespa armat només amb el seu xiulet per fer complir les regles de joc. "Arbitro perquè ho tinc al cor. Per mi això és una afició imprescindible. Tinc una feina, no ho faig per necessitat... Gaudeixo arbitrant i ningú aconseguirà que pari de fer-ho per molts cops que rebi", assegura el jove col·legiat. La seva il·lusió s'ha renovat després de l'incident. De fet, Assikiou gairebé ha arribat a comprendre el seu agressor. "He estat jugador i miro d'empatitzar amb els futbolistes. Entenc la tensió d'un partit i en aquell moment ell [el noi que el va colpejar] no era conscient del que feia. S'ha disculpat sincerament i per mi és un tema tancat", rebla el jove.

Un cas "aïllat"

De casos com el d'Assikiou se'n registren cada cap de setmana entre un i tres, segons el director del Comitè Tècnic d'Àrbitres de la FCF, Xavier Moreno Delgado, que va ser col·legiat de Primera Divisió. "Cada setmana es disputen 4.500 partits de futbol a tot Catalunya i potser hi ha una o dues agressions", explica Moreno Delgado abans de puntualitzar que "moltes vegades parlem de petites agressions, com empentes o cops". El col·legiat creu que "no se'ls ha de restar importància", però insisteix que són dades que s'han de contextualitzar perquè "el número d'incidents violents és residual si ho comparem amb la quantitat de partits que es juguen".

De fet, les xifres corroboren aquesta tesi perquè el nombre d'agressions ha caigut substancialment. Les dades del comitè de competició de la FCF així ho apunten: en els darrers cinc anys, els incidents violents als terrenys de joc s'han reduït a la meitat. En la majoria dels casos, són topades puntuals que no requereixen ni la suspensió del partit. De mitjana, es poden registrar una quarantena d'incidents d'aquest tipus al llarg de tota la temporada, "pocs tenint en compte que hi ha 30 jornades", en paraules de Moreno Delgado. Per això insisteix a remarcar que el cas d'Assikiou és "aïllat i puntual", tot i que assegura que la Federació "es pren molt seriosament aquests fets i treballa per combatre'ls".

L'origen? A la grada

Els incidents han caigut i s'han anat focalitzant a la grada, segons les fonts consultades. Cada vegada és més estrany que els jugadors tinguin una actitud agressiva damunt de la gespa com a conseqüència del joc, però la tranquil·litat d'un partit es pot veure trencada pels imputs que arriben des de fora del rectangle. Moreno Delgado explica que les campanyes de sensibilització de la Federació, combinades amb sancions per als agressors, han contribuït a dissuadir els jugadors de comportar-se d'una manera violenta. "També hem intentat que tots els que són a la banqueta tinguin una titulació i estiguin formats, un element que ajuda a millorar la convivència", explica el cap arbitral de la FCF.

En canvi, on costa més arribar és a la consciència dels aficionats i, en el cas del futbol base, de les famílies. "La societat va entenent que el comportament que no és normal en un espai públic qualsevol tampoc ho ha de ser en un camp de futbol, però encara hi ha feina per fer i ens cal molta pedagogia", explica Moreno Delgado. N'és un bon exemple l'incident que es va produir el cap de setmana passat en un partit entre els equips juvenils de l'Andorra i el Prat. Un jugador es va encarar amb un aficionat que l'insultava des de la grada i va donar pas a una batussa "vergonyosa i denigrant", segons el ja excol·legiat.

Aquest fenomen encara és més preocupant quan es produeix en categories inferiors. Assikiou arbitra equips sèniors, però també d'altres del futbol formatiu, com ara cadets, infantils o, fins i tot, alevins. "En molts camps de futbol els problemes els provoquen més els pares des de la grada que no pas els jugadors", apunta el col·legiat. Diu que ha arribat a "al·lucinar" amb famílies que claven crits als seus fills durant l'enfrontament "amb tot l'element de tensió que això afegeix al partit", en paraules d'Assikiou. De fet, explica que la majoria d'aquests casos es donen en duels que enfronten equips formats per esportistes d'entre vuit i deu anys.

Les xarxes socials, el nou aparador de la violència

La FCF ha intentat corregir aquest fenomen creixent de violència des de les grades amb una bateria de campanyes que "van fent el seu efecte", tal i com apunta Moreno Delgado. Zero insults a la grada, Prou violència al futbol o Més esport en són alguns exemples recents. Fonts de la institució han avançat a NacióDigital que la propera campanya pivotarà entorn de les xarxes socials perquè s'estan convertint en un autèntic caldo de cultiu d'incidents violents. "Últimament els problemes es generen dies abans del partit. Les aficions es barallen a través de la xarxa i arriba el dia de jugar amb l'ambient molt crispat sense que hagi passat res", explica el president del comitè tècnic d'àrbitres de la Federació.

"Al camp cada vegada hi ha menys insults i pots gaudir fent la teva feina, però molts cops arrossegues els partits durant dies a la xarxa perquè et van dient coses", relata Assikiou. Per això, tots reconeixen, tant els responsables institucionals de la Federació com els àrbitres que respiren el futbol des de la gespa, que ara el repte és prevenir i combatre les agressions que es comencen a cuinar a través d'Internet. "Són situacions surrealistes perquè ni tan sols tenen res a veure amb el propi partit", conclou Moreno Delgado, que creu que només hi ha una solució possible: "Fer entendre a la gent que el que no faries al carrer tampoc ho pots fer ni a Facebook ni en un estadi".