Inici d'una manifestació amb la pancarta del comitè d'empresa de RTVV, a València Foto: ACN


Per a molts treballadors de Radiotelevisió Valenciana hi havia encara un motiu d'esperança. Des d'avui dimarts, l'Audiència Nacional havia de jutjar la demanda que, en solitari, presentà el sindicat CGT contra l'acord signat entre la direcció de l'empresa i la resta de sindicats. Un acord que reconeixia indemnitzacions de 35 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats, condicions molt superiors a les recollides en la darrera reforma laboral. El passat mes de març, el 70% de la plantilla l'havia votat favorablement.

L'Audiència Nacional, però, ha tombat eixes esperances. Almenys a curt termini. El tribunal ha escollit la via fàcil i ha acordat la suspensió provisional del judici, a l'espera que el Tribunal Constitucional resolga el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra el tancament de RTVV. L'embús de casos a l'alt tribunal i la lentitud de la mateixa Audiència convida a pensar que els treballadors de Canal 9 i Ràdio 9 no tindran sentència en uns quants anys. La seua legítima indignació per un tancament “arbitrari” i “injust” no trobarà una cura ràpida. I quan es resolga, és molt probable que no quede cap culpable directe al capdavant de les institucions valencianes.

La demanda de CGT

Amb una quota de representació minoritària al comité d'empresa, CGT es desvinculà de l'acord signat per la majoria invocant la voluntat dels seus afiliats de “no acceptar xantatges”. En la seua demanda, juntament amb la sol·licitud de nul·litat, el sindicat exigeix la readmissió de la totalitat dels 1600 treballadors de l'ens públic i el pagament dels salaris de tramitació fins la data de la sentència. La central basa les seues exigències en “l'actuació fraudulenta” de RTVV i la Generalitat posterior a la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià, que declarà nul un primer ERO (expedient de regulació d'ocupació) que afectà mil persones.

El mateix dia que es feia pública aquesta sentència, el sis de novembre passat, Alberto Fabra anunciava el tancament de la radiotelevisió pública al·legant causes econòmiques i “per a no tancar col·legis i hospitals”. Segons CGT, la Generalitat buscà un subterfugi per a no acatar la resolució judicial interpretant la sentència “com la impugnació d'un acte administratiu.” En la seua demanda davant l'Audiència Nacional, el sindicat insta el govern valencià a “justificar les causes organitzatives i econòmiques” que provocaren el tancament.

Hi havia altres opcions

El comité d'empresa ha defensat sempre que hi havia “altres opcions” per a reestructurar sense traumes una empresa sobredimensionada. De fet, se li presentà a la Generalitat una proposta que permetia mantenir les emissions a un cost molt inferior al que ha acabat tenint la supressió del servei. Fabra, que venia dient que el tancament de Canal 9 era la “decisió més difícil” que havia pres com a president, va ignorar la proposta. A la fi, baixar la persiana de la radiotelevisió pública dels valencians ha costat, de moment, 144 milions d'euros, als quals caldrà sumar-ne vàries desenes més fins la liquidació total de l'empresa el 2015.