L'ambient previ no és el millor. Les invasions de Gaza i Ucraïna no contribueixen a una bona entesa en un marc on les decisions s'han de prendre per consens. L'elecció dels Emirats Àrabs Units -un dels grans productors de petroli- com a seu i del sultà Ahmed Al Jaber com a president de la cimera genera lògicament molts recels.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DZ5kau_Bs1k[/youtube]
A més, no està clar que patir l'any més càlid d'ençà que hi ha registres hagi de servir com a catalitzador per tancar un acord final que no només sigui ambiciós si no assumeixi els criteris de justícia climàtica entre el Nord i el Sud global.
[intext1]
Els temes de debat són inacabables -hi ha múltiples fòrums paral·lels-, però els principals són els esforços per reduir les emissions (mitigació), l'adopció d'un objectiu global d'adaptació, la revisió de les estratègies de finançament, la concreció del funcionament del fons de pèrdues i danys per als països més afectats pel canvi climàtic i, sobretot, el denominat Global Stocktake, la primera gran revisió de l'Acord de París.
Caldrà veure quines d'aquestes qüestions s'aconsegueixen avenços rellevants, com es reflecteix en la declaració final -que tots els països han de signar per consens- i si s'hi introdueixen objectius concrets en energies renovables, eliminació de combustibles fòssils o protecció de la biodiversitat, entre altres.
[intext2]
1. Mitigació: mantenir viu el +1,5 ºC és realista?
El gran objectiu de l'acció climàtica global és limitar l'escalfament global en un augment d'1,5 graus respecte a l'era preindustrial. Aquests dies es viurà una gran paradoxa. I és que la realitat ja frega aquest llindar -del gener a l'octubre de 2023 l'increment és d'1,43 ºC, segons el projecte europeu Copernicus- i, per tant, estem cada vegada més a prop de deixar-ho enrere.Tanmateix, renunciar a l'1,5 és el que voldrien els estats i altres agents menys compromesos amb la lluita contra l'emergència climàtica. Si, per exemple, a la COP de Dubai s'assumís que no hi ha res a fer i que es passa a l'objectiu dels 2 graus, el missatge seria contraproduent respecte a la necessitat d'una actuació forta i immediata.
[intext3]
Ara bé, tampoc ens podem autoenganyar. Les polítiques actuals dels estats ens condueixen cap a un increment de 3 graus respecte al 1850-1900, segons un informe de l'ONU presentat a les portes de la cimera. Però el pitjor és que si els països apliquen al 100% els compromisos assumits individualment -les denominades contribucions nacionals determinades (NDC, en anglès)- el rang se situa entre els 2,5 i els 2,9 ºC.
[blockquote]Les polítiques actuals dels estats ens condueixen cap a un increment de 3 graus respecte a l'era preindustrial[/blockquote]
Per tot plegat, més enllà dels objectius de temperatura i de reducció d'emissions -per assolir l'1,5 caldria rebaixar-les un 43% l'any 2030-, un dels elements més interessants és veure si hi ha acords concrets en la reducció dels combustibles fòssils, després que a la COP27 es limités al carbó.
Des de la presidència de la cimera es pretén assolir el compromís de triplicar les energies renovables instal·lades i duplicar l'eficiència energètica. Una altra discussió a tenir en compte és sobre els sistemes d'emmagatzematge de CO2, malgrat l'escepticisme que desperten en molts sectors.
[impacte]
2. Adaptació: cap al primer objectiu global?
L'acció climàtica es basa tant en la mitigació -la reducció d'emissions- com en l'adaptació. Assumir que fins i tot en els millors escenaris desitjats -l'augment de temperatures d'1,5 ºC-, el canvi climàtic provocarà uns impactes que, a més, seran desiguals entre països i col·lectius.La mitigació facilita marcar objectius concrets i quantificables -un 43% menys d'emissions el 2030 i la neutralitat climàtica el 2050, per exemple- mentre que l'adaptació és molt més complex. Aquest fet ha provocat que s'hagi avançat relativament poc des de l'Acord de París.
[blockquote]En adaptació s'ha avançat poc des de París, però la COP28 podria ser un punt d'inflexió[/blockquote]
Ara bé, la COP28 de Dubai podria esdevenir un punt d'inflexió en aquesta matèria amb la signatura del primer objectiu global d'adaptació (GGA, per les sigles en anglès), que hauria d'incloure un sistema de monitoratge, avaluació i aprenentatge.
En aquest camp caldrà veure si el discurs creixent que les crisis climàtica i de biodiversitat són dues cares de la mateixa moneda esdevé un dels punts forts de l'acció climàtica, especialment a l'hora de dissenyar estratègies d'adaptació.
[noticia]265818[/noticia]
3. Finançament: més enllà de complir els 100.000 milions de dòlars anuals
En la COP celebrada el 2009 a Copenhaguen es va assolir el compromís que els països enriquits aportarien 100.000 milions de dòlars anuals als del Sud global per finançar tant la mitigació com sobretot l'adaptació als impactes de la crisi climàtica.Aquest objectiu era per al període 2020-2025. Tanmateix, no està clar que s'hagi complert mai i algunes de les estimacions són que tot just s'ha arribat al llindar de 83.000 milions -més de la meitat dels quals en forma de préstecs-. Malgrat que hi ha actors com l'OCDE que apunten que l'aportació és superior i ja frega els 100.000, també admeten que hi ha un problema de transparència i de gestió de les dades.
Més enllà que s'haurien de compensar els diners no aportats, la COP28 també hauria de servir per començar a preparar el terreny de cara al període 2025-2030. En aquest sentit, ja es va qüestionar des de l'inici la xifra acordada per considerar que era mínima i no pas una quantitat coherent amb la magnitud del problema.
[noticia]265687[/noticia]
4. Balanç global: la primera revisió de l'Acord de París
L'Acord de París inclou mecanismes de revisió. A la COP28 s'ha de fer el primer balanç global (Global Stocktake, en anglès). Un informe conjunt que no només analitza l'evolució de les emissions a partir de la suma de compromisos estatals (les NDC), sinó també l'adaptació i el finançament.[blockquote]El balanç global és el punt fonamental de la COP28 de Dubai[/blockquote]
És el punt fonamental de la cimera de Dubai, ja que és un instrument clau per intentar redreçar la implementació de l'Acord de París. "És l'únic mecanisme per intentar un esforç superior per part dels estats", assenyalen els experts consultats.
Tot apunta que l'examen se saldarà amb un suspens -o amb un aprovat molt just- i, per tant, aquest exercici hauria de servir perquè els estats signants augmentessin l'ambició. En aquest sentit, està previst que per al 2025 presentin noves NDC amb uns compromisos estatals més alineats amb el marc global.
[noticia]265467[/noticia]
5. Com funcionarà el fons de pèrdues i danys?
A la COP27, celebrada a Sharm al-Sheikh, es va aconseguir in extremis aprovar un fons per compensar les pèrdues i danys del canvi climàtic. Més enllà del problema de reduir-ho tot a una qüestió econòmica -no hi ha compensació possible per un microestat insular que queda negat o per la desaparició d'una llengua-, es va deixar per a la COP28 la decisió del funcionament d'aquest instrument.En els darrers mesos s'han celebrat diverses sessions preparatòries per aconseguir tancar-ho a Dubai. La proposta que hi ha sobre la taula torna a ser d'uns 100.000 milions de dòlars anuals -malgrat que hi ha alternatives superiors- i que, almenys durant els primers quatre anys, sigui gestionat pel Banc Mundial, fet que no agrada a una part important dels països implicats. A més, els Estats Units es van desmarcar de la negociació quan es va posar sobre la taula la possibilitat d'establir algun tipus d'obligatorietat.
[opinionsCOP28]
